Wilhelm Wirtinger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1865 Ybbs an der Donau (Àustria) |
| Mort | 15 gener 1945 (79 anys) Ybbs an der Donau (Àustria) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Viena |
| Tesi acadèmica | Über eine kubische Involution in der Ebene (1887 ) |
| Director de tesi | Emil Weyr i Gustav von Escherich |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Viena (1903–1935) Universitat d'Innsbruck (1895–1903) Universitat de Viena (1890–1895) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Wilhelm Blaschke, Hilda Geiringer, Hans Hornich, Karl Strubecker, Roland Weitzenböck, Leopold Vietoris, Alfred Berger, Wilhelm Gross, Lucius Hanni, Eduard Helly i Gábor Szegő |
| Família | |
| Cònjuge | Amalia Feyertag |
| Pares | Johannes Ev. Wirtinger |
Premis | |
Wilhelm Wirtinger (Ybbs an der Donau, 15 de juliol de 1865 - Ybbs an der Donau, 15 de gener de 1945) va ser un matemàtic austríac que va ser editor de la revista Monatshefte für Mathematik a partir de 1903.[1]
Vida i obra[modifica]
Als vuit anys, Wirtinger va contraure una diftèria combinada amb una escarlatina; tot i que es va recuperar d'aquesta estranya combinació de malalties, li van deixar una sordesa permanent que li va dificultar molt la vida. Abans d'entrar a la universitat va fer els seus estudis als instituts de Seitenstetten, Melk i Sankt Pölten.[2] Va fer els estudis universitaris a la universitat de Viena en la qual es va doctorar el 1887.[3] Després d'una estança a Alemanya, sobre tot a la universitat de Göttingen on va rebre la influència de Felix Klein, va obtenir l'habilitació per a la docència a la universitat de Viena el 1890, passant a ser assistent d'Emanuel Czuber a la Universitat Tècnica de Viena.[2]
El 1895 va ser nomenat professor de la Universitat d'Innsbruck, càrrec en el qual va romandre fins al 1903, moment en què va tornar a la universitat de Viena. Aquest mateix any, també va ser nomenat editor de la revista Monatshefte für Mathematik. Es va retirar de la docència el 1935.[4]
Wirtinger va ser un especialista en la teoria de les varietats abelianes i de les funcions zeta.[5] A partir dels anys 20's, es va interessar en la teoria de nusos, engrescant al deu deixeble Kurt Reidemeister en el seu estudi.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Hafner, 2009, p. 340.
- ↑ 2,0 2,1 Hornich, 1948, p. 2.
- ↑ Chang, 2011, p. 17.
- ↑ Hornich, 1948, p. 5.
- ↑ Maurin, 1997, p. 560.
- ↑ Epple, 1999, p. 242 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Epple, Moritz. Die Entstehung der Knotentheorie (en alemany). Friedr. Vieweg & Sohn, 1999. ISBN 978-3-322-80296-5.
- Hafner, Wolfgang. «Monatshefte für Mathematik und Physik — A Showcase of the Culture of Mathematicians in the Habsburgian-Hungarian Empire During the Period from 1890 until 1914». A: Hafner W., Zimmermann H. (eds). Vinzenz Bronzin's Option Pricing Models (en anglès). Springer, 2009, p. 337-358. ISBN 978-3-540-85710-5.
- Hornich, Hans «Wilhelm Wirtinger» (en alemany). Monatshefte für Mathematik, Vol. 52, Num. 1, 1948, pàg. 1-12. DOI: 10.1007/BF01320497. ISSN: 0026-9255.
- Maurin, Krzysztof. The Riemann Legacy: Riemannian Ideas in Mathematics and Physics (en anglès). Springer, 1997. ISBN 978-90-481-4876-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Wirtinger |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Wirtinger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Schubring, Gert. «WILHELM WIRTINGER». History of ICMI - Università di Torino, 2018. [Consulta: 25 febrer 2019]. (anglès)