Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2008/08

Tertúlia d'agost

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes de juny, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius d'agost del 2008

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia

"Viquiprojecte" sèries inacabades d'articles

Mirant alguns articles importants que ens falten, se m'ha acudit una mena de "Viquiprojecte" que podríem muntar per millorar la nostra cobertura en aquests temes. Ho poso entre cometes perquè seria un projecte bastant laxe, sense una llista de participants fixa – qualsevol hi pot participar, encara que no hi hagi participat mai abans.

Tot i que segurament estarem tots d'acord en què articles com James K. Polk, escorça cerebral o cas adessiu haurien d'estar en una enciclopèdia, ningú no els ha fet en els set anys que portem aquí, i res no fa pensar que algú s'hi posarà. Per una única persona, pot ser molta feina, però si aquesta persona sap que rep l'ajut d'altres, segurament estarà més encoratjat.

Per això, podríem triar una "sèrie inacabada d'articles", com ara presidents dels Estats Units, parts del cervell humà, casos gramaticals... o el que sigui, i que cadascú s'agafés un dels articles de la llista i es comprometés a fer-ne com a mínim un esborrany acceptable. I el que una persona sola trigaria quinze dies a fer, deu persones ho farien en un dia!

Què us sembla aquesta idea? – Leptictidium (pm!) 20:11, 2 ago 2008 (CEST)

fa un temps vaig proposar una cosa semblant, en la línia del projecte missing articles de l'anglesa. Ens manquen temes fonamentals, hi ha sèries inacabades, però articles claus com els dels 100 o determinades contribucions de la quinzena continuen necessitant gent que hi col·labori. A més a més, ens falten els articles demanats i potser voldreu ajudar-nos aquí: Usuari:PasqualBot/log:Pàgines demanades/000. És a dir, massa feina per a un sol projecte... Per què no proposes una sèrie a la quinzena? De totes maneres, si fas un llistat de temes a mitges, m'hi passaré pr contribuir, això segur. La llista de la UNESCO i els Papes serien dos candidats --barcelona (discussió) 12:31, 3 ago 2008 (CEST)

A Viquipèdia:Articles demanats hi ha llistes d'articles demanats classificats per temàtica. Potser es podrien crear apartats nous per als temes que no tenen portal. Pau Cabot · Discussió 12:34, 3 ago 2008 (CEST)

Havia pensat en fer sèries d'articles relacionats en lloc de simplement agafar articles demanats perquè crec que el fet de tenir una "llista tancada" d'articles a acabar milloraria la motivació, perquè es veuria molt més el progrés. De totes maneres, a veure si algú més diu la seva. – Leptictidium (pm!) 13:31, 3 ago 2008 (CEST)

Jo també m'hi apuntaria, amb més o menys força segons el tema.--Lohen11 (discussió) 13:34, 3 ago 2008 (CEST)

Tenim llistes i plantilles de navegació amb molts enllaços vermells. Poden ser útils per no duplicar esforços creant llistes noves i poder dedicar el temps a fer articles de les llistes en comptes de dedicar-lo fer llistes d'articles per fer. La idea de la Barcelona de proposar completar llistes a la contribució de la quinzena em sembla interessant.--Pere prlpz (discussió) 14:46, 3 ago 2008 (CEST)

Els enllaços blaus de Viquipèdia:Articles demanats no s'haurien d'eliminar?--Xtv (que dius que què? - Potser em trobes al xat...) 10:38, 4 ago 2008 (CEST)

Seria una bona idea això de la quinzena... si aconseguim que torni a rutllar. – Leptictidium (pm!) 11:53, 4 ago 2008 (CEST)

Rieres, torrents, barrancs...

Voldria saber la vostra opinió sobre la forma de categoritzar els cursos d'aigua menors. Penso que els barrancs, rieres, etc., que moltes vegades no duen aigua, s'haurien potser de categoritzar diferent que els rius, ja difícilment es poden considerar com a tals. Tinc diverses propostes:

1. Categoritzar aquests cursos d'aigua menors com qualssevol altres, és a dir, incloent-los dins de la seva conca corresponent, com està ara en la Categoria:Rius de la conca del Francolí.
2. Com l'anterior, però categoritzant-los a més per comarques; molts d'aquests cursos son de recorregut curt i només reguen una comarca, com està ara en la Categoria:Rius del Solsonès, sobretot tenint en compte que diverses comarques pertanyen a més d'una conca hidrogràfica.
3. Crear una subcategoria específica per a aquestsos cursos, com per exemple "Categoria:Hidrografia de la conca del xxx", Categoria:Cursos d'aigua de la conca del xxx" o bé "Categoria:Cursos fluvials de la conca del xxx" dins de "Categoria:Rius de la conca del riu xxx" (quina de les tres formes trobeu més adient, o en proposaríeu d'altres?)
4. Com l'anterior, però fent-los penjar també de la categoria de comarca corresponent.

Per últim, voldria saber si penseu si, en qualsevol cas, valdria la pena afegir la categoria de comarca als rius "grans", vull dir, que dins de les categories comarcals apareguéssin també els rius que la reguen. Parlo, en principi, dels rius dels Països Catalans.

Gràcies i perdoneu el rotlle.--Quico (discussió) 22:04, 3 ago 2008 (CEST)

Hi ha qüestions diferents, que afecten els rius i també a d'altres accidents geogràfics:

• Categorització per conca: crec que tots els cursos d'aigua es poden categoritzar per conca (de fet ja ho estan), i per conques amb molts articles de rius estaria bé que hi hagués subcategoritzacions amb criteris hidrogràfics (conques d'un afluent). Per exemple, estaria bé que dins de la categoria:rius de la conca de l'Ebre hi hagués la categoria:rius de la conca del Segre.
• El nom de les categories de rius xoca una mica amb el fet que alguns cursos d'aigua que hi ha no siguin rius, sinó torrents, barrancs, rases i coses semblants. Crec que el problema només és de noms i crec que podem fer dues coses:
  • Admetre que dins de les categories de rius hi hagi rieres, torrent i semblants, com una petita inexactitud terminològica que no fa gaire nosa (és el que jo faria).
  • Si algú creu que aquesta inexactitud no es pot deixar, es pot canviar els noms de les categories de rius per "cursos d'aigua" o una cosa semblant.
  • No crec que valgui la pena separar els cursos d'aigua per tipus (a més de per localització i per conca), però si hi ha algú interessat en fer-ho, també es podria fer.
• Un altre tema que planteja el Quico és el dels rius que passen per més d'una comarca. Aquest problema el tenim sempre amb qualsevol accident geogràfic que s'estengui per més d'una divisió administrativa (per exemple, els Pirineus estan en més d'un estat, i el Montnegre en més d'una comarca i la riera d'Arenys en més d'un municipi). Abans s'incloïen només a la categoria de l'àrea que els inclou totalment (el Pirineu a Europa i el Montnegre a Catalunya), però després van passar a incloure's a tots els estats que afecten, i no fa gaires mesos a totes les comunitats autònomes, de manera que rius com l'Ebre o el Danubi tenen un munt de categories. Amb les comarques i els municipis no s'hi ha arribat encara. Crec que caldria establir un criteri homogeni, però el mateix ha de valdre pels rius, les muntanyes, les regions naturals, etc.--Pere prlpz (discussió) 23:53, 3 ago 2008 (CEST)

crec que es poden mantenir dins rius, ja s'aclarirà a cada article si és un torrent o el queb sigui. I posaria els accidents geogràfics només a categories físiques, m'explico: millor rius de la Conca X que rius que passen per tal i qual poble, que només multipliquen categories.--barcelona (discussió) 11:50, 4 ago 2008 (CEST)

La categoria hidrologia de ... crec que, a més dels cursos d'aigua, també hauria d'incloure les fonts

La categoria cursos d'aigua de... crec que hauria d'incloure també els corrents artificial (canal, sèquies, etc). Així que em semblaria més addient una categoria "corrents fluvials de..."

Així que jo m'inclinaria per crear una categoria hidrologia de ... amb, pel cap baix, dues subcategories: Categoria:Corrents fluvials de ... Categoria:Fonts de ...

Pel que fa a l'àmbit geogràfic de les categoritzacions, jo seria partidari d'acotar-les als territoris més reduïts possibles (els municipis, posem per cas). Entenc que si s'inclou L'Ebre dins la categoria de corrents fluvials de la comarca del Baix Ebre o, fins i tot del municipi de Tortosa, no estic pas postulant que l'Ebre sigui un riu el curs del qual només recorre aquests territoris sinó que, entre molts altres territoris, passa per aquests. Crec que això facilitaria la cerca del tipus: quins corrents fluvials recorren la comarca de la Conca de Barberà?, per posar una cas.

Certament, això comportaria en molts casos, una munió de categories. Per a evitar-ho es podria acordar un criteri intermedi: que quan un accident geogràfic (riu, serralada, etc) abastés diverses divisions territorials d'un determinat nivell, només s'arribés a la categorització de l'àmbit territorial que no ultra passés x (3, 4, 5) divisions territorials d'un determinat nivell.

Exemple 1: El riu Cardener.

Passa per dues comarques (Solsonès i Bages) Se l'inclouria a les categories de Corrents fluvials del Solsonès i Corrents fluvials del Bages

Al Solsonès passa per 6 municipis. Si s'hagués acordat no superar, posem per cas, més de 4 divisions territorial d'un determinat nivell, no se l'inclouria a les categories dels corrents fluvials d'àmbit municipal.

Exemple 2: El riu Ebre

Passa per 5 comunitats autònomes. Si en criteri fos no superar més de 4 divisions territorials d'un deteminat nivell, no se l'inclouria en les categories de les comunitats autònomes i només a la de l'àmbit territorial de l'estat.

--Capolatell (discussió) 12:24, 4 ago 2008 (CEST)

He intentat recollir les diverses opinions i he redactat una proposta de categorització que trobareu a Categoria Discussió:Rius, prego que seguim el debat des d'allà per no omplir més aquest fil. --Quico (discussió) 18:37, 7 ago 2008 (CEST)

No m'acaba d'agradar el trasllat, perquè el tema afecta a rius, muntanyes, parcs naturals, regions naturals, caps, carreteres, idiomes i moltes coses més que no són rius.--Pere prlpz (discussió) 18:44, 7 ago 2008 (CEST)

Tens raó, però si s'arriba un consens per a Rius es pot posar l'acord final aquí o bé allà on sigui més adient.--Quico (discussió) 18:50, 7 ago 2008 (CEST)

Discussions que necessiten algú més

• Discussió:Rajada: estic fracassant estrepitosament en intentar fer-li entendre a un company que cal citar les fonts, i més per afirmar el contrari del que diuen el DIEC i el Termcat, o potser sóc jo que ho tinc entès a l'inrevés. Aniria bé que hi passés algú més.
• Discussió:Cronologia de la repressió del català: dos companys tenen una discussió encallada sobre l'article, embolicada a més per la qüestió de si la minorització del català és una cosa lògica i elogiable o no. Aniria bé que hi passés algú més.--Pere prlpz (discussió) 16:16, 7 ago 2008 (CEST)

la del català porto temps seguint-la, vaig intervenir sobre les discussions esborrades però el tema em sobrepassa. Si es presenta una redacció alternativa, com a Colom, puc opinar, però ara és un fòrum a dues bandes particulars. De la rajada, tens raó però millor per argumentar algú de ciències, em perdo una mica --barcelona (discussió) 12:02, 8 ago 2008 (CEST)

Referències a Rococó

No havia vist aquesta discussió, permitiu que conteste a Lohen, a l'article del Rococó s'han fet ampliacions i en les quals s'han posat nou referències, dintre de l'article ja escrit s'han afegit d'altra banda dotze per part meu, més tres per part de l'Amador (total quinze referències a l'interior del text antic) i com tinc el llibre (un gran totxo), que sembla ser va ser l'original d'on van fer l'article, ja he posat en la discussió que es poden afegir fent esment pàgina per pàgina, però m'han semblat suficients les que he posat, tampoc és el cas posar a cada frase crec. Salutacions a tots.--MarisaLR (discussió) 18:18, 7 ago 2008 (CEST)

Manual for new and small Wikipedias

Hello, at Meta there is the project of a Manual to help new and small Wikipedias, and a set of Wikipedia pages and help pages every Wikipedia should have. You gained experience in these questions when building up your language edition, and I would like you to have a look and comment. Kind regards --Ziko (discussió) 13:34, 9 ago 2008 (CEST)

Articles inacabats

Un cop migrades les plantilles {{Inacabat}} i {{Millorant}} al nou format, he modificat breument la descripció en línia als equivalents en altres projectes. La primera és per edicions actives i per evitar conflictes d'edició i la segona és una invitació a la col·laboració per acabar l'article. Encara en teníem una tercera que he redirigit a Inacabat: Plantilla Discussió:Desenvolupament. El problema que hi veig és que no són dos noms gaire explícits. Per exemple, Inacabat és equivalent a Inuse, En uso, En cours, i Millorant és equivalent a Undercontruction, En desarrollo, Pas fini. Alguna idea per reanomenar-les? O per modificar-ne el text? --V.Riullop (parlem-ne) 12:30, 11 ago 2008 (CEST)

Crec que abans del text hauríem d'aclarir-ne l'ús. Crec que la funció principal de la {{millorant}} hauria de ser marcar els articles que tenen mancances greus, i que són conegudes de l'autor (o algú altre) i que les està arreglant; això serveix per evitar que algú esborri l'article o en tregui els trossos defectuosos abans que l'autor hagi tingut temps d'arreglar-los. Abans que existís la plantilla millorant, per a aquesta funció es feia servir {{inacabat}}, que és la que encara alguns companys recomanen als novells que es queixen perquè els esborren coses en que estan treballant, i que no m'agrada gaire perquè recomana no editar, que és el contrari al que convé sovint a aquests articles, a més de ser el contrari de l'esperit col·laboratiu en que es basa un viqui. Per altra banda, per només demanar col·laboració no cal una plantilla, fora de la d'esborrany.

La {{inacabat}} crec que s'hauria de fer servir poc, per això de ser contraria a la col·laboració, i crec que el missatge hauria d'especificar millor què cal fer quan un se la troba. Jo hi posaria que si l'article porta un temps inactiu (una hora? mig dia?) es pot treure.--Pere prlpz (discussió) 15:27, 11 ago 2008 (CEST)

Jo entenc que "inacabat" indica que l'article està patint una gran modificació, perquè parteix de zero o perquè s'està refent totalment, i pot presentar greus mancances; l'editor demana un marge de temps per acabar-lo de deixar en condicions. D'acord en que ha de ser una plantilla temporal, i de termini curt; potser posaria una setmana com a màxim perquè, segons les dimensions de l'article, cal temps. "Millorant" indica que l'acció es realitza damunt d'un article que té uns fonaments adequats i el que es fa és desenvolupar-lo, millorar determinats aspectes, seccions, etc. En aquests cas, és un avís que s'està intervenint intensament en l'article, però no entenc que hagi de presentar les mancances que pots trobar en un article "inacabat".--Peer (discussió) 15:51, 11 ago 2008 (CEST)

Aleshores:

• Si la diferència és només el grau de mancances de l'article, les dues plantilles han de recomanar la mateixa acció?
• Per arreglar les mancances greus que associes a la plantilla inacabat, cal una setmana sense que l'editi ningú més, encara que sigui per arreglar-ho? Jo crec que si cal una setmana (o més), hauria de ser una setmana sense esborrar l'article ni treure'n gran cosa, però no sense editar.--Pere prlpz (discussió) 15:57, 11 ago 2008 (CEST)

Jo utilitzo molt aquestes dos plantilles i signifique per mi el següent:

• {{Inacabat}}, "Perfavor, estic treballant en aquest article aquests dies i no vull que ningú fagi edicions del tipus posar interviquis, categoria, que jo també en sé. Em molesta bastant quan ho fan, si poso la plantilla, perquè jo ho trobo bastant molest, el tenir interviquis i categories quan edito (opinió personal)."
• {{Millorant}}, és un: "perfavor ajudeu-me si voleu a ampliar a l'article que està a mig traduir o a mig fer, i no es pot quedar així (a poc a poc l'aniré traduïnt però no el puc acabar amb tant poc temps).--KRLS , ✉ 16:04, 11 ago 2008 (CEST)

Si és un problema de traducció a mitges tens {{Traducció}}. --V.Riullop (parlem-ne) 18:47, 11 ago 2008 (CEST)

Crec que el que comenta en KRLS és un pensament bastant comú. Una plantilla recomana la no edició i l'altra informa que s'hi està treballant en profunditat i cal posar-se d'acord amb l'editor per a la millora. I d'acord en que el que penja la plantilla d'inacabat ha de procurar editar-la en poc temps i deixar-la presentable quan abans millor.--Peer (discussió) 16:16, 11 ago 2008 (CEST)

Força d'acord amb les darreres intervencions d'en KRLS i en Peer, però:

• No poder posar interviquis i categories em sembla un xic radical, i no li acabo de veure la molèstia. Si tampoc es poguessin posar plantilles de manteniment, això xocaria amb el que diu Viquipèdia:Patrulla de canvis recents.
• Per la plantilla millorant, no li veig massa la necessitat de coordinar-se especialment amb els altres editors. Diria que això és cosa de la inacabat.--Pere prlpz (discussió) 16:34, 11 ago 2008 (CEST)

per a mi inacabat significa un "si us plau, de moment no ho toquis!", jo la poso quan estic a mitges i indico que facin així als novells. Crec que en general es respecta bastant, i si hi ha una plantilla que porta massa temps posada, s'avisa a l'editor i es treu per animar a tothom a continuar. La de millorant per a mi és innecessària, si s'ha de fer una crida millor reclutar gent i si no, se suposa que tot article està en procés de millora constant i que demana l'ajuda de tothom. Si cal cridar l'atenció sobre un apartat particular, és més útil deixar un missatge a la discussió --barcelona (discussió) 17:50, 11 ago 2008 (CEST)

Plenament d'acord amb la barcelona.--Quico (discussió) 18:04, 11 ago 2008 (CEST)

No acabo d'entendre que hàgim d'aconsellar als nous que posin una plantilla per demanar que ningú els posi categories, ni enllaços, ni interviquis, ni els corregeixi les faltes, etc. Amb una que demani que no els esborrin la feina perquè arreglant l'article n'hi hauria d'haver prou.--Pere prlpz (discussió) 18:07, 11 ago 2008 (CEST)

D'acord amb en Pere que no podem posar restriccions a l'edició col·laborativa. Aquest és un principi fonamental del procés wiki. L'única restricció que se m'acut és momentània per evitar conflictes d'edicions (uns minuts de durada). Això és el que fa l'anglesa en:Template:Inuse. Segons l'ús que es comenta de l'Inacabat, hauria de ser un avís tipus "ja sé que té mancances, no cal que me les remarqueu ni que l'esborreu de moment", però no un fre a l'edició i ajuda. Així doncs hauria de ser equivalent a en:Template:Underconstruction. Si algú no vol que li toquin res, que ho faci en el seu espai d'usuari. En aquest sentit no caldria la plantilla Millorant, però es podria reciclar a un avís de "Millorar article inacabat". --V.Riullop (parlem-ne) 18:42, 11 ago 2008 (CEST)

evidentment la plantilla inacabat és temporal. Permet evitar conflictes d'edició però per exemple permet posposar la millora de l'article entre classes. Crec que posaria com a màxim una setmana. --barcelona (discussió) 17:17, 12 ago 2008 (CEST)

Vols dir que cal posar aquesta plantilla perquè ningú editi l'article entre classes? Vols dir que és un problema greu que quan l'alumne torni es trobi amb les faltes d'ortografies corregides, les categories o els inteviquis posats, alguna plantilla de millorar que l'orienti o les coordenades? Jo no li veig el problema. Més aviat al contrari, el problema és que molts estudiants acaben el seu article i no hi tornen més, i aleshores és molt important perquè aprofitin l'experiència que els pot aportar la Viquipèdia i pel resultat final de l'article, que la comunitat l'hagi editat abans de la classe següent.--Pere prlpz (discussió) 17:54, 12 ago 2008 (CEST)

La meva proposta és fer un redactat tipus "Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu editar-lo i ajudar en la seva construcció però, si us plau, comenteu els canvis importants a la pàgina discussió per a una major coordinació. En cas contrari es prega que tingueu paciència durant un dies. Si no voleu que ningú més hi editi vegeu Viquipèdia:Sobre les proves." Amb això queda pràcticament fusionada amb la plantilla {{Millorant}} que canviaria, ja que s'usa poc, a un avís per a un article inacabat i abandonat, amb mancances diferents a un esborrany, com en:Template:Incomplete: "Aquest article és manifestament incomplet. Ajudeu a completar-lo o deixar una estructura o un esborrany coherent." Així, articles abandonats amb l'Inacabat es podrien marcar com Incomplet. --V.Riullop (parlem-ne) 19:38, 12 ago 2008 (CEST)

A mi em sembla bé la proposta. Jordicollcosta (discussió) 20:01, 12 ago 2008 (CEST)

M'apunto a la darrera proposta de Vriullop, mirant de reduir la llargada del text. --amador (discussió) 21:43, 12 ago 2008 (CEST)

Ho he reestructurat en tres plantilles:

• {{Editant}}, per edicions actives i evitar conflictes d'edició.
• {{Inacabat}}, l'habitual, amb un text aproximat al de més amunt on es permeten edicions menors.
• {{Incomplet}}, reanomenat de Millorant.

--V.Riullop (parlem-ne) 14:55, 13 ago 2008 (CEST)

També volia dir que a més de les plantilles esmentades existeix la de Plantilla:Projecte GIBAF Jordicollcosta (discussió) 20:01, 12 ago 2008 (CEST)

La plantilla {{incomplet}} es limita a constatar les mancances, com qualsevol plantilla de millorar, però no diu res que ningú ho estigui arreglant, de manera que si aquestes mancances són greus és fàcil que algú esborri part de l'article o proposi esborrar-lo sencer. Hi ha alguna plantilla ara per demanar temps mentre es va fent feina i que no impedeixi que hi editin els altres?

Per altra banda, amb les versions anteriors les dues plantilles categoritzaven a la mateixa categoria. Ara que tenen orientacions més diferents potser caldrien dues categories separades.--Pere prlpz (discussió) 14:29, 13 ago 2008 (CEST)

L'Incomplet és per articles abandonats i que cal millorar. Si algú ho està arreglant es pot substituir per Inacabat. L'Inacabat ara ja diu que es pot editar però alhora es demana comentar abans els canvis majors, per tant ja fa la funció que tenia Millorant. Com qualsevol plantilla de millora s'ha d'intentar millorar abans d'esborrar. Sobre les categories, cap problema en separar-les. --V.Riullop (parlem-ne) 15:02, 13 ago 2008 (CEST)

D'acord, però crec que hi haurà molts pocs casos d'articles abandonats en que la {{incomplet}} sigui més adient que una plantilla de millorar i/o d'esborrany, més específiques.--Pere prlpz (discussió) 15:10, 13 ago 2008 (CEST)

No sé si n'hi haurà molts, però un exemple significatiu: Història del cinema. --V.Riullop (parlem-ne) 15:26, 13 ago 2008 (CEST)

Ara he provat de fer servir la plantilla {{traducció}} en lloc de la d'{{inacabat}} i algú ja ha volgut arreglar detalls que m'han provocat un conflicte d'edició. Tot i el dret a editar que tothom té, estaria bé que existís una plantilla que protegís d'altres edicions durant un dia, per evitar conflictes d'edició. Per ex., amb un text del tipus: "Hi ha un viquipedista que està realitzant moltes edicions de desenvolupament o millora de l'article i que en les properes hores procureu no editar; si és necessari, fer servir la pàgina de discussió de l'usuari que està editant". --Peer (discussió) 16:11, 13 ago 2008 (CEST)

La plantilla que demanes ja hi és: {{Editant}}. L'alternativa és desar sovint perquè els conflictes d'edició siguin petits.--Pere prlpz (discussió) 17:20, 13 ago 2008 (CEST)

D'acord. M'havia despenjat i no havia vist les darreres propostes; crec que és molt coherent. Les provaré ({{Editant}}, {{Inacabat}}, {{Incomplet}}) tot i que crec que tothom ha de procurar, si cal, fer servir bàsicament la primera; en alguns casos, de manera temporal, la segona; i tendir a evitar la tercera.--Peer (discussió) 19:14, 13 ago 2008 (CEST)

ok, ens passarem a "editant" --barcelona (discussió) 17:42, 14 ago 2008 (CEST)

Estic repassant els articles inacabats, sobretot per anar treient la plantilla a tots els que estan inactius, que són la gran majoria, i me n'estic trobant alguns que no sé que fer-ne: son els que no són articles, sinó que són plantilles i trossos de portals, que no es fan servir enlloc, i que probablement en el seu estat actual no funcionen. Com a exemple, podeu veure Portal:Ciències de la salut/metacaixes i Plantilla:Imatges. Fora d'avisar l'autor (que en alguns casos pot ser inactiu), quan l'autor no respon no sé si convé més esborrar aquestes pàgines, si convé treure'ls la plantilla, arxivar-les, moure-les a una subpàgina d'usuari o què.--Pere prlpz (discussió) 14:13, 26 ago 2008 (CEST)

Resolguem això d'una vegada per totes...

Per tercera o quarta vegada, trec el tema dels colors de les taxocaixes per solucionar-ho d'una vegada. Si algú vol participar en la discussió, que hi participi ara, però hem d'adoptar una política homogènia per les taxocaixes, ja mateix.

Al que ha dit en Leptictidium hi afegeixo que el problema és que ara tenim un color per defecte, copiat del que fan servir ara a la viqui en anglès, i un color habitual, que és el que feien servir abans a la viqui en anglès. D'aquí que calgui decidir un color únic pels animals, independentment que en el futur decidim un canvi dels colors de tots els regnes (cosa que sembla interessar a poca gent).--Pere prlpz (discussió) 21:47, 12 ago 2008 (CEST)

Estaria bé posar la presa de decisions en una altra pàgina, on es reculli i es centralitzi tota la informació sobre la qüestió, i no es carregui tant l'espai de la taverna.--Peer (discussió) 10:00, 13 ago 2008 (CEST)

Quan s'ha intentat ha passat desapercebuda. El que potser sí que pot fer nosa són les mostres amb taxobox sencer que he posat més avall i que ocupen molt. Si algú les vol posar en un altre lloc i deixar aquí l'enllaç, endavant.--Pere prlpz (discussió) 10:08, 13 ago 2008 (CEST)

Mogudes a Usuari:Leptictidium/Proves2. – Leptictidium (pm!) 13:34, 13 ago 2008 (CEST)

Votacions

Anem per parts; votem quin color haurien de tenir les taxocaixes pels animals.

	1) Color per defecte actual	2) Color actual dels animals	3) Nou color més fàcil d'identificar	4) Un altre color alternatiu	5) Nou color, compromís entre "2" i "4"

Voteu pel color que us sembli més apropiat.

• 1
  • Aprovació--Pere prlpz (discussió) 21:47, 12 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Jordicollcosta (discussió) 09:01, 13 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Peer (discussió) 10:00, 13 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Pau Cabot · Discussió 10:45, 13 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Lohen11 (discussió) 13:46, 13 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Jordi Roqué (Discussió) 00:29, 14 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació--the Dúnadan 00:33, 14 ago 2008 (CEST)

• 2
  • Assumible--Pere prlpz (discussió) 21:47, 12 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Peer (discussió) 10:00, 13 ago 2008 (CEST)

• 3
  • Objecció Qualsevol d'aquestes, però que no sigui aquesta que és horrible.--KRLS , ✉ 21:51, 12 ago 2008 (CEST)
• 4
• 5
  • Aprovació – Leptictidium (pm!) 21:14, 12 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Peer (discussió) 10:00, 13 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Lohen11 (discussió) 13:46, 13 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació M'agrada aquest, no és tan saturat com el tres i els 1 i 2 són una mica blah...--Hei hei (discussió) 17:14, 14 ago 2008 (CEST)
  • Aprovació --Javi Sorribes (discussió) 22:31, 21 ago 2008 (CEST)
• Aprovació --Beusson (discussió) 17:41, 24 ago 2008 (CEST)

Creieu que tenim ja prou consens per triar el color 1, o esperem un xic més per tancar la votació? – Leptictidium (pm!) 21:43, 21 ago 2008 (CEST)

Hi ha prou diferència de vots com per a pensar que ja prou consens per triar el color 1. Jo la tancaria, si no hi ha cap objecció.--Peer (discussió) 22:02, 21 ago 2008 (CEST)

Tant si hi ha consens com si encara no, hauríem d'anar pensant el sistema per treure el paràmetre "color" de tots els taxobox, o sí més no dels animals o dels que tinguin un paràmetre "regnum" entre els que tenen color assignat automàticament. Si després tinguéssim un allau de votants per un altre color només caldrà canviar el color per defecte.--Pere prlpz (discussió) 22:09, 21 ago 2008 (CEST)

Es pot fer amb un bot, no? – Leptictidium (pm!) 23:19, 21 ago 2008 (CEST)

Ho he demanat a Viquipèdia:Bots#Color_dels_taxobox. El problema ara és només que em temo que som més els que hi demanem feines que els que es dediquen a fer-les.--Pere prlpz (discussió) 18:42, 24 ago 2008 (CEST)

Jo no la tancaria encara, només hi ha dos vots de diferència entre els 2 més votats i un vot de fa no res. --Hei hei (discussió) 23:29, 21 ago 2008 (CEST)

Ja que es mira què han fet els anglesos, no es podria de passada afegir totes les categories de diferents colors que ells tenen i nosaltres no? En tot cas, ja que hi som, que el color seleccionat per votat passi un d'aquells famosos tests de contrast de color per a persones amb visió reduïda. —el comentari anterior sense signar és fet per 193.152.141.245 (disc. • contr.) 16:09, 30 ago 2008 (CEST)

Mostres

Que no us enganyin els colors de la foto, que pot quedar millor amb uns colors de fons que amb d'altres. Canvieu la foto de la mallerenga per qualsevol altra si voleu veure l'efecte de tenir una foto de tons diferents.--Pere prlpz (discussió) 21:47, 12 ago 2008 (CEST)

Les mostres d'un taxoboxs amb els diferents colors són a Usuari:Leptictidium/Proves2.--Pere prlpz (discussió) 13:55, 13 ago 2008 (CEST)

Sobre els conills

Estic creant articles sobre totes les espècies de lagomorfs, i tinc un dubte. Voldria crear la Categoria:Conills, però presenta el problema que no es correspon a cap realitat taxonòmica – els conills són el que queda dins la família dels lepòrids quan s'en treu les llebres. Per tant, veig tres solucions possibles:

• classificar els conills directament dins la Categoria:Lagomorfs; això ompliria molt la categoria, i personalment em sembla massa general;
• classificar els conills dins la Categoria:Conills, que al seu torn formaria part de la Categoria:Lagomorfs. Significa utilitzar una categoria taxonòmicament invàlida però molt útil per al 90% dels lectors, que saben què és un conill però no què és un lepòrid.
• classificar els conills dins la Categoria:Conills i també dins la Categoria:Lagomorfs. Aquesta doble categorització és el que es fa actualment en el cas dels artiodàctils/cetartiodàctils. Al meu parer, això ens estalvia haver de triar entre categories però presenta el problema de la redundància (tots els conills són lagomorfs).

Quina opció creieu que caldria triar? En cas que es triés una categorització única (és a dir, l'opció 1 o la 2), creieu que també s'hauria d'aplicar als artiodàctils? Té sentit la categorització doble dels artiodàctils? – Leptictidium (pm!) 15:18, 21 ago 2008 (CEST)

Perquè no una categoria anomenada Categoria:Conills i llebres que equivaldria a lepòrids però seria més clara per als usuaris i lectors, amb un article principal a lepòrids. Si en algun moment volem reanomenar a lepòrids ja està tot junt. --Hei hei (discussió) 17:42, 21 ago 2008 (CEST)

ara veig que la categoria de llebres ja està feta... es podria col·locar dins d'aquesta nova de conills i llebres amb els articles dels conills solts i les llebres com a subcategoria, això reflectiria la disposició filogenètica dels conills com a lepòrids no-llebres.--Hei hei (discussió) 17:47, 21 ago 2008 (CEST)

Començo per la referència: «conill». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Dues coses:

• En primer lloc, el conill és l'Oryctolagus cuniculus, tant si és de granja com de bosc. Si no hi ha referències en català de més pes que aquesta, l'article anomenat conill s'hauria de referir a aquesta espècie. És probable que el terme anglès en:rabbit tingui un significat més ampli, i si les espècies que engloba aquest terme anglès tenen alguna cosa en comú se'n pot fer un article, que caldrà veure com s'anomena.
• En segon lloc, s'ha discutit una pila de vegades que la categorització principal dels éssers vius és la taxonòmica filogenètica. Evidentment, es poden fer d'altres categories útils pels lectors, com les dels grups parafilètics amb tradició, però aquest grup de "conills" no el veig massa necessari; si algun lector aconsegueix arribar a la categoria de lagomorfs de ben segur sabrà provar si troba els conills dins els lepòrids. De fet, si en algun lloc tingués utilitat una drecera als conills seria des dels mamífers, i això difícilment serà viable per tots els animals comuns. Si la categoria és massa plena, es pot fer categories per gèneres.--Pere prlpz (discussió) 19:23, 21 ago 2008 (CEST)

El Termcat defineix Oryctolagus cuniculus com a conill de bosc. Per la meva experiència, el Termcat és molt més fiable que el DIEC i el GREC en qüestions d'éssers vius.

Les subcategories per gèneres només es podrien fer amb Sylvilagus (que ja té categoria). L'alternativa que em sembla més lògica és deixar els conills directament dins els lagomorfs, que no m'acaba de convèncer, però tampoc no em treu el son.

Quant als artiodàctils, caldria que algú amb temps per fer tasques de manteniment fes una ullada a aquests articles. Alguns estan únicament a artiodàctils, i caldria trobar-los i posar-los "Categoria:Cetartiodàctils". – Leptictidium (pm!) 21:41, 21 ago 2008 (CEST)

El conill de bosc és l'Oryctolagus cuniculus, però el conill de granja també. Crec que l'equivalència entre l'espècie i el conill de bosc és vàlida en el seu context, que és el de les guies i inventaris de fauna salvatge. Per acabar d'embolicar la troca, el Termcat dóna una definició de conill (buscant "conill" a seques dins de l'àrea de Zoologia) que sembla incloure les llebres però no els conills d'Angora: Mamífer domèstic de la família dels lepòrids, d'orelles llargues, de pèl curt i dens, i potes posteriors més llargues que les anteriors. Jo crec que en aquest cas val més seguir el criteri del DIEC, com en la majoria de casos en que el DIEC té un criteri.--Pere prlpz (discussió) 22:06, 21 ago 2008 (CEST)

Sí, el conill de granja és una varietat de conill de bosc. El que vull dir és que el terme "conill", per si sol, no es refereix únicament a l'Oryctolagus, sinó a qualsevol lepòrid que no sigui una llebre. Hi ha molts gèneres que contenen espècies denominades "conill"; per tant, restringir l'article d'aquest nom a Oryctolagus cuniculus seria un error. És que potser Sylvilagus, Romerolagus o Pronolagus no són conills, també? – Leptictidium (pm!) 23:18, 21 ago 2008 (CEST)

No em sembla del tot malament el que has fet amb els animals amb noms populars que no necessariament s'han d'ajustar a la classificació cladística o filogenètica. Crec que s'hauria d'obrir una presa de decisió al respecte, ja que ens podem trobar diverses vegades en aquest atzucac. Si ho hem de fer com tu proposes crec que el millor que pots fer és enllaçar directament l'article de conill amb Oryctolagus cuniculus amb una frase de l'estil l'espècie de conill habitual a la península ibèrica és .... Per a fer la subcategorització no és urgent donat que estem parlant de pocs articles (tot i que es supera la norma del màxim de 15). Crec que podem posposar el tema de la subcategorització per quan es torni a emplenar la categoria de lagomorfs. Coincideixo amb tu en que els conills aegurament conformen un grup parafilètic. Pel tema de la subcategorització li trobaria amb sentit dins d'animals de caça o gastronomia, però no dins de la categorització taxonòmica. --Bestiasonica (discussió) 20:55, 27 ago 2008 (CEST)

Territori històric - Territori administratiu actual

Hi ha alguna política sobre si els territoris històrics que "més o menys" coincideixin amb territoris actuals s'han de unir o separar en distints articles? Dos exemples:

• Catalunya i Principat de Catalunya són territoris semblants però distints, i tenen dos articles separats.
• Irlanda del Nord i Ulster són territoris semblants però distints, i s'ha proposat fusionar-los. De fet, he retirat la plantilla de fusió fins que hi hagi consens (he fet bé?) --Javi Sorribes (discussió) 22:35, 21 ago 2008 (CEST)

Això dependrà de la discussió en cada cas, no es pot generalitzar. --V.Riullop (parlem-ne) 10:47, 27 ago 2008 (CEST)

On som a la portada de la viqui es:

Després de les crítiques als criteris d'inclusió de la llista de las principales Wikipedias a la portada de la viqui es: que es van fer aquí mateix (vegeu Viquipèdia:La_taverna/Arxius/Polítiques/2008/03#La_Wiki_castellana_i_Volap.C3.BCck), just és dir que han canviat el sistema per un de grups per nombre amb ordre alfabètic dins de cada grup que ens deixa destacats al primer lloc del grup de més de 100.000. (vegeu es:Portada).--Pere prlpz (discussió) 13:40, 22 ago 2008 (CEST)

ara molt més just --barcelona (discussió) 22:23, 22 ago 2008 (CEST)

amb els 10000 articles de la biqui aragonesa, vaig anar-hi a deixar una felicitació, i quina es la meva sorpresa... hahaha tenen les 14 majors! 14? qui coi posa 14? no seria més fàcil 15? o 10? vaja, potser és casualitat...--Hei hei (discussió) 17:34, 25 ago 2008 (CEST)

Buscant proves de conspiracions d'aquesta mena a les portades, m'he trobat amb una viqui que encara ho tenen pitjor: tenen llistades les viquis en dos grups, els de més de 100.000 i els de més de 10.000. Al grup de més de 100.000, de les 22 que hi ha només n'hi posen 19 (de les quals la seva en primer lloc, que per això deuen haver decidit posar-les en ordre alfabètic), i al grup de més de 10.000, de les 58 que hi ha només en llisten 27 (excloent així, per exemple, l'aragonesa, que potser ho han fet expressament per això).

O sigui, el que vulgui seguir buscant conspiracions primer hauria d'actualitzar Plantilla:Contingut Altres llengües amb les dades de meta:Llista de Viquipèdies, que si no se'ns veu una mica massa el llautó.

I per cert, si tinguéssim una llista amb les 14 més grans no tindríem aquest problema, perquè és molt poc probable que canviï (a diferència de la de les 15, que ha canviat uns quants cops els darrers mesos), pel que 14 sembla una opció força pràctica per una viqui petita, i més veient que en viquis tan grans com la quinzena costa trobar algú amb ganes i temps de mantenir al dia la llista de la portada.--Pere prlpz (discussió) 19:57, 25 ago 2008 (CEST)

Encara diria més: per què tenim a la portada un enllaç a en.wiki d'una pàgina que està en 33 versions i no en català? I per què tenim a la portada un enllaç a meta que el primer que diu, en anglès, és que la pàgina és obsoleta? Intentaré actualitzar la Plantilla:Contingut Altres llengües amb els criteris que per dos cops he comentat a la discussió. --V.Riullop (parlem-ne) 20:34, 25 ago 2008 (CEST)

Sense arribar a l'extrem dels aragonesos, potser podríem buscar una llista més fàcil de mantenir.--Pere prlpz (discussió) 20:55, 25 ago 2008 (CEST)

No tinc molt clar el motiu d'aquesta discussió i de la anterior. Vaig estar vorent el historial de la plantilla que es utilitza a la es.wikipedia.org (aquesta) per definir les interviquis de portada, i només molts poquets dies la interviqui a :ca va ser esborrada, i rapidament els administrador les van tornar a posar (i administradors espanyols i encara més: espanyolistes). On esta el problema? Ferbr1 (discussió) 20:28, 25 ago 2008 (CEST)

Ferbr, ens agrada ser paranoics --KRLS , ✉ 00:21, 26 ago 2008 (CEST)

Es tractava de es:Plantilla:LW inclosa en l'apartat "otros idiomas", no pels interwikis, i avui substituïda per es:Plantilla:Portada:LW. --V.Riullop (parlem-ne) 09:07, 26 ago 2008 (CEST)

de 122000 a 127000?

hola, tinc una curiositat. no sé si degut a l'aparició d'un article a l'avui anunciant que la vp tenia 122000 articles, que quan vaig venir veig q hi ha un salt molt ràpid i ja estem en 127000. com és això? la gent n'ha creat per l'article, s'ha usat algun bot, o casualitat? vaig buscar algun registre de pàgines noves però no l'he trobat....gracies--Josepsbd (discussió) 17:21, 26 ago 2008 (CEST)

El registre és a Especial:Pàgines_noves. L'article de l'Avui deu ser del mes de juliol, i 5000 articles al mes són molts però no se surt massa de l'habitual. D'articles fets per robots res, i espero que continuï així.

Potser també et fa servei Usuari:Leptictidium/Estadístiques.--Pere prlpz (discussió) 17:45, 26 ago 2008 (CEST)

A més de la pàgina de'n Lepti, pots veure http://stats.wikimedia.org/CA/TablesWikipediaCA.htm (mensual, actualitzat amb retard) i l'historial de m:List of Wikipedias/Table. Els 122.000 són de finals de juliol, i el ritme de creixement és l'habitual (tirant a alt) sense cap campanya ni bot. --V.Riullop (parlem-ne) 17:51, 26 ago 2008 (CEST)

Noticíes enllaunades per passar l'estiu. Si no tenen una catàstrofe o una traició política, ja no saven de que parlar. Per cert, a Catinfo, van fer un llegir-radiar sense verificar i també va ser notícia dilluns passat. --amador (discussió) 21:33, 27 ago 2008 (CEST)

Dinosaures no aviaris?

Demano ajut lingüístic. La [molt poca] literatura científica que he trobat en català parlà de "dinosaures no avians" per referir-se als dinosaures no-ocells. El problema és que el mot "avià" no existeix en català, i que la paraula corresponent seria "aviari". Pel que he vist dins el corpus que he consultat, "aviari" s'utilitza per a malalties, aliments, etc. referides als ocells, però no s'utilitza per referir-se a animals.

La meva pregunta és: creieu que seria lògic canviar "dinosaures no avians" per "dinosaures no aviaris"? Normalment seguiria la literatura científica, però en aquest cas el corpus és tan escàs que em fa dubtar. També em sona molt malament "dinosaures no aviaris". Què en penseu? – Leptictidium (pm!) 23:58, 27 ago 2008 (CEST)

Ara t'ho dic sense consultar cap llibre, que no en tinc cap a mà que m'ho pugui respondre, però aquest "avians" té tota la pinta d'anglicisme. Ni en català ni en castellà "a(n)" no és un sufix que s'utilitzi, però sí que ho és en anglès, i fent un Google ràpid he vist que en castellà l'expressió "dinosaurio aviano / no aviano" es fa servir en pàgines no fiables lingüísticament (pàgines personals, pàgines sud-americanes --el sud-americà sol tenir molta influència de l'anglès--, la mateixa Viquipèdia castellana --les Viquipèdies lingüísticament sempre tenen cosetes--, etcètera). A la versió francesa fan servir "aviaire", per exemple, i l'Oficina de la Llengua Francesa (el Termcat quebequès: http://www.granddictionnaire.com) diu que "On emploie généralement l'adjectif avien dans les mêmes contextes que l'adjectif aviaire, à l'exception des cas où il est question des maladies des oiseaux, où seul l'adjectif aviaire est utilisé".

Perdona, m'he explicat fatal, però a aquestes hores ja passa i em sembla que s'entén :p Jo voto per aviari (que a més és la paraula que entén més ràpidament un llec en la matèria).—el comentari anterior sense signar és fet per JFY (disc. • contr.) 02:04, 28 ago 2008 (CEST)--JFY (discussió) 02:04, 28 ago 2008 (CEST)

PD: Com es fa perquè la meva resposta quedi una mica més entrada i en un groc una mica més fosc i es vegi que t'he respost a tu? --JFY (discussió) 02:06, 28 ago 2008 (CEST)

Ja ho he arreglat: s'afegeix un sagnat amb dos punts. --V.Riullop (parlem-ne) 08:28, 28 ago 2008 (CEST)

I si no deixes una línia en blanc entre paràgraf i paràgraf, la resposta queda més unificada.--Xtv (que dius que què?) 09:24, 28 ago 2008 (CEST)

Moltes gràcies! --JFY (discussió) 12:28, 28 ago 2008 (CEST)

En català sí que es fa servir el sufix à-ans => lleidatà, lleidatans. Per exemple, he trobat aquesta font, que sembla científicament fiable, i que utilitza dinosaures no avians. En canvi, no he trobat res que digui "dinosaures no aviaris".

Lingüísticament, m'inclino més per l'aviari, però el fet d'haver-lo trobat únicament associat a malalties em fa dubtar molt. De moment, canviarè "avians" per "aviaris", però crec que el tema s'ha de seguir discutint. – Leptictidium (pm!) 13:22, 28 ago 2008 (CEST)

Sí, em vaig explicar malament, perdona :p

El sufix à i el sufix ari existeixen, però no volen dir ben bé el mateix:

D'acord amb el diccionari de l'Enciclopèdia, -à es fa servir en química inorgànica (metà), per indicar la persona que fa l'acció (guardià), com a gentilici (català) i per indicar el concepte 'relatiu o pertanyent a' (tardà, boscà, esquerrà i, potser, avià). Aquest últim sentit també el té el sufix -ià, però a priori diria que només es fa servir amb noms propis (kafkià).

El sufix ari vol dir 'conjunt de' (poemari, diccionari) i, com -à, també vol dir 'relatiu o pertanyent a' (recipiendari, ferroviari i, potser, aviari).

És a dir, -à i -ari comparteixen un sentit. Però tot i així posaria la mà al foc que no són perfectament equivalents (això és el que he de consultar, i per això deia que el sufix an anglès no existeix en català; hauria d'haver dit que no es pot traslladar literalment). Per a la creació de noves paraules se segueixen unes normes, i havent-hi una arrel llatina (avi-, o av-) em sembla que el sufix adient és -ari, perquè tots els exemples que trobaràs amb -à són de paraules formades a partir de paraules catalanes preexistents, i en canvi entre els exemples amb -ari en trobaràs també de formats a partir d'arrels llatines (o trobaràs paraules llatines formades amb el sufix -arius que després s'han adaptata al català). Si vols remenar una mica, pots consultar el diccionari invers del català (http://www.dilc.org/).

El que he d'acabar de comprovar és el que t'he dit a l'últim paràgraf --deixa'm una setmaneta, que dilluns he d'entregar dues feines i vaig traient el fetge per la boca ;). Ahir no et vaig fer tot el raonament per mandra (i perquè sovint la gent quan comences a explicar aquestes coses no t'escolta, per què enganyar-nos), però em sembla que ara sí que la cosa ha quedat més arregladeta, tot i que queda pendent de confirmació. Au, salut!--JFY (discussió) 15:57, 28 ago 2008 (CEST)

Ei, encara no he tingut temps de mirar-te llibrots però m'acabo de trobar la paraula a l'Enciclopèdia Catalana digital, entrada ocells:

"La majoria de paleontòlegs mantenen la hipòtesi que els ocells provenen dels dinosaures carnívors. Durant el s XX s'acumulà una enorme quantitat d'evidències osteològiques, sobretot en els últims anys, gràcies a les espectaculars troballes de petits dinosaures amb plomes i altres trets típicament aviaris al Cretaci inferior de la Xina. (...) Tanmateix, cal esmentar la descoberta de material embriològic, de nius amb ous i d'un comportament d'incubació típicament aviari en dinosaures ovirraptòrids (Cretaci de Mongòlia), i algunes característiques de les closques dels ous es troben només en aquests dinosaures i en els ocells. Al Cretaci, doncs, els ocells eren ja ben establerts en els ecosistemes terrestres. De fet, una recent troballa de fòssils d'un ànec al Maastrichtià de l'Antàrtica documenta la presència de llinatges moderns (almenys anseriformes i ratites) al final del Cretaci.

Continuarem informant ;-) --JFY (discussió) 12:17, 30 ago 2008 (CEST)

Sobre traduccions

Estic tenint una discussió en aquesta pàgina sobre traduccions. La meva opinió és que la traducció, com treball intel·lectual que és, pot ser considerada un treball inèdit si ho fa un viquipedista, i els motius que tinc estan prou explicat en eixa discussió. Evidentment, la meva és una opinió discutible, però crec que hi hauria de discutir-se, perquè si realment estem violant una política (o una interpretació possible pero objectiva d'una política), hi hauriem d'unificar criteris. Salutacions cordials. Ferbr1 (discussió) 21:07, 29 ago 2008 (CEST)

Política de creació d'articles al Viccionari

Ja sé que això s'hauria de comentar al Viccionari, però és que allà no s'hi passa mai ningú. El tema és aquest: en al normativa votada al Viccionari hi ha aquesta norma:

Hi tenen cabuda singulars com casa i plurals com cases, paraules en masculí com bonic i en femení com bonica, diminutius com petiteta i aumentatius com panxota, cadascuna de les formes verbals, etc. No obstant, només tindran una plana pròpia en el cas de tenir més significats que la mera flexió o conjugació; la resta, es redireccionaran a la paraula en singular (en cas de noms i adjectius) o a l'infinitiu (en el cas de verbs).

Tanmateix, aquesta norma diria que és única en qualsevol dels viccionaris. Si mai heu visitat al versió en anglès, veureu que hi tenen una pàgina pròpia per a cada paraula que esta en plural, en femení, conjugada o declinada. La intenció és poder definir en una pàgina separada cadascuna de les combinacions de lletres que es puguin trobar en qualsevol llengua del món.

La negativa del Viccionari en català de permetre això, no va en contra de l'esperit i essència del projecte?—el comentari anterior sense signar és fet per 193.152.141.245 (disc. • contr.) 15:52, 30 ago 2008 (CEST)

Tens raó en que això s'hauria de comentar allà. En quina pàgina es pot fer? --V.Riullop (parlem-ne) 17:12, 30 ago 2008 (CEST)

A la Taverna, com aquí.—el comentari anterior sense signar és fet per 193.152.141.245 (disc. • contr.) 17:17, 30 ago 2008 (CEST)

M'acabes d'ofrendre, i no saps quan. Ja sé que això s'hauria de comentar al Viccionari, però és que allà no s'hi passa mai ningú. Sobretot per aquella gent (encara que siguem pocs) que contribuïm i seguim dia a dia les edicions i la taberna, em sembla una falta de respecte. Crec que això ho has d'enganxar a la Viccionari:La taverna i afegir-la el final, i ho discutim. Per no haver-hi ningú hi han diverses discussions obertes. Si tens propostes, doncs allà és el lloc. No s'han de barrejar projectes, i només saturés la taberna de la viquipèdia.--KRLS , ✉ 20:18, 30 ago 2008 (CEST)

Sento haver-te ofès, no era la meva intenció. Evidentment el debat s'ha de fer allà i aquí només una crida. D'aquesta idea partia. Ja he obert a la Taverna d'allà un enllaç per a les votacions d'aquesta qüestió.—el comentari anterior sense signar és fet per 193.152.141.245 (disc. • contr.) 09:17, 31 ago 2008 (CEST)