És una torre de planta rectangular fent mitgera a la número 10 del passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d'obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l'acabament de l'edifici totalment lliure de composició. D'una banda hi ha un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís i a l'altre costat hi ha una petita edificació a manera de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert. Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi.[1] Hi ha treballs de pedra i rajola per tot arreu, ja sigui en forma de rajoles senceres o de trencadís.[1][2] Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l'angle lliure.[1]
Com la veïna Vil·la José,[3] la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l'obra Josep Maria Anzizu i Morell, domiciliat al carrer Balmes núm. 16, pral. de Barcelona en el moment en què se sol·licità la llicència municipal d'obres (7/6/1911).[1]
El conjunt d'ambdues cases també és conegut com a Cases Auriga.[2][4]
↑ 1,01,11,21,3«Vil·la Elena». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑ 2,02,1«Vil·la Elena». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
↑«Vil·la José». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑«Vil·la José». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
