Vicenta Peset Almela
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Borriana (la Plana Baixa) |
| Mort | 1989 (89/90 anys) Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
Vicenta Peset Almela (Borriana, la Plana Alta, 1899 - Castelló de la Plana, 1989) fou una pintora valenciana.[1]
Biografia[modifica]
Vicenta Peset Almela va nàixer a Borriana l'any 1899. Filla d'Alberto, secretari del Jutjat d'aquella localitat, i de Dolores, era la penúltima dels cinc fills. Va aprendre a pintar al col·legi de la Consolació pels anys 1916-18 i va ser alumna del pintor Lluís Blesa, el qual organitzava tertúlies culturals on assistia Vicenta.
La seua primera exposició a Castelló va ser el 1927 organitzada per l'Ateneu amb motiu del monument a Francisco Ribalta, obra de Juan Bautista Adsuara amb ubicació a l'Ateneu d'aquesta població, al Museu Provincial i al Casino Antic. Es conserva el catàleg amb les seues obres: Retrato (oli, amb el número 147) i Huertanica (oli, amb el número 148).
Posseïa també una formació musical, tocava el piano, per la qual cosa va tenir amistat amb Abel Mus Sanahuja, violinista, fundador i director del conservatori local fins al 1934. Altres intel·lectuals del cercle d'amics de Vicenta foren el metge i escriptor Francisco Cantó Blasco, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de l'Institut Mèdic Valencià, que també va ser president de Lo Rat Penat i col·laborador de la Societat Castellonenca de Cultura. També la famosa cantant i soprano Lucrècia Bori, que va tenir relació amb la família de Vicenta, quan va intervenir en la confecció de gran part de l'aixovar d'aquesta artista.[1]
La seua família havia fugit a França per motius ideològics durant la Guerra Civil. Quan es va casar, es va traslladar a Madrid i més tard a Barcelona, per motius professionals del seu marit, que era magistrat de l'Audiència de Barcelona, on va continuar rebent classes de pintura. A Barcelona va formar part de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya, des del 1970 al 1985, on va exposar anualment, a més d'altres col·laboracions per al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, i va establir el seu estudi a la Rambla de Catalunya.
Encara que no va viure de la pintura, rebia encàrrecs i va vendre algunes obres. Es va relacionar amb pintors com Ceferino Olivé o Guillem Fresquet, entre altres. Després quedar vídua va tornar a Castelló l'any 1984, on va morir, cinc anys més tard.[1]
Obra[modifica]
Entre les seues obres podem destacar el Retrat d'un xiquet dormit, en format oval, que conserva la seua neboda María Dolores Peset juntament amb dibuixos de l'època d'alumna de Blesa i altres de quan va fer estudis de pintura a la ciutat de València.
Va exposar amb pintors de la talla de Joaquim Agrassot, Ignasi Pinazo, Joaquín Sorolla o Joan Baptista Porcar Ripollés, el qual va mostrar una alta valoració de l'obra pictòrica de Vicenta. Va practicar sobretot l'oli, l'aquarel·la i el dibuix, i representava diversos temes com paisatges, retrats i bodegons, quasi sempre copiats del natural amb una tècnica realista influenciada per l'impressionisme en una primera etapa i per l'estil naïf a la dècada dels 70.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Vicenta Peset Almela». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).