Via fora

Via fora!, és un crit d'alarma medieval català amb el qual es feia una crida a la població per a defensar les seves llibertats d'una amenaça externa o interna. El crit s'acompanyava del repic de les campanes i s'esperava que tots els homes lliures majors de 16 anys i menors de 60 anys hi acudissin amb una ballesta i una arma. El crit ha estat recollit en moltes obres de literatura al llarg de temps, com "Via fora els adormits", la poesia "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol musicada per Lluís Llach o la poesia anònima "Au, jovent!" musicada per Ramon Muntaner als anys setanta. D'aquest crit també se'n va fer una revista, "Via fora!!", publicada a Catalunya entre 1984 i 2001

Etimologia

Via fora ve del català antic. Via fa referència a carrer i fora es refereix a fora d'una casa o edificació. Per tant el crit volia dir tots al carrer, per poder defensar el possible perill.

Tipus de crits

Hi havia diferents crits per diferents tipus de perill. El més famós era el de "Via fora", que servia per gairebé tota classe d'amenaça, però hi havia perills que necessitaven preparació per defensar-se. Per quan venien els pirates o els corsaris, cridaven "Via fora Mar". D'aquesta manera podien saber que l'amenaça venia pel mar i es podien preparar per a l'atac imminent. A vegades en què hi havia lladres, cridaven "Via fora ladres" i així el poble podia saber quin era exactament el perill i, d'aquesta manera, perseguir-lo.

Normes

Quan es cridava "Via fora", estaven obligats a anar-hi els majors de 16 anys i els menors de 60.

També, havien d'estar preparats perquè podria haver-hi perill en qualsevol moment, per tant, es recomanava tenir armes a casa, com falçs, llances, etc. Es deia de portar-les al treball per si sorgia el crit, poder-les tenir a l'abast.

Havien d'estar alerta tant de dia com de nit, ja que el perill podia sorgir en qualsevol hora. Ningú del poble podia portar armes sense aquest permís per defensar-se.

Mentre perseguien l'amenaça, el poble havia d'anar cridant per fer soroll (sometent) i no s'aturaven fins a atrapar-la.

Ciutats on es cridava

Hi havia diverses ciutats on es cridava "Via fora", però les més conegudes eren Barcelona, Tarragona, Reus, Manresa, Girona, Lleida i la majoria del territori de la Corona Catalanoaragonesa.

Això es pot saber gràcies a uns escrits en català antic on apareixen les diferents maneres de cridar de les diferents ciutats.

Obres i literatura on apareix

El crit va ser tan rellevant que s'han escrit diversos poemes sobre ell. Fins i tot li va donar títol a una revista, "Via fora!!", que es va publicar entre el 1984 i el 2001.

• "Ara mateix", de Miquel Martí i Pol i musicada per Lluís Llach.

«	Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.	»
— Via fora els adormits, d'autor anònim

«	Au, jovent, deixeu la feina, preparem-nos a sortir, esmolem de pressa l'eina per quan toquin a ferir Per donar lo crit d'alerta la campana està amatent! i abans d'hora ja es desperta dins del cor l'enardiment. Au, jovent! Via fora! Via fora, sometent!"	»
— "Au jovent", autor anònim i musicada per Ramon Muntaner i Mesclat

-* "Via fora!!". Revista publicada des de l'any 1984 i el 2001. Estava editada per l'associació Enllaç; que tractava temes com la cultura popular, la sociocultura, etc.