Kara Fatima Khanum
  | |
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | militar, líder |
| Participà en | |
| 24 abril 1877 | Guerra russoturca |
| octubre 1853 | guerra de Crimea |
Kara Fatima Khanum (en kurd, Fata Reş i traduït com a Fàtima, la Dama Negra) fou una líder tribal i comandant militar kurda de Maraix.[1] La seva vida va transcórrer durant el segle xix, possiblement entre 1820 i 1865,[2] per bé que no hi ha referències bibliogràfiques precises sobre les dates exactes en què va viure. Fou la responsable de dirigir una milícia kurda a la Guerra de Crimea per tal de demostrar la seva lleialtat a l'Imperi Otomà després de l'empresonament del seu marit, el líder tribal.[3][4][5] Segons l'historiador local de Maraix Cezmi Yurtsever, el seu nom real fou el d'Asiye Hanım —procedent d'Andirin.[2]
Participació en la Guerra de Crimea[modifica]
Khanum va arribar a Constantinoble al començament de la Guerra de Crimea amb una comitiva d'uns 300 cavallers per demanar una audiència amb el padixah per tal que mostrés suport i oferís assistència.[6] Les dates exactes semblen incertes; l'acadèmic expert en història kurda Michael Gunter va suggerir que hauria lluitat durant la Guerra russoturca de 1877 i 1878.[3]
Diversa informació sobre la seva faceta militar es conserva a través de la premsa de l'època. El Chicago Tribune la va descriure com «la guerrera terrible del Kurdistan». El diari assenyalà que el govern otomà li proporcionava un estipendi mensual i la descrigué com a «alta, prima, amb la cara bruna i desconcertada; les seves galtes són del color del pergamí i el rostre està ple de cicatrius».[7] També tingué una aparició destacada a la revista anglesa The Illustrated London News l'any 1854, que li dedicà un article llarg i una il·lustració de pàgina completa sobre la seva arribada, seguida d'una gran comitiva de cavalleria muntada de la seva tribu, a Constantinoble. El rotatiu la va descriure com a:[5]
| « | La reina, o profetessa –perquè està dotada d'atributs sobrenaturals– és una vella de pell fosca i d'uns seixanta anys, sense cap rastre d'amazona al seu aspecte, tot i que porta el que sembla estar destinat a l'abillament masculí, i munta un corser amb la destresa del seu seguici de guerrers. L'acompanyen dues criades, com ho farien amb un vestit masculí, i portada a través del Bòsfor amb una banda selecta de seguidors, cap a una mena de barraca a Istambul. | » |
| — 22 d'abril de 1854, The Illustrated London News | ||
Referències[modifica]
- ↑ Benigo, Ofra «Game Changers:Kurdish Women in Peace and War». Middle East Journal, 70, 1, 2016.
- ↑ 2,0 2,1 A.A. «Gerçek Kara Fatma'nın izini buldu» (en turc). Hürriyet, 16-02-2007. [Consulta: 15 octubre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Gunter, Michael. Out of Nowhere: The Kurds of Syria in Peace and War (en anglès). Hurst, 2014. ISBN 9781849045322.
- ↑ Benglo, Ofra. «The Kurdish women's revolution» (en anglès). The Jerusalem Post, Israel, 11-03-2014. [Consulta: 15 octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Mojab, Shahrzad Mojab. Women of a non-state nation : the Kurds (en anglès). Costa Mesa, Calif.: Mazda Publishers, 2001. ISBN 1568590938.
- ↑ Bengio, Ofra. Kurdish awakening : nation building in a fragmented homeland (en anglès). 1a edició. Austin: University of Texas Press. ISBN 9780292758131.
- ↑ «Kara Fatma, The Amazon.» (Hemeroteca). Chicago Tribune, 01-11-1887 [Consulta: 15 octubre 2019].