Willem van Enckenvoirt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWillem Enckenwoirt

Retrat de Willem van Enckenvoirt atribuït a Michel Coxcie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1464 Modifica el valor a Wikidata
Mierlo Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1534 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria dell'Anima Modifica el valor a Wikidata
Bisbe d'Utrecht
1r octubre 1529 – 19 juliol 1534
← Enric del PalatinatJordi d'Egmond →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1529 (Gregorià) –
← Domenico GiacobazziAntonio Sanseverino →
Cardenal
10 setembre 1523 (Gregorià) –
Bisbe de Tortosa
11 març 1523 – 1r octubre 1529
← Adrià VIAntonio de Calcena →
Bisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAntiga Universitat de Lovaina
Universitat de Roma La Sapienza
Universitat Catòlica de Lovaina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Consagració11 de març de 1523
Proclamació cardenalícia10 de setembre de 1523
per Adrià VI
Cardenal prevere dels Santi Giovanni e Paolo
Família
ParentsElisabeth Lombaerts van Enckenvoirt (en) Tradueix (cosina) Modifica el valor a Wikidata

Willem van Enckenvoirt, també escrit Enkevort, Enckevort, Enckenwoert o Enchifort. (Mierlo-Països Baixos, 22 de gener de 1464Roma, 19 de juliol de 1534). Cardenal neerlandès, bisbe de Tortosa i d'Utrecht.

Biografia[modifica]

Estudià a Lovaina amb Adriaan Florenszoon, el futur papa Adrià VI, i es llicencià amb ambdós drets. En 1489 és enviat a Roma, on segueix estudiant, i el 1505 es doctorà en La Sapienza, universitat de Roma, amb ambdós drets.

En 1495 entrà en la cort papal i inicià la seva carrera com a procurador, ascendint a notari del tribunal de la Rota (1500), protonotari (1506), col·lector de les diòcesis de Cambrai, Lieja i Utrecht (1507), provisor de la fundació alemanya en Roma, l'església de Santa Maria dell'Anima (1509-1517), i comte palatí (1514). Fou un fidel partidari dels Àustries a Roma, i defensà els interessos de Felip de Borgonya i de Carles V.

Gràcies a la seva posició en la cúria romana, i als serveis que podia prestar als distints capítols, acumulà prebendes i canonicats pel seu país, entre altres, canonge de les catedrals d'Anvers i de Lieja, rector de la catedral de Mechelen, degà de la catedral de Den Bosch, i prebost de la catedral d'Utrecht.

Amic personal de Adriaan Florenszoon, quan aquest fou elegit papa, en 1522, la seva carrera en la cúria fou ascendent. El mateix any de l'elecció fou nomenat datari apostòlic, des d'on controlava els nomenaments de les oficines papals i els beneficis eclesiàstics. L'11 de març de 1523 el papa li concedeix el bisbat de Tortosa que ell mateix havia deixat vacant, i poc després, en el consistori de 10 de setembre, fou nomenat cardenal prevere amb el títol dels Santi Giovanni e Paolo. El papa el va nomenar el seu marmessor i van Enckenvoit li va construir una tomba en l'església de Santa Maria dell'Anima.

Mort Adrià VI, participà en el conclave de 1523. En 1529 participà en les negociacions per aconseguir el lliurament del senyoriu d'Utrecht a Carles V, separant-lo del càrrec eclesiàstic. Agraït Carles V, el promou al bisbat d'Utrecht, i van Enckenvoirt fou nomenat l'1 d'octubre del mateix any. Participà en la coronació de Carles V en Bolonya el 24 de febrer de 1530. En 1531 realitzà una visita als Països Baixos.

Mor el 19 de juliol de 1534 a Roma, i fou soterrat a l'església de Santa Maria dell'Anima, a prop del seu amic i mentor, el papa Adrià VI.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willem van Enckenvoirt


Precedit per:
Adriaan Florenszoon Boeyens
Bisbe
Bisbe de Tortosa

1523-1534
Succeït per:
Antonio de Calcena
Precedit per:
Adriaan Florenszoon Boeyens
Cardenal
Cardenal-prevere de Sant Joan i Sant Pau

1523-1534
Succeït per:
Esteban Gabriel Merino
Precedit per:
Enric del Palatinat
Bisbe
Bisbe d'Utrecht

1529-1534
Succeït per:
Jordi d'Egmond