Wayne Rainey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWayne Rainey

Amb la Yamaha al GP del Japó de 1989 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Wayne Wesley Rainey Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Downey (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSanta Fe High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director d'equip Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 juliol 19888 Hores de Suzuka de 1988 (1r) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1533958 TMDB.org: 2197411
Facebook: groups/74184475174 Twitter (X): waynerainey60 Instagram: wrainey60 MotoGP: Wayne+Rainey Modifica el valor a Wikidata

Wayne Wesley Rainey, conegut com a Wayne Rainey (Downey, 23 d'octubre de 1960), és un antic pilot de motociclisme nord-americà que va guanyar tres Campionats del món de 500cc consecutius al començament de la dècada del 1990.[1][2][3] Es va caracteritzar pel seu estil de conducció suau i calculador i per la seva intensa rivalitat amb el seu compatriota Kevin Schwantz durant les temporades de 1987 a 1993.[4] La seva carrera es va estroncar en patir un seriós accident al Gran Premi d'Itàlia de 1993 que el va deixar paraplègic. Entre altres reconeixements, Rainey va ser incorporat al Saló de la Fama de MotoGP l'any 2000.

Trajectòria esportiva[modifica]

Wayne Rainey va començar la seva carrera competint al campionat AMA Grand National, el qual constava de quatre disciplines diferents de dirt track a més de les curses de velocitat.[3] El 1981 va acabar el campionat com al quinzè millor pilot de pista de terra del país.[5] Després del seu èxit a les curses de velocitat de principiants en la cilindrada dels 250cc, Kawasaki el va contractar per a competir al Campionat AMA de Superbike de 1982 com a company d'equip d'Eddie Lawson.[3] L'any següent, Lawson va passar a competir al campionat del món de 500cc i Rainey va assumir el rol de primer pilot de l'equip i va guanyar el campionat per a Kawasaki.[3]

El 1984, Rainey va acceptar una oferta de l'equip Yamaha de Kenny Roberts, acabat de crear, per a competir a la classe de 250cc del campionat del món.[3] Una temporada poc reeixida (un podi i freqüents dificultats per a engegar la moto amb l'antic sistema d'empenta) van fer que el 1985 tornés als Estats Units per a entrar a l'equip Maclean Racing i disputar les categories 250 i F1; de 1986 a 1987 va córrer a Superbikes i F1 amb l'equip americà d'Honda.[3] Va ser durant el campionat AMA de Superbike de 1987 que va començar la seva intensa rivalitat amb Kevin Schwantz mentre tots dos lluitaven pel títol.[3] Rainey va guanyar el campionat, però la rivalitat entre tots dos tot just començava; de fet, era tan intensa que ambdós van continuar la seva batalla particular durant les curses del Trofeu Transatlàntic de 1987, en les quals suposadament eren companys d'equip i havien de centrar-se a competir contra els britànics.[3]

Wayne Rainey amb la Yamaha YZR500 el 1990
Carrera esportiva
NacionalitatEstats Units Estats Units
Temporades1984, 1988 - 1993
EquipsYamaha
Palmarès en velocitat
C. Món 500cc3 (1990, 1991, 1992)
GPs Victòries Podis Poles V.Ràp. Punts
95 24 65 16 23 1.270,5
C. AMA SBK2 (1983, 1987)

El 1988, Rainey va tornar a Europa, de nou com a membre de l'equip Roberts Yamaha però aquesta vegada a la categoria dels 500cc amb la Yamaha YZR500.[3][6] El seu etern rival Schwantz el va seguir i també va anar a Europa, integrat dins l'equip Suzuki. Al mundial, tots dos van continuar la seva rivalitat als circuits arreu del món, on van protagonitzar enfrontaments memorables. Rainey va guanyar el seu primer Gran Premi aquell any mateix, concretament a la Gran Bretanya.[2] Més tard, formant parella amb el seu company de l'equip Roberts Yamaha Kevin Magee, va guanyar les 8 hores de Suzuka al Japó.[7] La temporada de 1989, Rainey va acabar subcampió del món de 500cc darrere d'Eddie Lawson després d'haver guanyat tres Grans Premis i haver pujat al podi en totes les curses que va acabar.[2][8] De 1990 a 1992, Rainey va guanyar tres campionats de 500cc seguits amb la Yamaha.[2]

Mick Doohan (3) davant de Kevin Schwantz (34), Wayne Rainey (1) i John Kocinski (19) al GP del Japó de 1991. Schwantz va acabar guanyant la cursa.

L'accident de Misano[modifica]

El 1993 va protagonitzar una campanya molt disputada amb Kevin Schwantz mentre mirava d'aconseguir el seu quart títol consecutiu. Estava liderant el campionat amb un marge d'onze punts sobre Schwantz i anava primer a la cursa del Gran Premi d'Itàlia, a Misano, quan va patir la caiguda que va posar fi a la seva carrera.[3] En un viratge a gran velocitat, va sortir disparat de la Yamaha i ell i moto van anar rodolant per la zona de grava lateral fins que la Yamaha va impactar violentament contra la seva esquena.[9] Les ferides que va patir el van paralitzar permanentment del pit cap avall. La lesió va donar el títol al seu gran rival Kevin Schwantz.[2]

Després de l'accident[modifica]

Passat un temps de l'accident, havent demanat consell a Frank Williams, tetraplègic i propietari de l'equip de Fórmula 1 Williams, Rainey va fer de director de l'equip de Marlboro Yamaha durant uns anys.[3] Acabada la temporada de 1995, Kevin Schwantz es va retirar dels Grans Premis, en part a causa d'algunes lesions persistents i en part perquè la pèrdua de l'únic gran rival que li havia aguditzat la intensitat competitiva, Rainey, li va fer veure els perills a què s'exposava.[10]

Rainey no va renunciar a les curses malgrat la seva discapacitat i va córrer amb un Superkart controlat manualment al campionat World SuperKart del nord de Califòrnia. Es va instal·lar a Monterey, en una casa no gaire lluny del WeatherTech Raceway Laguna Seca. Aquest circuit proper va anomenar un revolt en honor seu, la Rainey Curve, un angle d'esquerres agut i de velocitat mitjana que ve després del famós "llevataps".[11]

Rainey va ser incorporat a l'AMA Motorcycle Hall of Fame el 1999,[3] al Saló de la Fama de MotoGP l'any 2000,[12] a l'International Motorsports Hall of Fame el 2007[13] i al Motorsports Hall of Fame of America el 2008.[14] El 2003 va ser un dels personatges del documental sobre motociclisme Faster.

Després de diverses temporades amb males decisions per part del Daytona Motorsports Group, l'entitat que organitzava les curses de velocitat de l'AMA des del 2009, una disputa amb Dorna/Infront el 2013 sobre la cobertura del campionat AMA de Superbike als caps de setmana que coincidien amb el mundial de la FIM va provocar la manca de cobertura mediàtica aquell any de la ronda del campionat de Superbike de Laguna Seca, així com la ronda del campionat Harley-Davidson XR1200 del circuit d'Indianapolis dels anys 2013 i 2014. En conseqüència, l'AMA va transferir els drets comercials dels seus campionats de velocitat a Rainey i els seus socis comercials a finals de 2014. L'etapa de MotoAmerica al capdavant de les curses de velocitat de l'AMA va començar el 2015.[15]

Rainey segueix vivint a Monterey amb la seva dona Shae. Tenen un fill, Rex, que es va graduar a la Universitat de Pepperdine i treballa a la CBS Television Distribution, on gestiona els programes Entertainment Tonight i The Insider.

El 2022, Rainey va conduir la seva antiga Yamaha YZR500 de 1992 al Goodwood Festival of Speed, un esdeveniment anual que se celebra a la Goodwood House (Chichester, West Sussex). Yamaha havia modificat especialment la motocicleta traslladant-ne el fre posterior i els controls del canvi de marxes al manillar.[16][17]

Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries
1984 250cc Roberts Yamaha TZR250 RSA
NC 		NAT
3 		ESP
10 		AUT
NC 		GER
6 		FRA
6 		YUG
4 		DTT
12 		BEL
NC 		GBR
14 		SWE
13 		SM
NC 		29 8è 0
1988 500cc Lucky Strike
Roberts Yamaha 		YZR500 JPN
6 		USA
4 		ESP
6 		EXP
2 		NAT
3 		GER
2 		AUT
3 		DTT
7 		BEL
5 		YUG
3 		FRA
5 		GBR
1 		SWE
5 		CSR
3 		BRA
6 		189 3r 1
1989 500cc Lucky Strike
Roberts Yamaha 		YZR500 JPN
2 		AUS
2 		USA
1 		ESP
2 		NAT
NVC 		GER
1 		AUT
3 		YUG
2 		DTT
1 		BEL
3 		FRA
3 		GBR
3 		SWE
Ret 		CSR
3 		BRA
3 		210.5 2n 3
1990 500cc Marlboro
Roberts Yamaha 		YZR500 JPN
1 		USA
1 		ESP
2 		NAT
1 		GER
2 		AUT
2 		YUG
1 		DTT
2 		BEL
1 		FRA
3 		GBR
2 		SWE
1 		CSR
1 		HUN
Ret 		AUS
3 		255 1r 7
1991 500cc Marlboro
Roberts Yamaha 		YZR500 JPN
3 		AUS
1 		USA
1 		ESP
3 		ITA
9 		GER
2 		AUT
2 		EUR
1 		DTT
2 		FRA
1 		GBR
2 		SM
1 		CSR
1 		VDM
3 		MAL
NVC 		233 1r 6
1992 500cc Marlboro
Roberts Yamaha 		YZR500 JPN
Ret 		AUS
2 		MAL
2 		ESP
2 		ITA
Ret 		EUR
1 		GER
Ret 		DTT
NVC 		HUN
5 		FRA
1 		GBR
2 		BRA
1 		RSA
3 		140 1r 3
1993 500cc Marlboro
Roberts Yamaha 		YZR500 AUS
2 		MAL
1 		JPN
1 		ESP
2 		AUT
3 		GER
5 		DTT
5 		EUR
1 		SM
3 		GBR
2 		CZE
1 		ITA
Ret 		USA
- 		FIM
- 		214 2n 4

Referències[modifica]

  1. ↑ «Wayne Rainey profile» (en anglès). crash.net. [Consulta: 15 octubre 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Wayne Rainey career statistics» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 24 febrer 2012].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 «Wayne Rainey at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. Arxivat de l'original el 3/3/2016. [Consulta: 23 febrer 2016].
  4. ↑ Oxley, Mat. Haynes Publishing. An Age Of Superheroes (en anglès), 2010. ISBN 978-1-84425-583-2. 
  5. ↑ Wood, Bill. Wayne Rainey's road to stardom (en anglès), agost 1983 [Consulta: 3 gener 2011]. 
  6. ↑ Noyes, Dennis «Wayne Rainey» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 16.
  7. ↑ «1988 Suzuka 8 Hours results» (en anglès). motoracing-japan.com. Arxivat de l'original el 15/7/2016. [Consulta: 23 febrer 2016].
  8. ↑ Noyes, Dennis «¿Quién puede con los norteamericanos?» (en castellà). Grand Prix '89. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1989, p. 125.
  9. ↑ «Rainey y el desafío de Misano». Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 01-09-2011. [Consulta: 8 abril 2024].
  10. ↑ Scott, Michael. Wayne Rainey: His own story (en anglès). Newbury Park, CA: Haynes Publications, Inc, 1997. 
  11. ↑ «Three-Time 500cc World Champion Wayne Rainey To Be Honored This Weekend At Mazda Raceway Laguna Seca» (en anglès). roadracingworld.com, 16-07-2007. [Consulta: 23 febrer 2016].
  12. ↑ «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
  13. ↑ «Wayne Rainey at the International Motorsports Hall of Fame» (en anglès). motorsportshalloffame.com. Arxivat de l'original el 9/8/2018. [Consulta: 23 febrer 2016].
  14. ↑ «Wayne Rainey at the Motorsports Hall of Fame of America» (en anglès). mshf.com. [Consulta: 15 març 2024].
  15. ↑ «American Motorcyclist Association to sanction MotoAmerica's professional road racing series in North America» (en anglès). americanmotorcyclist.com. [Consulta: 23 febrer 2016].
  16. ↑ «RAINEY TO RIDE YZR500 AGAIN» (en anglès). Just Bikes, 28-03-2022. [Consulta: 30 març 2022].
  17. ↑ «Sell-out crowds witness Wayne Rainey reunited with his YZR500 at Goodwood Festival of Speed» (en anglès). motorcyclenews.com, 01-07-2022. [Consulta: 4 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wayne Rainey
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wayne_Rainey&oldid=33496016»