Ciril Freixa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCiril Freixa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1820 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Ciril Freixa Pàmies (Reus, 1820 - Barcelona, 21 de novembre de 1890[1]) va ser un funcionari i periodista català.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1820, segons el registre de defunció, fill de Josep Freixa i Maria Pàmies, petits propietaris reusencs.

El 1859 Ciril Freixa va fundar la societat de socors mutus "La Humanidad" a l'òrbita ideològica del Partit Democràtic. Va ser la societat de protecció mútua més important i de més llarga durada de la ciutat. Va ser obligada a tancar el 1939. Domiciliada al carrer de l'Hospital, tenia una cooperativa de consum de queviures pels associats.[2]

Ciril Freixa va ser un dels fundadors i el primer president del Centre de Lectura de Reus. Amic del republicà federal i periodista Josep Güell i Mercader, s'enfrontà diverses vegades amb el corregidor de la ciutat, una mena de sots-governador d'ideologia conservadora. Col·laborà activament a l'Eco del Centro de Lectura amb articles de caràcter social, defensant la necessitat d'instrucció de la classe treballadora. Va publicar també a la Revista del Ateneo, portaveu de l'Ateneo Artístico y Literario.[3] Va publicar importants articles teòrics a La Antorcha del Trabajo, i a la Revista del Fomento Artístico, dues publicacions impulsades pels membres del Partit Republicà Federal.[4] Traslladat a Barcelona el 1873, va ser oficial primer de l'Audiència i secretari de la Companyia del Ferrocarril d'Igualada a Martorell. Va prendre part en la fundació del periòdic liberal barceloní Crónica de Cataluña, periòdic que es fusionà amb La Corona de Aragón, i més endavant va ser director d'aquesta publicació.[3]

Va morir a Barcelona el 1890. Estava casat amb Magdalena Muntaner.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 8171.
  2. Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 13. ISBN 8429712879. 
  3. 3,0 3,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 291-292. 
  4. Arnavat, Albert. Moviments socials a Reus 1808-1874. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 308. ISBN 8460438686.