Vivianita
 Vivianita | |
|---|---|
 Cristalls de vivianita de la mina Tomokoni, Districte de Machacamarca, Província de Cornelio Saavedra, Departament de Potosí, Bolívia | |
| Fórmula química | Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O |
| Epònim | John Henry Vivian  |
| Localitat tipus | Wheal Kind, St Agnes, Districte de St Agnes, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.13 |
| Dana | 40.3.6.1 |
| Heys | 19.13.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls allargats i aplanats, poden ser arrodonits; agrupacions, incrustations, concrecions, terrosa en pols |
| Estructura cristal·lina | a = 10.086 Å, b = 13.441 Å, c = 4.703 Å; β = 104.27°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica 2/m |
| Massa molar | 501.61 g |
| Color | incolor i transparent quan el minera és fresc (sense alterar), es torna ràpidament blau verdós, blau indi o blau fosc |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | desigual, fibrosa |
| Tenacitat | flexible, sèctil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada, mat |
| Color de la ratlla | blanca, es torna blava ràpidament |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,68 |
| Densitat | 2,67 a 2,69 g/cm³ (mesurada); 2,696 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.579 - 1.616, nβ = 1.602 - 1.656, nγ = 1.629 - 1.675 |
| Birefringència | δ = 0,050 a 0,059 |
| Pleocroisme | visible; X = blau, blau profund, indigo-blau; Y = verd groguenc pàl·lid, verd blavós pàl·lid, groc-verd; Z = verd roguenc pàl·lid, groc-oliva |
| Angle 2V | mesurat: 63° a 83.5°, calculat: 78° a 88° |
| Dispersió òptica | r < v, feble |
| Solubilitat | fàcilment soluble en àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1817 |
| Símbol | Viv |
| Referències | [1] |
La vivianita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup vivianita de minerals.[2] Va ser descoberta l'any 1817 a Cornualla (Anglaterra), i rep el seu nom del mineralogista i polític anglès John H. Vivian, el seu descobridor.
Característiques[modifica]
És un fosfat de ferro hidratat, sense anions addicionals. Quan està acabat d'extreure aquest mineral pot arribar a ser gairebé incolor, però un cop extret s'oxida el Fe2+ a Fe3+, adquirint una coloració blau fosc a blau-verd. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats i aplanats, que a vegades poden ser arrodonits. També forma agrupacions, incrustations o concrecions, i pot ser trobada de manera terrosa o en pols. A més dels elements de la seva fórmula, Fe2+₃(PO₄)₂·8H₂O, sol portar com impureses: manganès, magnesi i calci.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vivianita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix com a mineral secundari comú a la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàl·lics, en pegmatites de tipus granit contenint fosfats, associada a materials orgànics reemplaçant a aquests en fòssils, o en argiles al·luvials. Sol trobar-se associada a altres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotina, siderita, santaclaraïta o limonita.
Grup vivianita[modifica]
El grup vivianita està format per fosfats o arsenats amb un metall (magnesi, manganès, ferro, cobalt, níquel, coure o zinc), més vuit molècules d'aigua, cristal·litzant tots ells en el sistema monoclínic.[2] És dimorf del grup simplesita amb igual fórmula química però en triclínic.
|
|
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vivianita |
- ↑ «Vivianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Vivianite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 febrer 2015].