Zippeïta
 Zippeïta | |
|---|---|
 Zippeïta de la mina Bukov, a Rozna, República Txeca | |
| Fórmula química | K₃(UO₂)₄(SO₄)₂O₃(OH)·3H₂O |
| Epònim | Franz Xaver Zippe (en)   |
| Localitat tipus | Elias mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.EC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.EC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.20 |
| Dana | 31.10.04.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | incrustacions |
| Grup espacial | grup espacial C₂ |
| Massa molar | 2.306,88 |
| Color | groc, groc daurat, taronja, vermell, marró vermellós |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc, groc |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3,66 |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1971-029a |
| Símbol | Zip |
| Referències | [1] |
La zippeïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany i dona nom al grup de la zippeïta.[2] Va ser descoberta l'any 1845 a les Muntanyes Metal·líferes, a la regió de Karlovy Vary (República Txeca), sent nomenada així en honor de František Xaver Maximilian Zippe (1791-1863), mineralogista austríac.
Característiques[modifica]
És un uranil-sulfat hidroxilat i hidratat de potassi, de fórmula K₃(UO₂)₄(SO₄)₂O₃(OH)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma d'incrustacions. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, sent un mineral força tou. És extreta de les mines com mena de l'estratègic urani. Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els corresponents protocols de seguretat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zippeïta pertany a «07.EC: Uranil sulfats amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: cobaltzippeïta, magnesiozippeïta, niquelzippeïta, natrozippeïta, zinczippeïta, rabejacita, marecottita, sejkoraïta-(Y) i pseudojohannita.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix de manera comuna en mines d'urani, sent un mineral de formació secundària, en part post-mineria, en jaciments oxidats d'urani contenint sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uranopilita, johannita, uranofana, schröckingerita o guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Varietats[modifica]
Es coneix una varietat de zippeïta, la cuprozippeïta, una varietat que conté coure amb fórmula Cu(UO₂)₃(SO₄)₃(OH)₂·11H₂O.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zippeïta |
- ↑ «Zippeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Zippeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ «Zippeite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Cuprozippeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].