Vés al contingut

Zombies on Broadway

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaZombies on Broadway
Fitxa
DireccióGordon Douglas
Protagonistes
ProduccióSid Rogell i Benjamin Stoloff
GuióRobert Faber, Charles Newman, Robert E. Kent i Lawrence Kimble
MúsicaRoy Webb
FotografiaJack MacKenzie
MuntatgePhilip Martin
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada69 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia, terror
Lloc de la narracióCarib Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038270 Rottentomatoes: m/zombies-on-broadway-loonies-on-broadway Letterboxd: zombies-on-broadway Allmovie: v56179 TCM: 96672 AFI: 24670 Archive.org: zombies-on-broadway.-1945 TMDB.org: 30183 Modifica el valor a Wikidata

Zombies on Broadway és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gordon Douglas, estrenada el 1945.

Argument[modifica]

Dos publicistes tenen una gran idea per promocionar un club nocturn: aconseguir un zombi per al dia de la inauguració.[1]

Repartiment[modifica]

Notes de producció[modifica]

L'illa carinyena anomenada "San Sebastian" en aquesta pel·lícula és també el nom de l'illa presentada en  dues pel·lícules anterioirs de la RKO de 1943: Passejant amb un zombie i El vaixell fantasma amb Sir Lancelot i Darby Jones repetint els seus papers.

Zombis on Broadway va ser rodada a benefici de la  RKO, cosa que va animar l'estudi a reunir Brown, Carney, Anne Jeffreys i Bela Lugosi per la pel·lícula Genius at Work  el 1946.[2]

Rebuda[modifica]

A Zombiemania: 80 Movies to Die For Arnold T. Blumberg va escriure que "l'únic valor de diversió real que té Zombis on Broadway, a part de les connexions amb  I Walked With a Zombie, són  les escenes que impliquen la petita mona, que clarament creu està treballant en una molt millor pel·lícula que aquesta."[3] Escrivint a The Zombie Movie Encyclopedia, l'acadèmic Peter Dendle diu, "Brown i Carney no són graciosos, i és trist de veure Lugosi semblar més espavilat en un grup d'idiotes."[4]

Referències[modifica]