Vila fortificada de Baixàs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Vila closa  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 80,7 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baixàs (Rosselló) | |||
| ||||
La Vila fortificada de Baixàs és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic del poble de Baixàs, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.
Envoltava la totalitat del poble[1] vell, amb la cellera primigènia en el seu interior. És un dels recintes fortificats més ben conservats del Rosselló, tant per les portes, torres i muralles, com pel traçat medieval dels seus carrers.
Història[modifica]
El terme de Baixàs és documentat des del segle ix (843), amb diferents formes: Baxianum, Baxianos, Bexas o Bexans (aquestes dues del 988, i consta com a possessió de Lindoí, vescomte de Narbona, i de la seva muller Arsenda. D'aquests dos, passà a llurs fills Adelinda i Ramon, fins que el 925 Arsenda, ja vídua de Lindoí, i els seus fills Ramon i Benció, vengueren Baixàs a l'església d'Elna, en la persona del bisbe Guadall. Ja fins a la Revolució Francesa Baixàs continuà lligat al capítol de canonges de Santa Eulàlia d'Elna.
La vila fortificada[modifica]
Baixàs presenta dos recintes murallats, el primer correspon a la cellera primitiva, al voltant de l'església de Sant Esteve (més tard dedicada a Santa Maria), i del seu cementiri adjacent, situada actualment al nord-oest del nucli antic del poble, a partir del qual es construí, ja a la baixa edat mitjana, un segon recinte murat, que abraçava la totalitat de la població existent en aquell moment.
Del primer recinte, que devia tenir[2] uns 70 de diàmetre, només es conserven alguns fragments a la base sud-oest del campanar de l'església, en els murs de contenció propers al campanar, i en el Portal de Nostra Senyora, amb un doble arc, un d'ells apuntat, i coronat amb merlets. Queden del segon recinte mostres més notables: alguns panys de mur, tres torres circulars d'angle, almenys quatre bestorres i quatre portals: el de Narbona, el de Pàmies, el de Sant Josep i el de Nostra Senyora (possiblement n'hi havia almenys tres més). Aquesta muralla és a uns 130 metres de la primera, en el punt més allunyat d'oest a est, i fa uns 250 metres de longitud de nord a sud. Té una forma poligonal irregular, de set costats.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Portal de Sant Josep -
Part de la cellera conservada -
Portal de Nostra Senyora, que separa la cellera antiga de la vila medieval -
Interior del Portal i torre de Narbona
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Baixàs». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
- Ponsich, Pere; Bolòs i Masclans, Jordi. «Baixàs: Vila fortificada de Baixàs». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències[modifica]
- ↑ «La vila fortificada de Baixàs en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 3 setembre 2016].
- ↑ Ponsich i Bolòs, 1993.