Vingarne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVingarne

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMauritz Stiller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMauritz Stiller Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJulius Jaenzon Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1916 Modifica el valor a Wikidata
Durada69 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema LGBT i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0007522 Filmaffinity: 459319 Letterboxd: the-wings Allmovie: v530943 TMDB.org: 208983 Modifica el valor a Wikidata

Vingarne («Les ales») és una pel·lícula muda sueca de 1916 dirigida per Mauritz Stiller, més conegut per la seva pel·lícula Herr Arnes pengar (El tresor d'Arne))[1] de 1921 de 1921 i per ser el descobridor de Greta Gràcia.

La pel·lícula està basada en la novel·la Mikaël de 1902, escrita per Herman Bang, que també va ser emprada per Carl Theodor Dreyer per a la seva pel·lícula Michael de 1924.[2]

Sinopsi[modifica]

Mentre treballava en una nova obra que va anomenar Les ales, l'escultor Claude Zoret, ric i famós, va conèixer el jove pintor Eugène Mikaël, de qui va fer amic. Quatre anys més tard, Zoret va adoptar el jove pintor que va fer de model per a l'escultura, exposada al parc de la vil·la de Zoret. L'escultor també està sota l'encís de la princesa Lucia de Zamikow, bella, manipuladora1 i extravagant, que pensa casar-se amb l'artista ric. Però, ara, Mikaël, també enamorat d'ella, entra a la vida de la princesa. La seva aventura arruïnarà econòmicament en Mikaël. Zore morirà finalment en una tormenta ferotge als peus de l'estàtua de Mikaël, fent referència al mite d'Ícar.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

És considerada com la primera película de temàtica LGBT de la història[3] i destaca per la seva innovadora, en l'època, manera de contar històries dins d'una altra i d'emprar l'ús de flashback per a comptar l'argument.

La pel·lícula està perduda en la seva major part, només ha sobreviscut mitja hora de l'original de 70 minuts. En 1987 es va restaurar la pel·lícula usant imatges soltes que s'havien conservat i títols contant la història per a emplenar les parts perdudes.

Referències[modifica]

  1. Título español según FilmAffinity
  2. Télérama, fiche descriptive
  3. European Film en glbtq: An Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender, and Queer Culture (en anglès)