Zanobi Acciaioli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1461 (Gregorià)  Florència (Itàlia) |
| Mort | 27 juliol 1519 (Gregorià) (58 anys) Roma |
| Bibliotecari del Vaticà | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia i traducció |
| Lloc de treball | Ciutat del Vaticà |
| Ocupació | escriptor, bibliotecari, monjo, lingüista, traductor, ministre de culte |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Zanobi Acciaioli, o Acciaiuoli, o Acciajuoli[1] (Florència, Itàlia, 25 de maig de 1461 – Roma, Itàlia, 27 de juliol de 1519), va ser un monjo dominic italià i bibliotecari. Era membre de la família del Acciaioli.
El 1495 va publicar els epigrames d'Angelo Poliziano i d'Alexandra Scala, dona de Miquel Murulle, a partir d'un encàrrec que aquest li va fer poc abans de morir. El 1518 va rebre del papa Lleó X el càrrec de bibliotecari del Vaticà, i li va encarregar traslladar-la al castell de Sant Angelo.[1]
Va destacar també per la traducció al llatí de diverses obres d'autors grecs, com Eusebi de Cesarea, Olimpiodor i de Teodoret. També va traduir bona part de les obres de Justini. Va publicar també dos panegírics en honor de les ciutats de Nàpols i Roma.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Castellanos de Losada, Basilio Sebastián. Biografía eclesiástica completa : vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento... (en castellà) (en castellà). Madrid ; Barcelona: Impr. y Libr. de Eusebio Aguado ; Impr. y Libr. de J. M. de Grau y Compañía, 1848-1868, p. 95-96 (volum I).