Vés al contingut

Viquiprojecte:Socialització preventiva de la violència de gènere

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Socialització preventiva de la violència de gènere[modifica]

La socialització preventiva de la violència de gènere és un procés en el qual s'està immers des que es neix. Per aquesta raó, no pot esperar-se al fet que nens i nenes siguin adolescents per a mostrar-los que la violència és una cosa inacceptable, a més, no existeix cap evidència científica capaç d'argumentar la necessitat d'espera. Som éssers socials i la nostra socialització comença des del moment en què naixem. Per això, es planteja la realització d'una socialització preventiva de violència que contempli violència 0 des dels 0 anys [1]

El rol dels processos de socialització preventiva en les relacions afectives i sexuals[modifica]

A Espanya, segons dades de l'Institut de la Dona , el percentatge de víctimes de violència de gènere està augmentant any rere any i les recerques que s'han realitzat en diferents països demostren que, en contra de l'estereotip que existeix sobre la dona maltractada (econòmicament dependent, sense estudis, d'edat avançada o pertanyent a cultures en les quals se suposa que estan més sotmeses), la violència de gènere afecta a dones de totes les edats, orígens ètnics, nivells educatius i classes socials. A més, ens trobem amb que la violència contra les dones es dóna no només en parelles o exparelles sinó també en relacions esporàdiques o «cites».

La violència de gènere està intrínsecament lligada al nostre imaginari social sobre l'amor, els models amorosos i els models d'atractiu. La socialització, allò que interioritzem com a normalitzat, és un procés que realitzem a través de les interaccions que establim. La cultura i el context en el qual estem immerses ens transmet a vegades un concepte d'amor lligat al sofriment, com diu el refrany «qui bé et vol et farà sofrir».[2]

En aquesta socialització en l'amor i l'atracció, trobem l'existència d'una socialització majoritària, no única ni exclusiva ni que afecta a totes les persones de la mateixa forma, que vincula atracció i violència. És a dir, que es promou que aquelles persones i relacions problemàtiques, violentes o potencialment violentes es consideren més atractives, divertides o excitants, mentre que les relacions i persones no violentes, igualitàries, se'ns presenten com "convenients" pero no com atractives.[3]

És llavors quan a través d'aquest procés de socialització, es crea una bretza entre amor i passió, entre lo bo i lo desitjable, dirigint l'atractiu cap a relacions afectivo-sexuals basades en estructures desiguals i de poder, generant atractiu cap a les persones que no tracten bé.[4]

Es crea d'aquesta manera un diferenciació entre aquelles persones a les que es prefereix com amigues i aquelles altres desitjades per a tenir relacions afectivo-sexuals. Les primeres representen els valors igualitaris i es tracten bé, i les segones es desprecien.[5]

Relacions entre generes en societats dialògiques[modifica]

Vàries teories de ciències socials indiquen que cada vegada més s'utilitza el diàleg per arribar a acords. Per tant, sorgeixen menys conflictes i hi ha menys violència. Tanmateix, les persones cada vegada més reclamen el diàleg. Això és degut, en pat, a que el diàleg "forma part de la naturalesa humana"[6], com deia Paulo Freire.

A través del diàleg també s'ha aconseguit i s'està aconseguint una millor transformació de la societat. Les persones reivindiquen com volen que sigui la seva societat, i transformen els rols de gènere, suprimint estereotips i tradicions, a través de la veu i el diàleg.

Per una banda, els nous models feministes s'han reivindicat. S'ha qüestionat el rol tradicional de la dona i s'ha contribuit a trencar el silenci de situacions en ñes que existeix o hi ha presència de violència de gènere, o desigualtat de gènere, entre d'altres. Per l'altra banda, els nous models masculins també estan contribuint al canvi de rols, disminuint i canviant la competitivitat i el rol de poder, i estan disminuint els casos de violència o agressivitat.[7]

Els canvis de rols per amdues bandes està establint cada vegada més una relació igualitària entre sexes. No obstant, els països on hi ha més igualtat entre sexes, son precisament els que mostren més casos i inclús un augment en violència de gènere.

Tot i així, cal destacar que la violència de gènere pot apareixen en tot tipus de relacions. Internacionalment, es planteja la violència de gènere en relacions de "dating", "hook-ups" o "one-night stand". No obstant, a Espanya la llei no inclou aquest tipus de relacions. D'aquesta manera, molts casos de violència de gènere no queden reconeguts. No és només una carència legislativa, sinó també una carència de campanyes de prevenció de violència de gènere amb joves i adolescents, i no només amb adults o parelles actuals. Això és important ja que el primer aprenentatge amorós, ja sigui en una relació estable o la primera relació afectivo-sexual, és el que més influència té en les relacions posteriors. Per tant, les experiències afectivo-sexuals que un individu ha viscut son un element essencial per entendre el procés de socialització que s'ha produit.[8]

La socialització: Amor o violència?[modifica]

L'amor és un element social, que neix, s'aprèn i s'interioritza a partir de les relacions socials, i que és diferent segons els contextos i èpoques. No obstant, l'amor i la atracció sovint s'agrumenta irracionalment. S'ha evidenciat en investigacions que l'amor té un origen social.[9]

Històricament, l'amor s'ha inculcat, a través de la socialització, com un procés o una idea “biològica”, alguna cosa que ningú sap perquè ve ni perquè es va. Si es parteix d'aquesta idea, es podria defensar que el maltractament és el resultat d'un amor incontrolable. No obstant això, es pot defensar que l'amor és una construcció social, i per tant, la violència de gènere i el maltractament és producte, o no, de la construcció social i la “educació” que ha rebut cada relació i cada persona. En aquests casos, cal analitzar com es construeixen socialment les relacions i que valors són positius o negatius, i comprendre aquest procés de creació d'un imaginari social en relacions afectives i sexuals. [10]

La socialització i els processos d'aquesta tenen una gran influència sobre les persones. Influeixen en els seus gustos, preferències, eleccions i desitjos. A altre, sovint inculquen, directa o indirectament, que l'amor és sofriment, dependència, gelosia, etc., i el relacionen amb l'odi.[11]

Aquestes idees també ens porten a creure que perquè l'amor sigui amor cal patir, o que les relacions igualitàries són monòtones. D'aquesta manera es desenvolupen dos tipus de relacions: les igualitàries però monòtones, o les apassionades però tempestuoses. Aquests models de relació provoquen i reprodueixen, en part, les desigualtats de gènere. Se sumen a això els estereotips que es creen en les relacions. Per exemple, que els homes és el que dóna els detalls i conquesta, i les dones les que sofreixen. Si els models afectius i sexuals es redueixen als dos models esmentats, cal plantejar un model alternatiu, que no fomenti la desigualtat de gènere i que sigui satisfactori per a totes dues parts implicades. [12]

Adicionalment, s'ha demostrat com aquesta relació entre l'atractiu i la violència generada a partir de la socialització provoca en varies ocasions que algunes noies caiguin en el fenòmen del "espejismo del ascenso"[13]. És a dir, que cregui que establir relacions afectivo-sexuals amb nois violents, que es consideren atractius en el seu grup social, generarà en elles un augment d'estatus i del seu propi atractiu, tot i que en realitat sigui el contrari. Aquestes noies passen a ser despreciades.[14]

Models tradicionals de gènere[modifica]

Tradicionalment, s'associa a la dona amb la bellesa i a l'home amb la força. Perquè, el signe de la dona es relaciona amb la deessa de la bellesa (Afrodita o Venus), i l'home és l'escut i la llança, el déu de la guerra (Llauris i Mart). [15]

Si ens fixem en la dona, tradicionalment s'ha vinculat a la família, i la seva principal tasca ha estat “complir amb”, i privar-se de gaudir del seu cos, seguint l'exemple de la Mare de Déu. D'aquesta forma, les dones sexualment actives han estat etiquetades com a “deshonestes”, seguint el model d'Eva. [16]

El gènere masculí s'ha caracteritzat pel domini, la falta de sensibilitat i sovint l'agressivitat, protecció i violència. La seva principal tasca era “proveir a la família”. El tipus d'home “faldiller”, és el que conquesta a les dones per a després abandonar-les. És a través d'aquest tipus d'home que han sorgit els dos models de dones: les que serveixen per a esposes i mares, i les que serveixen per al plaer sexual.[17]

Mitjans de comunicació i agents educatius[modifica]

Els mitjans de comunicació estan contribuint a la socialització cap a la violència. Pel·lícules, videojocs, publicitat, sèries, etc., molt sovint presenten a la dona "ideal" i a l'home desitjat que arriba al poder mitjançant la violència. Igual que presenten a les parelles i relacions seguint el model tradicional. [18]

Molts agents educatius i currículums fomenten l'educació no sexista en els seus programes, iniciative si experiències. No obstant això, molts d'aquests després demostren el contrari en les seves pràctiques o toleren situacions que podríen afavorir la violència de gènere en el futur. Això es pot notar en acter, llenguatges o expessions que facin els i les alumnes. [19]

A través d'aquests processos de socialització es fomenten, o no, les relacions igualitàries. Per exempre, es pot fomentar que un noi "faldiller" ("mujeriego") interactuï d'una forma o una altra amb les adolescents. [20]

Violència 0 des dels 0 anys[modifica]

La socialització és un procés en el que un hi està immers des de que neix. És per això que no es pot esperar a que els nois i noies siguin adolescents per a mostrar-lis que la violència és inacceptable. Som éssers socials i la nostra socialització comença des del moment en que naixem.[21]

Aquesta socialització preventiva de la violència de gènere no suposa només condenar la violència en les relacions, implica també saber identificar els models violents que estan presents en la societat per poder privar-los del seu atractiu. Es tracta de buidar l'atractiu de la violència i dotar la "no violència" d'atractiu. Per fer això, és necessàri identificar el llenguatge de la ètica i el llenguatge del desig, i fusionar-los en un model d'igualtat i passió des de la primera infància.[22]

Existeix una forma diferenciada entre la realitat dels adolescent i els joves, i la de les famílies i les escoles. Per una banda, els adolescents i joves es comuniquen a través del llenguatge del desig, és a dir, parlen en termes d'atractiu (divertit, excitant, emocionant...). Per l'altra banda, les families i l'escola fan ús del llenguatge de l'ètica, describint la realitat en termes de "bo" o "dolent". Fent ús del llenguatge ètic, l'atractiu dels nois i noies violents augmenta i sobrepassa del dels nois i noies igualitaris. Adicionalment, s'ha demostrat com ridiculitzant actitus violentes i fent atractius aspectes com la solidaritat, l'empatis, la seguretat i l'amabilitat, es veu i es valora més l'atractiu d'aquells i aquelles que representen aquests valors, desvaluant aquells que no ho fan. D'aquestes maneres es poden promoure relacions igualitaries o de poder, a través dels actes comunicatius.[23]

La socialització preventiva de la violència de gènere des dels centres educatius[modifica]

El paper de l'educació és fonamental en la lluita contra la violència de gènere. Situant la prevenció com a element primordial en l'eradicació de la violència de gènere, els centres educatius poden desenvolupar una tasca essencial. Diverses teories de ciències socials indiquen que cada vegada més s'utilitza el diàleg per a arribar a acords. Per tant, sorgeixen menys conflictes i hi ha menys violència. Així mateix, les persones cada vegada més, reclamen el diàleg. Això és degut, en part, al fet que el diàleg “forma part de la naturalesa humana”, com deia Paulo Freire. [24]

A través del diàleg també s'ha aconseguit i s'està aconseguint una millor transformació de la societat. Les persones reivindiquen com volen que sigui la seva societat, i transformen els rols de gènere, suprimint estereotips i tradicions, a través de la seva veu i del diàleg. D'una banda, els nous models feministes s'han reivindicat. S'ha qüestionat el rol tradicional de la dona i s'ha contribuït a trencar el silenci de situacions en les quals existeix la violència de gènere, entre altres coses. D'altra banda, els nous models masculins també estan contribuint i beneficiant al canvi de rols, la competitivitat i el rol de poder, i estan disminuint els casos de violència o agressivitat. Els canvis de rols per les dues parts està establint cada vegada més una relació igualitària entre sexes. No obstant això, als països on hi ha més igualtat entre sexes, s'està donant un augment en violència de gènere. [25]

Tal i com s'ha comentat en l'apartat anterior, la socialització en violència 0 des dels 0 anys es guia per socialitzar en el "rebuig a qui tracta malament" i en "tracta bé a qui tracta bé". L'atracció a la violència no apareix només en relacions afectivo-sexuals, sinó també en l'elecció d'amistats i les relacions socials. A qui es tria com a amic o amiga, com a company o companya a l'aula, de qui es riu un, a qui s'ignora, etc. Des dels centres educatius és important i necessàri treballar aquests elements de socialització des de la participació de tota la comunitat. Quan parlem de rebutjar a aquells que ens tracten malament no ens referim només a relacions afectivo-sexuals, sinó a totes les interaccions que es fan des de la infància. El mateix passa amb tractar bé a qui ens tracta bé.

El rol del professorat és essencial en aquest procés. Cal reflexionar sobre si s'ignora a qui es porta bé, o si, al contrari, aquesta persona és valorada. O reflexionar sobre si la persona més "conflictiva" és la més "graciosa" i a la que més atenció prestem.

Finalment, és important també crear un ambient de solidaritat en que les persones es posicionin sempre a favor de la víctima i en contra de l'agressor. En aquest ambient els infants han de ser capaços de rebutjar als que els tracten malament, i sobretot també, de defensar i ajudar als companys quan son agredits. Han de saber dir-ho i expressar-ho en veu altra, al professor o professora, i que aquest actuï de manera contundent contra la violència i freni la situació.

Nous plantejaments feministes[modifica]

Des dels anys 70, han estat molts els avenços de les organitzacions feministes per a erradicar la violència de gènere. Aquesta lluita ha derivat en una major conscienciació social sobre aquesta problemàtica, i ha causat que aquest tema aparegui en les prioritats de les agendes polítiques de molts països.[26]

El rol del feminisme en la socialització preventiva de la violència de gènere[modifica]

Si ens centrem en el tema de les relacions afectives i sexuals podem destacar els següents aspectes:

  • Solidaritat o insolidaritat femenina: encobrir les situacions de violència de gènere o culpabilitzar a la víctima de maltractaments.
  • Relacions igualitàries o inversió de rols: a vegades, també s'ha associat que per a triomfar calia actuar igual que els homes. Això ha portat a confondre per part d'algunes dones la igualtat amb la imitació del model masculí, és més, amb el model de masculinitat hegemònica, oblidant que les dones no tenim per què renunciar a la feminitat o a sentir-nos atractives en honor de la igualtat.
  • Llibertat sexual o imposició: la llibertat sexual radica a poder decidir amb qui, quan i com tenir o no relacions sexuals.
  • Feminisme inclòs en la lluita contra la violència de gènere: les accions conjuntes dels moviments feministes són prioritàries en la lluita contra la violència de gènere.[27]

Nou feminisme i noves masculinitats: contruint alternatives[modifica]

A través d'un diàleg entre totes les dones, les activitats que realitzen favoreixen la construcció d'un model alternatiu de relacions afectives i sexuals. Juntament amb aquest nou feminisme, també estan apareixent noves masculinitats que allunyant-se del model de masculinitat hegemònica, defensen uns models alternatius de masculinitat més d'acord amb unes societats dialògiques. En definitiva, tant el nou feminisme com les noves masculinitats contribueixen a la construcció d'alternatives que propicien unes relacions afectives i sexuals basades en l'amor i no en la violència.[28]

Cap a la socialització preventiva de la violència de gènere[modifica]

Cal exercir el desenvolupament d'una nova socialització que previngui la violència de gènere partint de la següent premissa: «entenem per socialització preventiva el procés social a través del qual desenvolupem la consciència d'unes normes i uns valors que prevenen els comportaments i les actituds que condueixen a la violència contra les dones i afavoreixen els comportaments igualitaris i respectuosos»[29]

Radicalitzar la modernitat amb la participació de les dones en diàleg i consens[modifica]

Les dones tenim un paper clau en la superació de la violència de gènere i això es fa a través d'un diàleg intersubjetiu que, centrat en els models amorosos, desvincula l'afecte del control, l'estima de la gelosia, i que amplia l'horitzó sobre com hem après a viure les relacions i com podem millorar-les deslligant la pròpia vida de la dominació d'una altra persona.[30]

Amor i violència: dos oposats irreconciliables[modifica]

És urgent que es promocioni un model alternatiu de relacions afectives i sexuals en el qual les dones puguem decidir en llibertat. Un model on a l'amor i al respecte s'uneixin la passió i la motivació, que ens permeti dialogar i comunicar-nos per a millorar-lo. En aquest model alternatiu, la llibertat radica en la possibilitat d'elecció, afavoreix que no hi hagi cap imposició social sobre amb qui, com i quan hem de relacionar-nos, que impedeixi o condicioni les nostres decisions i acords.[31]

Competències en l'atracció, competències en l'elecció i competències per a la igualtat[modifica]

El desenvolupament de competències bàsiques per a afavorir la socialització preventiva de la violència de gènere implica tenir en compte una sèrie de competències:

  • Les competències en l'atracció són aquelles que ens permetran desenvolupar que l'amor té un origen social i no personal i que per tant podem modificar les nostres idees sobre aquest tema.
  • Les competències en l'elecció permeten que les nostres decisions es deslliguin de la violència i de la dominació i per tant, que les eleccions es basin en el poder dels arguments i no en el poder de la força. La teoria de l'elecció racional defensa que una persona decidirà en funció d'un major benefici personal.
  • Les competències per a la igualtat ens serviran per a identificar les jerarquies de poder en les quals ens socialitzem per a poder transformar-les en lloc de reproduir-les.[32]

Referències[modifica]

  1. ↑ Oliver, E. (2014). Zero Violence since Early Childhood: The Dialogic Recreation of Knowledge. Qualitative Inquiry, 7(20), 902-908
  2. ↑ Oliver, E i Valls, R. Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona: El Roure, 2004. 
  3. ↑ Olives, E. i Valls. R. Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla.. Barcelona: El Roure, 2004. 
  4. ↑ Gómez, J., Flecha, R., Sánchez, M. i La Torre, A.. Metodologia comunicativa crítica. Barcelona: Hipatia Editorial, 2006. 
  5. ↑ Gómez, J.. Radical Love: A Revolutions for the 21st Century. New York: Peter Lang, 2015. 
  6. ↑ Freire, Paulo. A la sombra de éste árbol. Barcelona: El Roure, 1997. 
  7. ↑ Habermas, Jürgen. Teoría de la Acción Comunicativa. I. Racionalidad de la acción y racionalización social. II. Crítica de la razón funcionalista. Madrid: Taurus, 1987. 
  8. ↑ Mendez, F., Juan, M., Calafat, A., Hugues, K., Blay, N., Bellis, M.A.. Sexual ha­rassment among young tourists visiting mediterranean resorts. Archives of Sexual Behavior, 2013, p. 603-613. 
  9. ↑ Beck, U. i Beck-Gernsheim, E.. El normal caos del amor. Barcelona: El Roure, 1998. 
  10. ↑ Elster, J. Alquimias de la mente. La racionalidad y las emociones. Barcelona: El Roure i Paidós, 2002, p. 314. 
  11. ↑ Rojas Marcos, L. Las semillas de la violencia. Madrid: Espasa, 2004, p. 59-78. 
  12. ↑ Gómez, J. El amor en la sociedad del riesgo. Barcelona: El Roure, 2004. 
  13. ↑ Institut Català de la Dona - Generalitat de Catalunya. Amor ideal i miratge de l'ascens, 2010-2011. 
  14. ↑ Ministerio de Ciencia e Innovación. Dirección General de Programas y Transferencia de Conocimientos. Espejismo del ascenso y socialización de la violencia de género, 2010-2012. 
  15. ↑ Garrido, E. Historia de las mujeres en España. Madrid: Síntesi, 1997, p. 194. 
  16. ↑ De Beauvior, S. El segundo sexo. Francia: Cátedra, 1949. 
  17. ↑ GIDDENS, A. La transformación de la intimidad. Sexualidad, amor y erotismo en las sociedades modernas. Madrid: Cátedra, 1995. 
  18. ↑ DÍEZ, Enrique J.. La diferencia sexual en el análisis de los videojuegos. Madrid: Instituto de la Mujer, 2005. 
  19. ↑ SEARLE, John y SOLER, Marta (ed.). Lenguaje y ciencias Sociales. Diálogo entre John Searle y Crea. Barcelona: El Roure, 2004. 
  20. ↑ BECK-GERNSHEIM, Elisabeth. La reinvención de la familia. Barcelona: Paidós, 2003. 
  21. ↑ Oliver, E.. Zero Violence since Early Childhood. The Dialogic Recreation of Knowledge. Qualitative Inquiry., 2012, p. 7-20. 
  22. ↑ Valls, R., Puigvert, L. i Duque, E.. Gender Violence amongst teenagers: socializations and prevention.. Violence Against Women (14), 2008, p. 759-785. 
  23. ↑ Oliver, E., Soler, M. i Flecha, R.. Opening schools to all (women): Efforts to overcome gender violence in Spain. British Journal of Sociology of Education, 30, 2009, p. 207-218. 
  24. ↑ FREIRE, P. A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure, 1997. 
  25. ↑ BECK, U i BECK-GERNSHEIM, E. El normal caos del amor. Barcelona: Paidós, 2001. 
  26. ↑ Oliver, E. i Valls, R.. Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla.. El Roure, 2004. 
  27. ↑ SEN, Amartya. Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta, 1999, p. 234. 
  28. ↑ SEN, Amartya. Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta, 1999, p. 235. 
  29. ↑ OLIVER, Esther y VALLS, Rosa. Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona: El Roure, 2004, p. 113. 
  30. ↑ Gómez, J. El amor en la sociedad del riesgo: una tentativa educativa. Barcelona: El Roure, 2004. 
  31. ↑ Giddens, A. La transformación de la intimidad del yo. Sexualidad, amor y erotismo en las sociedades modernas.. Madrid: Cátedra, 1955. 
  32. ↑ GÓMEZ, J; FLECHA, R; SÁNCHEZ, M; LATORRE, A.. Metodología comunicativa crítica. Barcelona: Hipatia Editorial., 2006. 


Aquesta pàgina de proves és en l'espai de noms Viquiprojecte. O bé reanomeneu aquesta pàgina al vostre espai d'usuari o bé traieu la plantilla {{Proves d'usuari}}.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Socialització_preventiva_de_la_violència_de_gènere&oldid=21250158»