Volcher Coiter
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1534 Groningen |
| Mort | 12 juny 1576 (41/42 anys) Brienne-le-Château |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina i anatomia |
| Ocupació | zoòleg, ornitòleg, anatomista, metge |
| Professors | Gabriele Falloppio |
Volcher Coiter (o Coyter o Koyter), nascut l'any 1534 a Groningen i mort el de a França, va ser metge i naturalista dels PaÏsos Baixos.
Biografia[modifica]
Es coneix poc de cosa de la vida de Coiter be que s'interessà per l'anatomia i la fisiologia. Va ser alumne d'Ulisse Aldrovandi, però també va comptar amb el suport de mestres com Gabriele Falloppio, Bartolomeo Eustachi i Guillaume Rondelet (a Pàdua, Roma i Montpellier respectivament). És possible que hagués estudiat a prop de Leonhart Fuchs a Tübingen.
Entre 1562 i 1566, ensenya lògica i cirurgia a Bolonya, lloc on comparteix els seus estudis amb Aldrovandi. El 1566, va ser empresonat per la Inquisició al convertir-se a la Reforma, i restà empresonat durant un any. Entre 1566 i 1569, serveix el marcgravi Lluís VI del Palatinat a Amberg. De 1569 a 1576, professa la medicina a Nuremberg. És probable que fos Rudolf Jakob Camerarius qui li trobés aquesta plaça. El 1575, Joan Casimir del Palatinat el contracta com metge durant una campanya militar contra França, on va trobar la mort.
Contribucions[modifica]
Les seves observacions sobre el desenvolupament del embrió de pollastre són cèlebres : en descriu l'evolució, dia rere dia, fins al eclosió. Descriu els òrgans genitals de la femella a: Externarum i Internarum Principalium Humani Corporis de 1573.
Fa l'observació que de les porcions de teixit del cor recentment extretes continuaven batent durant un cert temps. Comprovà també que eren les parts de la base del cor que batien durant més temps. Sens dubte va ser el primer en descriure aquest fenomen.
Va ser el primer a fer de l'embriologia una disciplina independent.
Coiter estudià molt l'anatomia dels ocells i publicà bons dissenys dels esquelets de grua, de cormorà, de lloro i de pic verd. Els seus escrits mostren que Coiter també coneixia bé el comportament dels ocells.
Va ser el primer en descriure la méningitis cerebroespinal, coneguda també com a meningocòccica.
Obra[modifica]
- De ossibus i cartilaginibus corporis humani tabulae, Bolonya, 1566
- Externarum i internarum principalium corporis humani partium tabulae atque anatomicae exercitationes observationes que variae, novis i artificiosissimis figuris illustratae, Nuremberg, 1572
- Diversorum animalium sceletorum explicationes, cum lectionibus Fallopii de partibus similaribus humani corporis, Nuremberg, 1575
Bibliografia[modifica]
- (de) « Coiter », dans Ersch/Gruber, Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, 18e partie, Leipzig, Gleditsch, 1828, p. 223
- C. Gysel, Gabrielle Falloppia : son école et l'évolution de la morphologie dento-faciale au seizième siècle, Société d'Information et de Diffusion, 1973, 342 p.
- (de) Robert Herrlinger, « Coiter, Volcher » dans Neue Deutsche Biographie (NDB), volume 3, Berlin : Duncker & Humblot, 1957, p. 317. (lire en ligne Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.)
- (de) Dominik Groß et Jan Steinmetzer, « Strategien ärztlicher Autorisierung in der frühneuzeitlichen Medizin : Das Beispiel Volcher Coiters (1534-1576) », dans Medizinhistorisches Journal 40 (2005), p. 275–320
- (en) Edwin Stresemann, Ornithology from Aristotle to the present, Harvard University Press, 1975 (ISBN 978-0-674-64485-4)