Vés al contingut

Vera Wentworth

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVera Wentworth

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
Mort1957 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Elizabeth Garrett Anderson and Obstetric Hospital (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de St Andrews Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósuffragette Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Vera Wentworth (1890 - Elizabeth Garrett Anderson and Obstetric Hospital, 1957) nascuda Jessie Alice Spink, fou una sufragista britànica. L'empresonaren per la causa sufragista, i en fer una vaga de fam, va ser alimentada per força. Va agredir al primer ministre dues vegades. Escrigué Three Months in Holloway.

Biografia[modifica]

Wentworth nasqué el 1890. Després de deixar l'escola, trobà faena en una botiga i es va convertir en una sindicalista activista.

El 1908 Wentworth entrà en la Unió Social i Política de les Dones (WSPU), i es canvià formalment el nom per Vera Wentworth al 1907.[a] Va viure amb Caprina Fahey a Londres.[1] L'arrestaren poc després en una manifestació davant la Cambra dels Comuns. Fou sentenciada a sis setmanes de presó i hagué de restar-hi un dia més perquè havia tallat "vots per a les dones" a la paret de la seua cel·la. En ser alliberada es va fer amiga íntima de Mary Blathwayt. S'uní a un grup secret anomenat les Young Hot Bloods, comprometent-se a assumir el «deure de perill» en nom del sufragi femení. De les sufragistes més antigues, només a Emmeline Pankhurst se li va permetre assistir a les seues reunions en una botiga de te al Strand de Londres. Al juny l'arrestaren de nou per manifestar-se davant la Cambra dels Comuns. Aquesta vegada se li aplicaren una sentència de tres mesos. Després del seu alliberament publicà Should Christian Women Demand the Vote i Three Months in Holloway.[2] Wentworth era una escriptora amb l'ambició universitària. Es va unir a la Lliga del Sufragi de les Dones Escriptores, fundada el 1908.[3]

Wentworth vivia llavors a Bristol amb altres sufragistes com Annie Kenney, Violet Bland i Elsie Howey. La tornaren a sentenciar, aquesta vegada a tres mesos de presó, quan ella i Elsie Howey van ser arrestades per manifestar-se davant la casa d'Herbert Henry Asquith.[2]

Millicent Browne plantant un arbre a Eagle House (el retir de la sufragista) amb Mary Phillips, Vera Wentworth, Elsie Howey i Annie Kenney

Vera Wentworth va ser convidada a la casa de Mary Blathwayt a Batheaston on s'aplegaven les principals sufragistes. Als visitants importants se'ls demanava que plantassen un arbre per a registrar els seus èxits en nom de la causa, com ara una sentència de presó.[4] Wentworth va rebre una Medalla per Vaga de Fam «al Valor» de la WSPU.

Ella i Jessie Kenney van ser empresonades per agredir al primer ministre. El 5 de setembre del 1909 Wentworth, Elsie Howey i Jessie Kenney havien agredit el primer ministre Herbert Henry Asquith i el ministre de l'Interior durant un partit de golf. Elsie Howey i Wentworth havien tractat de contactar amb Asquith a la seua església.[2] Van protestar per l'empresonament de Patricia Woodlock i altres mentre el primer ministre era de vacances, i van decorar els arbustos del seu jardí amb pamflets i targetes.[5] Aquestes accions directes no eren ben rebudes pel grup de Blathwayt. Emily va renunciar a la WSPU i Linley escrigué cartes de protesta a Christabel Pankhurst, Elsie Howey i Wentworth. A Pankhurst li digueren que Howey i Wentworth no podien tornar a visitar sa casa. Wentworth els envià una resposta expressant el seu pesar per aquesta reacció, però assenyalant que «si Mr. Asquith no rep la delegació, el tornaran a colpejar».[2]

Durant aquest període el seu germà,[b] un periodista de divuit anys que havia dirigit una vaga no oficial de dones treballadores a l'East End de Londres, li presentà a Fenner Brockway, amb qui tindria una relació. A mesura, però, que la WSPU augmentà les accions violentes, se'n distancià —per la seua condició de pacifista— i tots els coneguts personals de Wentworth semblaven haver mort al voltant del 1910.[6]

Wentworth va aconseguir estudiar en la Universitat de Saint Andrews del 1912 al 1914.

Nova York, agost del 1913. Sufragistes, de davant enrere: Elsie McKenzie, Elisabeth Freeman, Vera Wentworth i la 'Coronel'Ida Craft (amb faixa). «Asquith» es deia el cavall. Necessitava molta insistència, d'ací el seu nom

El 6 d'agost del 1913 Vera, amb Elisabeth Freeman i Elsie McKenzie anaren als Estats Units per a fer costat al 'Coronel'Ida Craft del Yankee Corps en una caminada de sufragi, de Nova York a Boston, on arribaren el 30 d'agost.[7][8][9] El Dia dels Treballadors, l'1 de setembre del 1913, feren una reunió al Boston Common.

El 4 d'agost del 1914 esclatà la Primera Guerra Mundial. La WSPU feu un tracte amb el govern i per posar fi a les protestes a canvi que totes les presoneres fossen alliberades. Wentworth va respectar aquesta línia i deixà la WSPU.[2]

Del 1914 al 1918 s'incorporà al Destacament d'Ajuda Voluntària (VAD) com a infermera —una ocupació comuna per a les sufragistes en aquell temps— i després fou administradora del Cos Auxiliar de l'Exèrcit de la Reina Maria (1918-1920); més tard va viure a Hendon (Middlesex) amb Daisy Carden.[10] Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres en les precaucions contra els atacs aeris.

Wentworth va morir a l'hospital Elizabeth Garrett Anderson al 1957, i donà tots els seus béns a la seua companya.[11]

Notes[modifica]

  1. ↑ Wilfrid suposadament va dir que això es va dur a terme per ordre del seu pare perquè el nom de la família no fos desacreditat. Els Spinks eren químics rics i establerts a Holborn i Westminster, Londres i el nom «tenia pes».
  2. ↑ Wilfrid va ser registrat com a Willie de nen, i apareix com William Wentworth al cens de 1911.

Referències[modifica]

  1. ↑ Elizabeth Crawford. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928 (en anglés). Routledge, 2 de setembre de 2003, p. 704. ISBN 1-135-43402-6. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Vera Wentworth» (en inglés). Spartacus Educational [Consulta: 17 octubre 2017].
  3. ↑ «Suffrage Writers & Directors. The Suffragettes». www.thesuffragettes.org. [Consulta: 2 febrer 2018].
  4. ↑ Simkin, John «Mary Blathwayt» (en inglés). Spartacus Educational, septiembre 1997 [Consulta: 24 octubre 2017].
  5. ↑ Atkinson, Diane. Rise up, women! : the remarkable lives of the suffragettes (en anglés), 17 d'abril de 2018. ISBN 978-1-4088-4404-5. OCLC 1016848621. 
  6. ↑ TOWARDS TOMORROW: The Autobiography of Fenner Brockway.
  7. ↑ «New York, August 1913 Suffragettes on hike to Boston (Another picture)».
  8. ↑ «Asquith and Ragtime Suffragettes Due in Boston Next Week». Arxivat de l'original el 2016-03-22. [Consulta: 19 maig 2023].
  9. ↑ «SUFFS PUT UNDER BAN IN HARTFORD Militant Women in Wagon, Ordered to Station, Takes Their Own Time».
  10. ↑ «Medal Card - National Archives».
  11. ↑ «Probate Details».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vera_Wentworth&oldid=32690875»