Zina Brozia
 Zina Brozia com Thaïs (1908)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Ambroisine Baptiste 29 juny 1876 Lo Borg de Valença (França) |
| Mort | 13 febrer 1958 (81 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
Zina Brozia, nom artístic d'Ambroisine Baptiste, (Lo Borg de Valença, Droma, França, 29 de juny de 1876 – París, 13 de febrer de 1958) fou una soprano operística francesa que va debutar a l'Opéra Comique el 1905 i a l'Opéra Garnier el 1908.[1][2] Va actuar també a Brussel·les, Barcelona, Parma, Madrid i Boston, entre altres ciutats.[3]
Biografia[modifica]
Ambrozine Baptiste fou filla de Joseph Baptiste i de Marie Irma Chopin.[4] Com a nom artístic va adoptar el de Zina Brozia, un anagrama del seu nom francès Ambrozine. Va ser la més jove de tres germanes i un germà.[5][6] Va estudiar amb la soprano romanesa Elena Theodorini. Després d'un inicial debut com a Marguerite en Faust de Charles Gounod al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les (1904–1905), el 13 de setembre de 1905, va fer el seu debut parisenc a l'Opéra Comique, en el paper de Violetta de La traviata de Giuseppe Verdi.[3][7] En aquell teatre va estrenar el 27 de març de 1906 el paper de Séso de l'òpera Aphrodite de Camille Erlanger.[8] El 1907 va actuar a l'Òpera de Montecarlo, fent el paper d'Elena de Mefistofele d'Arrigo Boito, després el d'Elisabetta (Isabel de Valois) en Don Carlos de Verdi.[9]
El 1908 va actuar al Teatro Regio de Parma, en el paper de Cio-Cio-San de Madama Butterfly de Giacomo Puccini i en el paper principal de Manon de Jules Massenet. El mateix any va actuar a l'Opéra Garnier de París, fent la Gilda de Rigoletto de Verdi i també el paper principal de Thaïs de Massenet. En aquest teatre va cantar també el paper d'Ophelia de l'òpera Hamlet d'Ambroise Thomas i el de Marguerite de Faust (1909).[9] El setembre de 1911 va interpretar la Salomé d'Hérodiade de Massenet al Théâtre de la Gaîté de París.[10][11]
Va actuar en la temporada 1910-1911 del Teatre Real de Madrid, amb una companyia a la qual també es trobava la soprano Maria Gay, el tenor Francesc Viñas i el baix-baríton Conrad Giralt.[12] Hi va cantar el paper principal de Tosca de Puccini, fent una substitució per malaltia de la cantant programada, Matilde de Lerma.[13] Dies després interpretà el paper de Manon de l'òpera homònima, pel qual havia estat contractada.
El desembre 1911 va marxar a Boston on va aparèixer a l'Òpera de Boston en diverses funcions, incloent-hi els papers de Thaïs, Marguerite, Mimì (de La bohème de Puccini) i Manon.[14] El desembre de 1912 i gener de 1913 va cantar Roméo et Juliette de Gounod al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en la temporada 1912-1913. El 1914, ja a París, va estrenar el 25 de març el paper de Messaline de La danseuse de Tanagra d'Henri Hirschmann al Théâtre de la Gaîté.[15][16] El mes de maig va cantar al mateix teatre a l'estrena de l'òpera Radda del compositor Guido Bianchini.[17][18] El començament de la Gran Guerra va suposar una aturada forçada en la seva carrera en escenaris d'òpera, amb unes poques representacions i actuacions en concerts. El 2 d'abril de 1916 va cantar Faust al teatre de Bourges.[19] El 28 d'octubre de 1916 participà en la representació d'un acte de l'òpera Pagliacci de Ruggero Leoncavallo, sota la direcció del compositor, a la sala Réjane del teatre de París, en un acte en honor de Romania.[20]
Zina es va casar amb el romanès Henri Kira Kirschen, com podem llegir en un diari arran d'una recepció a París del juny de 1920[21] i al registre de defunció de Zina.[4] El 1922 va actuar als Estats Units d'Amèrica.[22] El 1932 la premsa parlava d'ella com la comtessa Kira de Bellagio, vila d'on provenia aparentment el títol, adjudicant al seu marit el nom d'Henri Kira de Bellagio.[23]
Zina Brozia va morir a París el 13 de febrer de 1958, al seu domicili del número 57 de la Rue de Clichy.[1][6][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Zina Brozia (1876-1958)» (en francès). BnF. [Consulta: 6 juny 2019].
- ↑ «Cantatrices de l'Opéra Comique» (en francès). Association l'Art Lyrique Français. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Zina Brozia by Cheri-Rousseau & Glauth». ipernity. [Consulta: 6 juny 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Inscripció de defunció, Districte 14 de París, registre digital 14D 509, pàgina 84, anvers, número de registre 839.
- ↑ Gouzou, Olivier. «Zina Brozia, de l'Opéra de Paris, et le mythe Chaliapine» (en francès). oliviergouzou32.blogspot. [Consulta: 8 juny 2019].
- ↑ 6,0 6,1 Gouzou, Olivier. «La mort de Zina». Le blog de Olivier Gouzou, 06-08-2009. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «Zina Brozia». City University of London. [Consulta: 6 juny 2019].
- ↑ «Aphrodite» (en francès). Les Archives du Spectacle. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ 9,0 9,1 «Zina Brozia (Soprano) (Arles, France 1880 - ?)» (en anglès). Forgotten Opera, 05-04-2016. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «Hérodiade» (en francès). Association l'Art Lyrique Français. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «Opéra de Kantatrid Paris». FinanZen. Arxivat de l'original el 7 de juny 2019. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «Temporada del Real». Heraldo Militar, 31-10-1910, pàg. 3.
- ↑ «Otra Tosca bellísima». Heraldo Militar, 22-01-1911, pàg. 1.
- ↑ «Full text of "Programs: Season of grand opera"» (en anglès). Boston Opera. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ «La Danseuse de Tanagra - Les Hirondelles - Hirchmann 2CD» (en francès). La mémoire de l'Opéra Français. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ Noël, Édouard. «Les Annales du théâtre et de la musique» (en francès). Charpentier et Cie. [Consulta: 7 juny 2019].
- ↑ Compositor força desconegut, segons la BnF va néixer a Venècia el 27 d'abril de 1885 i morir també a Venècia el 27 de febrer de 1971.
- ↑ «Courrier des Théâtres». La Jeune Turquie, 25-05-1914, pàg. 7.
- ↑ «Grande Manifestation Artistique». La Dépêche du Berry, 01-04-1916, pàg. 2.
- ↑ «A la cantonade». Les Tréteaux, 01-11-1916, pàg. 7.
- ↑ «Americans in Europe». The Chicago Tribune - European Edition [París], 23-06-1920, pàg. 2.
- ↑ «Mme Zona Brozia en Amérique». L'Ouest-Éclair, 27-05-1922.
- ↑ «Les salons et le gens». Candide, 20-10-1932, pàg. 5.
Enllaços externs[modifica]
- Zina Brozia, de l'Opéra de Paris, et le mythe Chaliapine a Olivier Gouzou, Commerce Ars en Ré, Casy Rivière, Zina Brozia.