Viquipèdia:Articles científics seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Ciència[modifica]
Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 1809 - Downe, 1882) fou un naturalista britànic.
Va establir les bases de la moderna teoria evolutiva, en plantejar el concepte que totes les formes de vida s'han desenvolupat a través d'un lent procés de selecció natural. El seu treball va tenir una influència decisiva sobre les diferents disciplines científiques i sobre el pensament modern en general.
Va recollir aquesta teoria en el llibre L'origen de les espècies, publicat el 24 de novembre de 1859 i que es va exhaurir el primer dia que va sortir a la venda.
{{Article_científic_01}} - discussió - modifica - historial
La Medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha teràpies i tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a Medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les ciències de la salut.
La Medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).
{{Article_científic_02}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
L'Escherichia coli (habitualment abreujada com a E. coli) és una de les principals espècies de bacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-ih ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments. La seva presència en l'aigua subterrània és un indicador comú de la contaminació fecal ("Entèric" és un adjectiu que descriu els organismes que viuen en els intestins. "Fecal" és l'adjectiu per als organismes que viuen en la femta, de manera que amb freqüència s'empra coma sinònim d'"entèric.") El nom prové del seu descobridor, Theodor Escherich. Pertany a la família dels Enterobacteriaceae, i és emprada com a organisme model per als bacteris en general.
{{Article_científic_03}} - discussió - modifica - historial
La superconductivitat és la propietat de certs materials de conduir un corrent elèctric sense gens de resistència per sota d'una certa temperatura. Es produeix en molts materials, des de l'alumini a materials ceràmics i cuprats, com els famosos YBaCuO. Fou descoberta el 1911 per Kamerlingh Onnes i es caracteritza, a més de per la resistència nul·la al pas del corrent, per l'expulsió del camp magnètic de l'interior del material (efecte Meissner) i per una transició de fase (com el pas de gel a líquid de l'aigua, per exemple). L'explicació física de la superconductivitat «convencional» està clara gràcies a la teoria BCS, però la superconductivitat d'alta temperatura, descoberta el 1987 encara no té una explicació satisfactòria.
{{Article_científic_04}} - discussió - modifica - historial
El sistema solar és el conjunt de tots els astres que orbiten al voltant del Sol i que, per tant, hi estan gravitatòriament lligats. Està format per 8 planetes, almenys 155 satèl·lits naturals o llunes i centenars de milers de planetes menors o planetoides, asteroides, meteoroides i cometes. A més, també hi ha el que s'anomena medi interplanetari, format per gas i pols. Tot aquest conjunt està situat en un dels braços de la galàxia Via Làctia, girant al voltant del seu centre des de 26.000 anys llum de distància i a una velocitat de 220 km/s.
{{Article_científic_05}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
Marie Curie (Maria Skłodowska-Curie) ( 7 de novembre de 1867 - 4 de juliol de 1934 ) fou una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.
Nascuda a Varsòvia, Polònia, amb el nom de Maria Skłodowska, es va traslladar a París i va estudiar física i química a la Sorbona, on es va convertir en la primera dona a ensenyar a les seues aules. A la universitat es va associar amb un altre professor, Pierre Curie, amb qui es va casar. Junts van estudiar els materials radioactius, en particular el urani en forma de pechblenda, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella.
{{Article_científic_06}} - discussió - modifica - historial
En un sentit estricte, s'entén per fàrmac, qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte. Al camp de la medicina s'utilitzen amb fins terapèutics, diagnòstics o preventius (profilaxi). Aquest concepte de fàrmac inclou les drogues, neurotransmissors, hormones, verís, etc. És un concepte bastant ampli. Però, en resum, una substància biològicament activa perquè siga fàrmac, ha de ser administrada exògenament al cos.
Generalment se sol confondre la paraula fàrmac com a sinònim de medicament, ja que el principi actiu d'un medicament és el fàrmac, terapèuticament parlant.
{{Article_científic_07}} - discussió - modifica - historial
Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substitiunt altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.
Els investigadors creuen que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.
{{Article_científic_08}} - discussió - modifica - historial
L'ovella Dolly (5 de juliol de 1996 – 14 de febrer del 2003), va ser el primer mamífer en ser clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on hi va viure fins que va morir als sis anys. El seu naixement va ser anunciat el 22 de febrer de 1997.
L'overlla va ser originalment anomenada amb el codi "6LL3". El nom "Dolly" prové d'un suggeriment per part dels professionals que van col·laborar en la concepció en honor a Dolly Parton degut a la cèl·lula de gràndula mamària a partir de la qual va ser clonada. La tècnica es va fer famosa ja que el seu naixement es devia a una transferència nuclear de cèl·lula somàtica, en la qual és inserit un nucli en un oòcit denucleat que és fusionat i esdevé un embrió. Quan la Dolly va ser clonada a partir d'una ovella de sis anys de vida va ser el centre de molta controvèrsia que encara perdura fins avui.
{{Article_científic_09}} - discussió - modifica - historial
Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de març de 1727) va ser un alquimista, matemàtic, científic, i filòsof anglès.
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques.
{{Article_científic_10}} - discussió - modifica - historial
La Farmàcia, (del grec φάρμακον, "medicament"), és la pràctica de la preparació i dispensació de fàrmacs; també el lloc on es preparen els productes medicinals. La farmàcia és un area de la Matèria Mèdica, rama de la ciència mèdica que s’ocupa de la procedència, naturalesa, propietats, i preparació de fàrmacs. Els farmacèutics comparteixen amb els químics i els metges la responsabilitat de sintetitzar compostos orgànics amb valor terapèutic. A més, cada vegada amb més freqüència se sol·licita consell a la comunitat de farmacèutics en matèria de salut i higiene.
{{Article_científic_11}} - discussió - modifica - historial
La tecnologia (del grec τεχνολογια, que prové de τεχνολογος : τεχνη, "art, tècnica" i λογος, "tractat") és el desenvolupament i l'aplicació d'eines, màquines, materials i processos que ajuden a solucionar problemes humans. La tecnologia, com a activitat humana, precedeix tant la ciència com l'enginyeria. Habitualment, associem el terme tecnologia a invencions o estris desenvolupats recentment, basant-se en els últims descobriments científics. Ara bé, també cal considerar com a tecnologia invencions tan antigues com la roda i processos com la fosa de metalls. La tecnologia engloba també les diverses tècniques per produïr els béns demanats per la societat.
{{Article_científic_12}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs