Violant de Polònia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Violant d'Hongria».
Infotaula de personaViolant de Polònia

Imatge de la beata del s. XVI Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1235 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Esztergom Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1298 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Gniezno Modifica el valor a Wikidata
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Santa Clara Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat11 de juny Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Árpád Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBoleslas le Pieux (1256 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsHedwig de Kalisz, Elisabet de Kalisz, Anna Bolesławówna Modifica el valor a Wikidata
ParesBéla IV d'Hongria Modifica el valor a Wikidata  i Maria Làscaris Modifica el valor a Wikidata
GermansEsteve V d'Hongria, Béla, duc d'Eslavònia, Margarida d'Hongria, Cunegunda de Polònia, Anna d'Hongria, Elisabet d'Hongria i Constança d'Hongria Modifica el valor a Wikidata

Violant d'Hongria Làscaris o Iolanda de Polònia (Esztergom, Hongria, 1235 – Gniezno, Polònia, 11 de juny de 1298) va ser una princesa d'Hongria, monja clarissa, avui venerada com a beata per l'Església catòlica com a beata Iolanda o Elena d'Hongria.

Biografia[modifica]

Era filla de Bela IV d'Hongria[1] i Maria Làscaris,[2] i germana de les santes Margarida d'Hongria i Cunegunda de Polònia, i neboda de santa Elisabet d'Hongria. De jove, fou enviada a Polònia, on s'educà amb la seva germana Cunegunda, casada amb el duc de Polònia. S'hi acordà el seu matrimoni amb Boleslau de la Gran Polònia, que va tenir lloc el 1257.[3][4] Durant el seu matrimoni, va destacar per la seva dedicació als necessitats i pobres, i com a benefactora de monestirs i hospitals. El seu marit, que li donava suport en aquestes obres, va rebre el sobrenom de el Pietós. Va quedar vídua en 1279.

Poc després, Violant, amb Cunegunda i una de les seves filles, es va retirar al monestir de clarisses que la segona havia fundat a Nowy Sącz. Arran d'una guerra en la zona, Violant va fundar en 1284 un nou monestir a Gniezno i hi marxà.[5] Poc abans de morir (entre 1298 i 1304), acceptà ésser-ne abadessa.

Amb Boleslau, va tenir tres filles:

Veneració[modifica]

Gravat del 1843 amb el convent de clarisses de Gniezno, tancat en 1837.

Va ésser proclamada beata en 1827;[7] les seves germanes Cunegunda i Margarida van ésser canonitzades posteriorment.

Referències[modifica]

  1. ↑ Salagean, 2016, p. 78.
  2. ↑ Klaniczay, 2002, p. 439.
  3. ↑ Curta, 2021, p. 527.
  4. ↑ "Blessed Jolenta of Poland", Franciscan Media
  5. ↑ Roest, 2013, p. 148.
  6. ↑ Burkhardt, 2019, p. 244-245.
  7. ↑ Helen of Poland Arxivat 2007-06-30 a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

  • The Routledge Handbook of East Central and Eastern Europe in the Middle Ages. Routledge, 2021. 
  • Burkhardt, Julia. «Friars and Princesses in Late Medieval Poland. Encounters, Interactions and Agency». A: Queens, Princesses and Mendicants: Close Relations in a European Perspective. LIT Verlag, 2019. 
  • Klaniczay, Gábor. Holy Rulers and Blessed Princesses: Dynastic Cults in Medieval Central Europe. Cambridge University Press, 2002. 
  • Roest, Bert. Order and Disorder: The Poor Clares Between Foundation and Reform. Brill, 2013. 
  • Salagean, Tudor. Transylvania in the Second Half of the Thirteenth Century: The Rise of the Congregational System. Brill, 2016. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violant de Polònia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Violant_de_Polònia&oldid=33544667»