Vladímir Abramóvitx Neumann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVladímir Abramóvitx Neumann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Chitkan (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1943 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Khabàrovsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort no natural Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióespia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Vladímir Abramóvitx Neumann (rus: Владимир Абрамович Нейман; Txitkan, 10 de febrer de 1889 - Khabàrovsk, 21 de setembre de 1938), àlies Nikolski, fou un revolucionari rus d'origen jueu, militant del Partit Comunista Rus, destacat per participar al Primer Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina.[1][2][3]

Nascut el 10 de febrer de 1889 al poble de Chitkan, regió de Barguzin, a Transbaikal Neumann va estudiar a l'escola comercial de Chita en els seus primers anys i va treballar com a empleat en una botiga privada de Txità des de 1912 fins a 1916. El 1916, va començar a servir com a soldat privat al 16è Regiment de Reserva d'Infanteria de Sibèria, i va ser desmobilitzat el 1917. El 1918, es va unir a l'Exèrcit Blanc rus, i l'abril de 1920, es va unir a l'Exèrcit Roig amb la Companyia Independent Jueva. El 1921 es va unir al Partit Comunista de Rússia (bolxevics). De 1921 a 1923 va servir al Departament d'Intel·ligència de l'Exèrcit Popular Revolucionari de la República de l'Extrem Orient. El 1921 va treballar a la Secció Xina del Comitè Dirigent del Secretariat del Partit Comunista Rus a l'Extrem Orient.[1][4]

El juny de 1921, va arribar a la Xina com a representant de tres organitzacions, l' Oficina Internacional d'Espionatge de l' Extrem Orient, el Secretariat Internacional de l'Extrem Orient i el predecessor de la Internacional dels Treballadors Rojos, el "Consell Internacional dels Treballadors", moment en què comença a utilitzar el nom Nikolski. Després d'arribar a Xangai, Nikolski es va reunir amb un altre representant de la Komintern dels Països Baixos, Marin, i es van posar en contacte amb Li Da i Li Hanjun.[5] El 23 de juliol de 1921, Nikolski va assistir al Primer Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina,[5] celebrat al número 106 de Wangzhi Road, Xangai, i va pronunciar un discurs a la reunió.[1]

De 1922 a 1925, va treballar a la Secció d'Espionatge de l'Oficina de Representació de Plenipotenciaris a la Regió de l'Extrem Orient, i una vegada va fer treballs clandestins a Manxúria i altres llocs. Després de 1925, va treballar a la regió fronterera de l'Extrem Orient i va exercir com a director de l'Oficina d'Afers Exteriors del Comitè líder de la regió de la frontera de l'Extrem Orient. Durant l'incident de Middle East Road el 1929, va estar a càrrec del sabotatge i dels treballs subterranis a Pogranitxni. De 1930 a 1932, va estar a càrrec del treball d'intel·ligència contra el Japó a la ciutat de Heihe, Xina. De 1933 a 1935 va treballar a l'Oficina de Gestió del Ministeri d'Afers Interns de la Regió Fronterera de l'Extrem Orient a Xangai. De 1935 a 1937, va exercir com a representant plenipotenciari de la 7a Divisió del Comitè Rector de la Seguretat de l'Estat del Ministeri d'Afers Interiors de la Unió Soviètica, temps durant el qual va anar a la Xina per fer treballs clandestins.[1]

Va ser arrestat a Khabàrovsk el febrer de 1938 per espionatge i executat a Khabàrovsk el 21 de setembre de 1938.[5] El 8 de novembre de 1956 el Tribunal Militar del Tribunal Suprem de la Unió Soviètica el va rehabilitar.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «“被遗忘的中共一大参加者”尼克尔斯基的照片与生平史料发现经过,中国共产党历史网,2011年05月25日». Arxivat de l'original el 2018年9月9日. [Consulta: 2018年9月9日].
  2. «Smashwords – 远东的线索». [Consulta: 9 novembre 2022].
  3. Shichor, Yitzhak «Combining Contradictions: Jewish Contributions to the Chinese Revolution». International Journal of China Studies.
  4. 徐元宫 当代世界社会主义问题, 2, 2009-06, pàg. 72-79 [Consulta: 1r febrer 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 «El destino de los 15 camaradas del primer Congreso Nacional del PCCh» (en espanyol europeu), 10-07-2021. [Consulta: 9 novembre 2022].