Volborthita
 Volborthita | |
|---|---|
 Cristalls de volborthita de la mina Ridenaur, Prospect Canyon, Comtat de Coconino, Arizona, Estats Units | |
| Fórmula química | Cu₃(V₂O₇)(OH)₂·2H₂O |
| Epònim | Alexander von Volborth (en)   |
| Localitat tipus | Mina de coure de Sofronovskii, Yugovskii Zavod, Oblast de Permskaia, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | vanadats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.FD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.FD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.24 |
| Dana | 40.3.10.1 |
| Heys | 21.1.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | agregats de cristalls escatosos, rosetes |
| Estructura cristal·lina | a = 10.610(2) Å, b = 5.866(1) Å, c = 7.208(1) Å; β = 95.04(2)° |
| Grup puntual | monoclínic prismàtic (2/m) C 2/m |
| Color | verd-oliva, groc-verd; verd a groc-verd en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa, nacrada, grassa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 3,5 a 3,8 |
| Densitat | 3,5 a 3,8 g/cm³ (mesurada); 3,52 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1.793 nβ = 1.801 nγ = 1.816 |
| Birefringència | δ = 0,023 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 63° a 83° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Solubilitat | en àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968 s.p. |
| Any d'aprovació | 1837 |
| Símbol | Vbo |
| Referències | [1] |
La volborthita és un mineral de la classe dels vanadats. Va ser descoberta l'any 1837 prop de Perm, al districte federal del Volga (Rússia), sent anomenada així en honor d'Alexander von Volborth, paleontòleg rus.
Característiques[modifica]
La volborthita és un vanadat hidratat i hidroxilat de coure, amb fórmula Cu₃(V₂O₇)(OH)₂·2H₂O. Visualment és molt similar a la vesignieita i estructuralment està relacionada amb l'engelhauptita. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant agregats de cristalls escatosos o rosetes. Almenys dues variants monoclíniques espai-grup diferents (C2/m, C2/c) semblen ser estables a temperatura ambient. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la volborthita pertany a «08.FD: Polifosfats, Poliarseniats i [4]-Polivanadats amb OH i H₂O» juntament amb la martyita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix com a mineral secundari rar a la zona d'oxidació de jaciments minerals hidrotermals de minerals del vanadi. Sol trobar-se associada a altres minerals com: brochantita, malaquita, atacamita, tangeita, crisocol·la, barita o guix. A Catalunya s'ha descrit a la mina Eureka (Vall Fosca, Pallars Jussà) en el context d'impregnacions de coure i urani en conglomerats i gresos triàsics.[2]
Varietats[modifica]
Es coneix una única varietat de volborthita, la volborthita bàrica, una varietat que conté bari trobada a la mina Monument No. 2, Nació Navajo, Arizona, Estats Units.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volborthita |
- ↑ «Volborthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella (La Torre de Capdella), La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain». [Consulta: 1r novembre 2017].
- ↑ «Barian Volborthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].