Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 622 Regne d'Axum |
| Mort | 700 (77/78 anys) Medina |
| Sepultura | al-Baqí |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | ulema |
| Professors | Asmà bint Umays |
| Família | |
| Cònjuge | Zàynab bint Alí |
| Fills | Muhàmmad ibn Abd-Al·lah, Alí ibn Abd-Al·lah, Mu'awiya bin Abd Allah bin Ja'far (en)  , Awn ibn Abd-Al·lah, al-Abbàs ibn Abd-Al·lah |
| Pares | Jàfar ibn Abi-Tàlib i Asmà bint Umays |
| Germans | Muhàmmad ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, Awn ibn Jàfar, Muhàmmad ibn Abi-Bakr i Umm-Kulthum bint Abi-Bakr |
| Parents | Abd-Al·lah ibn Muàwiya (net) |
Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib (àrab: عبد الله بن جعفر بن أبي طالب, ʿAbd Allāh ibn Jaʿfar ibn Abī Ṭālib) fou nebot del califa Alí ibn Abi-Tàlib.
Va néixer a Abissínia, on el seu pare, Jàfar ibn Abi-Tàlib, predicava l'islam. Fou conegut per la seva generositat, que li va valer el sobrenom de Bahr al-Jud (‘Oceà de Generositat’).
El governador d'Egipte, Qays ibn Sad, es va fer sospitós al califa Alí ibn Abi-Tàlib i aquest, sota consell d'Abd-Al·lah, el va substituir per Muhàmmad ibn Abi-Bakr, l'any 36 de l'Hègira (656-657).[1]
El 680, en pujar al califat Yazid I, els xiïtes de Kufa van convidar al-Hussayn ibn Alí a anar a la ciutat per proclamar-se califa. Abd-Al·lah li va desaconsellar el viatge, sense èxit.
Va morir a Medina, probablement l'any 80 de l'Hègira (699-700), tot i que algunes fonts donen dates més tardanes com els anys 84 o 85 o fins i tot el 87.
Notes[modifica]
- ↑ Fou una decisió molt desafortunada: d'una banda Qays era un element valuós per a Alí; de l'altra el nou governador va portar l'anarquia a Egipte.
Bibliografia[modifica]
- Mehrvash, Farhang; Rabbani, Azar. "ʿAbd Allāh b. Jaʿfar." Encyclopaedia Islamica. Editors en cap: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary. Brill Online, 2016. Referència. 29 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-islamica/abd-allah-b-jafar-SIM_0031>
