Znucalita
 Znucalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Zn₁₂Ca(UO₂)(CO₃)₃(OH)22·4H₂O |
| Epònim | zinc, urani i calci |
| Localitat tipus | mina Lill, dipòsit de Černojamské, Březové Hory, Příbram, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.ED.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.ED.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/F.03 |
| Dana | 16b.7.14.1 |
| Heys | 11.11.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,72Å; b = 25,16Å; c = 6,32Å; |
| Color | blanc a groc clar |
| Lluïssor | sedosa |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,563 nβ = 1,621 nγ = 1,621 |
| Birefringència | δ = 0,058 |
| Angle 2V | mesurat: 50° to 66° |
| Dispersió òptica | forta |
| Fluorescència | groc-verd |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-033 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Znu |
| Referències | [1] |
La znucalita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1990 per Petr Ondruš, František Veselovský i R. Rybka per la seva composició química, al contenir zinc (Zn), urani (U) i calci (Ca).
Característiques[modifica]
La znucalita és un carbonat de fórmula química Zn₁₂Ca(UO₂)(CO₃)₃(OH)22·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són laminars i prims, d'uns 100μm, formant agregats esfèrics i revestiments.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la znucalita pertany a «02.ED: Uranil carbonats, amb relació UO₂:CO₃ = 1:3» juntament amb els següents minerals: bayleyita, swartzita, albrechtschraufita, liebigita, rabbittita, andersonita, grimselita, widenmannita, čejkaïta i agricolaïta.
Formació i jaciments[modifica]
És una espècie rara, secundària, que es troba en filons polimetàl·lics en carbonats, i a prop de filons d'urani oxidants. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, hidrozincita, serpierita, römerita, esfalerita, galena, pirita, calcita, aragonita, adamita, metalodevita, umohoïta, calcurmolita, uranofana o studtita.[2] Va ser descoberta l'any 1989 a la mina Lill, al dipòsit de Černojamské, a Příbram (Bohèmia, República Txeca).