Vés al contingut

Isaiah Berlin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsaiah Berlin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Acland Hospital (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Wolvercote Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCorpus Christi College, Oxford
St. Paul's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Oxford Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, diplomàtic, professor d'universitat, historiador, historiador intel·lectual Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereLiberalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeoffrey Midgley Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMichael Sandel Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis
IMDB: nm2114984 Goodreads author: 45752 Find a Grave: 12319292 Modifica el valor a Wikidata
Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin

Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997) fou un filòsof, politòleg i historiador de les idees britànic originari de Letònia (aleshores part de l'Imperi Rus). És considerat com un dels principals pensadors liberals del segle xx.

Biografia[modifica]

Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de fusta que posteriorment emigrà amb la família a Anglaterra el 1921.[1]

Durant la seva infància i joventut es va veure profundament influenciat per les seves experiències durant la Revolució Russa, el seu mestre, l'estudiós i menxevic Solomon Rachmilevich, i els seus companys d'universitat Alfred Jules Ayer i John Langshaw Austin.[2]

Després d'un breu temps ensenyant filòsofia al New College, el 1933 es va convertir en el primer jueu a ser triat per rebre una posició becada (fellowship) a l'All Souls College de la Universitat d'Oxford.[2]

Entre 1957 i 1967, va ser professor Chichele de teoria social i política a la mateixa universitat.[3] El 1966, va ajudar a fundar el Wolfson College d'Oxford i se'n va convertir en el primer president.[4] Va ser president de l'Acadèmia Britànica entre el 1974 i el 1978.[5]

Obra[modifica]

L'obra de Berlin va ser vasta, però dispersa, ja que en la seva majoria consisteix en articles i recensions en revistes especialitzades. Està bàsicament dedicada a estudiar i reivindicar dues tradicions de les quals destaca el pluralisme: la liberal i l'expressivista.[6]

La seva primera obra principal fou una biogràfia de Karl Marx, que li fou encomanada el 1933 i finalment publicà el 1938.[2]

Solament dues de les ara nombroses recopilacions dels seus treballs van ser editades directament per ell: Four Essays on Liberty (1969) i Vico and Herder (1976). El seu article més famós, la conferència inaugural com a Chichele professor del 1958, titulada Two concepts of liberty, ha estat d'enorme influència tant en la teoria política contemporània com en la teoria liberal. En aquest article, presenta la ja famosa distinció entre llibertat positiva i llibertat negativa.[cal citació]

Les següents obres d'Isaiah Berlin han rebut una traducció al català:

  • Nacionalisme, (trad. Mila Garrido), València, Tandem, 1997.
  • Entre la filosofia i la història de les idees: una conversa amb Steven Lukes, (trad. Gustau Muñoz), Barcelona, Catarroja, 1998.
  • L'eriçó i la guineu, i altres assaigs literaris, (trad. Dolors Udina), Barcelona, Proa, 2000.

Premis i reconeixements principals[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cherniss, Joshua L.; Hardy, Henry. «The Life and Opinions of Isaiah Berlin». A: The Cambridge companion to Isaiah Berlin. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2018, p. 13. ISBN 978-1-316-48144-8. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Cherniss, Joshua L.; Hardy, Henry. «The Life and Opinions of Isaiah Berlin». A: The Cambridge companion to Isaiah Berlin. Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2018, p. 16-17. ISBN 978-1-316-48144-8. 
  3. ↑ Ignatieff, Michael. Isaiah Berlin : a life. New York : Metropolitan Books, 1998, p. 224-225. ISBN 978-0-8050-5520-7. 
  4. ↑ Ignatieff, Michael. Isaiah Berlin : a life. New York : Metropolitan Books, 1998, p. 266. ISBN 978-0-8050-5520-7. 
  5. ↑ «Berlin, Isaiah, 1909-1997» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2024].
  6. ↑ Vegeu "Isaiah Berlin: pluralisme i expressivisme"[Enllaç no actiu] de G. Mayos Arxivat 2010-05-23 a Wayback Machine. a Caràcters, núm. 51, abril 2010, p. 19.
  7. ↑ «Page 3367 | Supplement 41089, 4 June 1957 | London Gazette | The Gazette». [Consulta: 15 juny 2024].
  8. ↑ «Page 5745 | Issue 45381, 1 June 1971 | London Gazette | The Gazette». [Consulta: 15 juny 2024].
  9. ↑ Mitgang, Herbert «BOOK ENDS» (en anglès). The New York Times, 15-04-1979. ISSN: 0362-4331.
  10. ↑ «Erasmusprijswinnaars» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaiah Berlin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isaiah_Berlin&oldid=33620123»