Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero

Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero
Biografia
Naixement	28 setembre 1901 ; Garcinarro (província de Conca) (en)
Mort	25 setembre 1990 (88 anys); Garcinarro, Espanya
Ministre de Justícia
	11 juny 1973 – 11 desembre 1975 ; ← Antonio María de Oriol y Urquijo – José María Sánchez-Ventura Pascual →
Procurador a Corts
	11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ; ← Antonio María de Oriol y Urquijo – Valentín Silva Melero, José María Sánchez-Ventura Pascual → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
President del Tribunal Suprem d'Espanya
	1968 – 1973 ; ← José Castán Tobeñas – Valentín Silva Melero →
Procurador a Corts
	6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ; Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	14 maig 1952 – 13 abril 1955 ; Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	18 octubre 1951 – 5 abril 1952 ; Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Jurista
Ocupador	Tribunal Suprem d'Espanya
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació ; Tribunal Suprem d'Espanya
	Premis (1975) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1973) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1971) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1969) Gran Creu de l'Orde de Cisneros; (1956) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1946) Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort; (1945) Medalla al Mèrit en el Treball; (1945) Medalla d'Or al Mèrit en el Treball ;

Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Garcinarro, El Valle de Altomira, província de Cuenca, 28 de setembre de 1901 - Garcinarro, 25 de setembre de 1990) va ser un jurista, magistrat i Ministre de Justícia d'Espanya durant el règim franquista.

Biografia[modifica]

Triat com a Procurador en les Corts Espanyoles en 1949 i 1952 dins del contingent dels designats pel Cap de l'Estat de conformitat amb la Llei de les Corts de 1946. Va repetir com a Procurador en 1952 com a Conseller Nacional, en 1967 com a membre d'Altes Institucions (en qualitat de President del Tribunal Suprem) i en 1971 com a Conseller Nacional de nou.

Va ser Ministre de Justícia del 12 de juny de 1973 al 4 de març de 1975. Va ser també membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Honors[modifica]

El municipi El Valle de Altomira abans s'anomenava Puebla de Don Francisco en honor seu.^[1]

Referències[modifica]

↑ Acord de 27 d'abril de 2010, del Consell de Govern, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Puebla de Don Francisco per El Valle de Altomira. BOE nº168 de 12 de juliol de 2010.

Enllaços externs[modifica]

Històric del Congrés dels Diputats.

Càrrecs públics
Precedit per: José Castán Tobeñas	President del Tribunal Suprem 1968- 1973	Succeït per: Valentín Silva Melero
Precedit per: Antonio María de Oriol y Urquijo	Ministre de Justícia 1973- 1975	Succeït per: José María Sánchez-Ventura Pascual

[1] Acord de 27 d'abril de 2010, del Consell de Govern, pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi de Puebla de Don Francisco per El Valle de Altomira. BOE nº168 de 12 de juliol de 2010.

[1]

XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Luis Carrero Blanco
Vicepresident de govern	Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres	Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)

XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)