Walla walla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Walla Walla».
Infotaula de grup humàWallawalla

Cabdills wallawala
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total286[1]
LlenguaSahaptin, anglès
Grups relacionatsUmatilla, yakama, nez percés
Regions amb poblacions significatives
EUA (Oregon Oregon)

Els walla walla (/ˌwɒləˈwɒlə/) són una tribu d'amerindis dels Estats Units que parla va una llengua shahaptiana membre de la cultura del Nord-oest del Pacífic. La duplicació del seu nom expressa forma diminutiva. El nom Walla Walla és traduït de moltes maneres però l'ús més acceptat és "moltes aigües."[2] Molts walla walla formen part de la tribu reconeguda federalment de les Tribus Confederades de la Reserva índia Umatilla i viuen a la reserva índia Umatilla, llevat alguns que formen part de les Tribus i Bandes Confederades de la Nació Yakama a Washington. Els walla walla comparteixen terres i estructura governamental amb cayuses i umatilla com a part de la Confederació. La reserva es troba a l'àrea de Pendleton (Oregon), Estats Units, vora les Blue Mountains. Antigament vivien als marges del riu Wallawalla i als més propers del Columbia, entre els actuals estats de Washington i Oregon. Cap al 1900 havien estat reduïts a 500 individus. El 1960 hi havia 623 a Oregon, que havien augmentat el 1980 a 700, però només 100 parlaven la seva llengua. Segons el cens dels Estats Units del 2000 hi havia 286 individus censats.

Cultura[modifica]

Representants de la Cultura de l'Altiplà, antigament s'alimentaven d'aglans, arrels i llavors que recollien, així com de la pesca del salmó i dels animalons de la zona que podien caçar. Els altres trets socials, culturals i religiosos no són gaire diferernts als de les altres tribus shahaptianes de la zona, com els umatilla, nez percé, wasco, yakama i altres. Actualment, endemés, són molt barrejats amb nez percé i cayuses.

Història[modifica]

És un poble de parla sahaptin que tradicionalment van habitar l'interior de la regió del riu Columbia a l'actual nord-oest dels Estats Units. Durant segles abans de l'arribada dels colons europeus, els walla walla va ocupar el territori al llarg del riu Walla Walla i en la confluència del riu Snake amb el riu Columbia en un territori que ara és part del nord d'Oregon i del sud-est de l'estat de Washington.

Els walla walla van l'expedició de Lewis i Clark en 1805, durant el seu viatge pel riu Columbia fins a la costa del Pacífic, i el 1806 durant el seu retorn riu amunt. El cap walla walla Yellepit (també s'escriu Yelleppit i Yellepitt) va donar la benvinguda a l'expedicio estatunidenca. El llogaret de Yellepit era al riu Columbia, prop de la desembocadura del riu Walla Walla.[3] Yellepit (Washington) fou anomenada en honor seu.

Lewis i Clark hi van sojornar alguns dies l'abril de 1806 durant el seu viatge de retorn. Intercanviaren regals amb el walla walla i comerciaren menjar. Yellepit va regalar Clark un cavall blanc. El cap va demanar a canvi un calder de coure, però com que els nord-americans ja havien lliurat tots els seus calders Clark va donar Yellepit seva pròpia espasa juntament amb una quantitat de pólvora i bales de mosquet.[4] Lewis i Clark també regalaren Yellepit una medalla de pau gravada amb un retrat del president Thomas Jefferson per portar al voltant del coll, i un petita bandera dels Estats Units.

El següent no natiu en arribar a la regió walla walla fou David Thompson de la Companyia del Nord-oest, qui hi arribà en 1811. Thompson havia posat un pol a la confluència del riu Snake amb el Columbia, a uns cinc quilòmetres riu amunt del llogaret de Yellepit. Thompson adjunta una carta al pol reclamant el territori per a la Corona Britànica i afirmant que la Companyia del Nord-oest tenia la intenció de construir-hi un lloc d'operacions. Seguint riu avall, Thompson es va aturar al poblat de Yellepit i va descobrir les "reivindicacions" dels Estats Units en forma de bandera i medalla de Yellepit

Ni Lewis i Clark ni Thompson tenien gaire poder per reclamar la regió; sinó que aquests actes i fitxes marcaren les activitats de cada país a la regió. El pol de Thompson i la carta eren destinats als comerciants de la Pacific Fur Company, una rival estatunidenca de la Companyia del Nord-oest. Thompson va trobar Yellepit molt amable i intel·ligent i els dos van parlar força. Malgrat la seva amistat amb els americans, Yellepit va animar el pla de Thompson per establir un lloc comercial.[5] Per diverses raons el lloc no es va construir fins a 1818, quan la Companyia del Nord-oest va establir Fort Nez Perces en la boca del riu Walla Walla.

Cap al 1844 foren evangelitzats pels jesuïtes francesos Pierre-Jean de Smet i companyia. Encara que es mostraren al marge de la Guerra Cayuse, el 1855 el seu cap Peo-peo-mox-mox decidí ajudar els yakama contra els EUA i fou assassinat pel colonel J. Kelly, raó per la qual el 1858 donaren suport a la guerra dels Coeur d'Alene.

Després del conflicte, cap al 1850 foren internats en la reserva Umatilla d'Oregon, on es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia.

Notables walla walla[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cens d'amerindis per Estats
  2. ↑ "Indian Names Of Places", Native American Glossary.
  3. ↑ "Walla Walla Indians", Lewis and Clark, PBS
  4. ↑ "Yelleppit and the Walla Walla", The Oregon History Project
  5. ↑ Nisbet, Jack. Sources of the River: Tracking David Thompson Across Western North America. Sasquatch Books, 1994, p. 202–203. ISBN 1-57061-522-5. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walla walla
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Walla_walla&oldid=32856498»