Educació formal
L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. El seu nom ve per l'oposició a educació no formal, la que s'adquireix fora dels centres escolars. Aquesta distinció és relativament recent, ja que abans només s'assimilava educació a col·legi.
L'educació formal té un currículum prescriptiu que guia els nivells d'aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s'han d'ensenyar a cada nivell. El mestre ha d'orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d'ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural. A la societat occidental actual encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal.[1]
Es pot considerar com un sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins als últims de la Universitat.[2]
L'educació formal actual a diferents països[modifica]
En la majoria de països conté quatre estadis:educació infantil, educació primària, educació secundària i superior, amb variants quant a l'obligatorietat i edats.
| Taula de sistemes d'ensenyament en diversos països | |||||
| país | preescolar | primària | secundària | batxillerat | estudis superiors |
|---|---|---|---|---|---|
| Albània | preescolar, educació primària (8 anys obligatoris) | dividida en regular, 4 anys, i tècnica, 2 anys | ensenyament terciari | ||
| Argentina | preescolar, EGB (enseñanza general básica) amb 9 cursos obligatoris | polimodal: 2-3 anys | ensenyament universitari | ||
| Austràlia | preprimària, 1-5 anys |
obligatòria, 7 anys | 3-5 anys depenent de l'estat, és obligatòria fins a fer 15 anys | terciària o superior | |
| Bangladesh | 5 anys | nombre d'anys variables segons el centre | superior | ||
| Burkina Faso | obligatori fins als 16 anys, tot i que només un 40% dels alumnes assisteix a primària i menys d'un 10% a secundària, anys i cursos variables | ||||
| Dinamarca | preescolar | folkeskole (dels 6 als 17 anys, 9 cursos són obligatoris) | secundària superior | ensenyament universitari | |
| Egipte (sistema estatal. El religiós segueix altres divisions) |
3 de preparatòria | 6 cursos cobreix dels 6 als 12 anys i és obligatòria | dividida en general, vocacional i tècnica | postsecundària
| |
| Finlàndia | preescolar | educació bàsica, dels 7 als 15-16 anys, obligatòria i altament comprensiva |
secundària superior, dividida en vocacional i liceu | terciària | |
| França | maternelle | dels 6 als 10 anys, obligatòria | dels 11 als 16 anys, obligatòria, dividida en dues fases | terminal, curs de preparació per a l'ingrés a la facultat | ensenyament superior |
| Països Baixos | preescolar | bàsica, dels 5 als 12 anys, és obligatòria | 4 anys comuns i obligatoris, després 3 vies | superior | |
| Hongria | kindergarten | comença als 7 anys, pot durar 4, 6 o 8 cursos segons l'opció escollida | 4 cursos, dividida en tres opcions | universitària | |
| Índia | preprimària | primària: dels 6 als 11 anys, obligatòria, mitja: dels 11 als 14 |
secundària superior: dels 14 als 17 | ensenyament superior | |
| Irlanda | preescolar, primària i secundària (formen un bloc, obligatori dels 6 als 15 anys) | superior | |||
| Itàlia | kindergarten | primària: 5 cursos, mitjana: 3 cursos |
5 anys, dividida en tipus de centres, s'estudia fins als 19 anys | superior | |
| Mèxic | infantil | 6 cursos | 3 cursos | 3 cursos | universitària |
| Pakistan | primària: dels 5 als 10 anys, obligatòria, mitja: 1-2 cursos |
secundària: fins als 14 anys, secundària superior: fins als 16 |
pot incloure ensenyament terciari i durar fins a 4 anys | ||
| Romania | elemental, 8 cursos | 4 o 5 cursos, obligatòria en teoria fins als 16 anys, gran índex d'abandonament | universitària: 1-6 cursos | ||
| Xina | sistema variat segons zones, oficialment 9 anys obligatoris | ||||
Referències[modifica]
- ↑ Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806 (català)
- ↑ SENRA VARELA, María; VALLÉS HERRERO, Josep. Compendio conceptual de la Educación Social (en castellà). 1a edició. Madrid: Pirámide, 2010, p. 89. ISBN 978-84-368-2395-0.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Eurydice - Base de dades sobre l'educació formal europea
https://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/national-description_es