La Volta a Tarragona de 2010 és la 51a edició de la Volta a Tarragona. La cursa es disputà entre l'1 i el 5 de juny de 2010, i fou guanyada pel jove occità de 24 anys Aurelien Ribet. D'aquesta forma es repetia guanyador francès per segon any consecutiu, de la mateixa manera que repetia com a guanyador l'equip de l'Avc Aix En Provence, tot i que l'any anterior havia estat sota el nom d'Amical Velo Club Aixos.[1] Aquesta cursa és considerada de categoria elit / sub-23.
Equips participants[modifica]
En aquesta 51a edició de la Volta a Tarragona hi van participar tretze equips de set corredors cadascun, aquests van ser:
Camp Clar - Ajuntament de Tarragona- Serveto-Alcoletge
- Viveros Alcanar-Vitaldent
CJAM-CKT-NOVATEC
Ceràmiques Onda- UPV-Bancaixa
- Mutua Levante-Cafemax
Proyecto CIDi
Azysa-Cetya-Conor
Selecció EUA
Van Hermet Groep
AVC Aix en Provence
Lokomotiv
La primera etapa de la Volta a Tarragona del 2010 es disputà entre les localitats de Reus (Baix Camp) i Alcanar (Montsià). Aquesta etapa ja és gairebé una norma per a encetar la disputa de la cursa ciclista tarragonina, de fet l'edició del 2009 en va ser una de les poques excepcions.
L'etapa només va tenir història per al grup de vint escapats que va avantatjar al pilot amb uns 4 minuts. L'arribada es va resoldre en la ja tradicional pujada al mirador d'Alcanar, aquesta pujada és una autèntic trencacames per als últims 700 metres de cursa. El palafrugenc Antoni Miguel, olímpic en ciclisme en pista a Pequín, fou el més llest i acabà superant en l'esprint final al colombià William Aranzazu i a l'andalús Francisco Javier López.[2]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Aquesta segona etapa de la Volta a Tarragona del 2010 es disputà entre les localitats d'Alcanar (Montsià) i Salou (Tarragonès).
Igual que en l'etapa anterior l'harmonia de la cursa es va trencar per a sort dels espectadors, aquesta vegada fou una escapada d'onze ciclistes. El major damnificat fou el català Antoni Miguel, guanyador de la primera etapa i que acabà cedint gairebé tres minuts. El nord-americà Andrew Talansky va tenir la sort de cara quan a uns tres quilòmetres de meta s'estalvià una caiguda que afectà a molts integrants de l'escapada, això li obrí les portes a la victòria en l'esprint final.[3]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
La tercera etapa de la Volta a Tarragona del 2010 tingué la sortida i la meta a la localitat de Cambrils (Baix Camp).
L'etapa s'acabà decidint a l'esprint final on hi arribà conjuntament un grup format per més de trenta ciclistes, els quals avantatjaren amb més de divuit minuts a la resta de classificats. L'Alt de la Mussara al municipi de Vilaplana fou el jutge de l'etapa, ja que fou allà on es va gestar l'escamot que arribà liderant la cursa. De tots els integrants el més ràpid en l'esprint final fou el rus del Lokomotiv Sergey Shilov.
[4]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
La quarta etapa de la Volta a Tarragona del 2010 va sortir des de la capital provincial, Tarragona (Tarragonès), i acabà a La Pineda (Vila-seca) (Tarragonès).
Novament l'etapa va estar protagonitzada per una escapada de tretze corredors que arribaren amb gairebé un minut d'avantatge sobre el pilot principal. L'arribada a l'esprint va tornar a beneficiar al corredor català del Bancaixa, Antoni Miguel, guanyador de la primera etapa amb arribada a Alcanar. A diferència d'aquella primera etapa on el final estava protagonitzat per una exigent ascensió final aquesta arribada era un autèntic esprint, Miguel va fer vàlida la seua intel·ligència i l'experiència com a ciclista en pista per acabar guanyant l'etapa.[5]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
La primera part de la cinquena etapa és la ja tradicional i alhora decisiva cronoescalada d'ascensió al Castell d'Escornalbou. Aquesta exigent cronoescalada amb sortida a Riudecanyes (Baix Camp), amb un percentatge de desnivell d'un 20% en els últims cinc-cents metres, ja ha estat el jutge de les últimes edicions de la Volta, i aquest any no va ser diferent.
La cronoescalada acabà amb les opcions de guanyar la Volta de l'olotí Pere Solano que va cedir el lideratge al jove occità Aurelien Ribet. El guanyador fou el murcià Eloy Teruel.
[1]
La segona part de l'última etapa es va disputar entre la capital del Tarragonès, Tarragona i la del Baix Camp, Reus. L'únic al·licient que va tenir va ser l'escapada del nord-americà Carter Jones durant l'ascensió al coll de la Batalla de segona categoria. Carter que va arribar a disposar de trenta-cinc segons d'avantatge acabà guanyant l'etapa en l'esprint final amb un estret marge d'un sol segon sobre el pilot principal. Amb aquesta etapa es confirmava la victòria absoluta de l'occità Aurelien Ribet.[1]
| Resultats
|
|
Classificació general
|
Classificacions finals[modifica]
Classificació general[modifica]
Classificació regularitat[modifica]
Classificació muntanya[modifica]
Classificació metes volants[modifica]
Classificació equips[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Catalunya
Aurelien Ribet (Avc Aix En Provence)
Andrew Talansky (Selecció EUA)
Thomas Lebas (Avc Aix En Provence)
Sergey Chernetsky (Lokomotiv)
William Aranzazu (Azysa-Cetya-Conor)
Eloy Teruel
Niek Basten
Ibon Zugasti
José Luis Carrasco
Jesús Veiga
Navarra