Kurt Vonnegut
.jpg)
Kurt Vonnegut, Jr. (Indianapolis, Indiana, 11 de novembre del 1922 - Nova York, 11 d'abril del 2007)[1] fou un escriptor satíric estatunidenc.[2]
Biografia[modifica]
Kurt Vonnegut va néixer a una família americano-alemanya de tercera generació a Indianapolis, lloc que esdevingué l'escenari de moltes de les seves obres. Era el fill més jove de Kurt Vonnegut Sr., un dels arquitectes més destacats de la ciutat, i Edith, filla d'un ric cerveser. Durant la Gran Depressió la família va perdre la seva fortuna i això va representar un canvi dràstic en la situació familiar. Vonnegut va haver de deixar l'escola privada on estudiava, Orchard School, i els seus pares van haver de vendre's la casa i van quedar immersos en problemes d'alcohol, drogues i depressió.[3]
Assistí a la Universitat Cornell, on es graduà en química. Tanmateix, el que li va despertar més interès durant la seva època d'estudiant va ser la participació en el diari estudiantil The sun, del qual va arribar a ser el cap de redacció.
Un cop acabats els estudis va unir-se a l'Exèrcit dels EUA durant la Segona Guerra Mundial. Va pertànyer a la Divisió d'Infanteria Americana, i acabà pres com a presoner de guerra dels alemanys durant la Batalla de les Ardenes. Mentre fou presoner, Vonnegut va ser testimoni del Bombardeig de Dresden del 1945, a Alemanya, que destruí bona part de la ciutat. Vonnegut fou un dels set americans que sobrevisqueren, en un magatzem de carn subterrani anomenat Slaughterhouse Five (Escorxador Cinc en català). Els nazis li ordenaren que recollís els cadàvers que havien quedat escampats per tota la ciutat, per tal d'enterrar-los. "Però hi havia massa cadàvers per enterrar. Per això els nazis decidiren cremar-los a tots."
Un cop acabada la guerra va retornar als Estats Units i es casà amb Jane Marie Cox. L'any 1952 va publicar la seva primera novel·la, Player piano, i a partir d'aquest moment va seguir escrivint fins pràcticament la seva mort. Va cultivar principalment el gènere de la novel·la, amarada d'un humor negre molt característic i que combinava elements de la ciència-ficció, el terror, i la fantasia. També va escriure assaig, teatre i algunes narracions curtes.[1][3]
Vonnegut també va ser un conegut activista a favor de la preservació de les llibertats constitucionals, el control de les armes nuclears, la protecció del medi ambient, i en contra de la militarització de la societat nord-americana.[3]
El 31 de gener del 2000 un incendi destruí el pis de dalt de casa seva, i Vonnegut patí una inhalació de fum que li suposà quatre dies a l'hospital en situació crítica. Va sobreviure, però la seva feina es va perdre amb l'incendi. Els darrers anys els passà amb la seva segona dona, Jill Krementz, a la seva ciutat natal de l'estat de Nova York.
Va morir l'any 2007 a conseqüència de danys cerebrals provocats per una caiguda.[4]
Vida personal[modifica]
Vonnegut es va casar amb la seva primera dona, Jane Marie Cox, el 1945. Més tard va abraçar el cristianisme, que era contrari a les creences atees de Vonnegut, i després que cinc dels seus sis fills havien marxat de casa, Vonnegut va dir que els dos es van veure obligats a trobar altres tipus de treballs aparentment importants per fer. La parella va lluitar per les seves diferents creences fins que Vonnegut es va traslladar de casa seva a Cape Cod a Nova York el 1971. Vonnegut va qualificar els desacords de dolorosos i va dir que la divisió resultant va ser un accident terrible i inevitable que estàvem mal equipats per entendre.[5] La parella es va divorciar però va romandre amiga fins a la mort de Jane a finals de 1986.[6] [5]
Més enllà del seu matrimoni fallit, Vonnegut es va veure profundament afectat quan el seu fill Mark va patir una crisi mental el 1972, que va agreujar la depressió crònica de Vonnegut i el va portar a prendre Ritalin. Quan va deixar de prendre la droga a mitjans dels anys setanta, va començar a veure setmanalment un psicòleg.[7]
El 1979, Vonnegut es va casar amb Jill Krementz, una fotògrafa a qui va conèixer mentre ella treballava en una sèrie sobre escriptors a principis dels anys setanta. Amb la Jill, va adoptar una filla, Lily, quan el nadó tenia tres dies.[8] Van romandre casats fins a la seva mort.
Mort i llegat[modifica]
Obra[modifica]
Novel·la[modifica]
- The Sirens of Titan (1959)
- Piano player (1960)
- Mother Night (1961) (publicat en català: Mare Nit, traducció de Martí Sales, per l'Editorial Males Herbes)
- Slaughterhouse Five (1969) (publicat en català: Escorxador-5, traducció d'E. Manuel de Seabra)
- Cat's Cradle (1963) (publicat en català: Bressol de gat, traducció de Martí Sales, per l'Editorial Males Herbes)
- Breakfast of Champions (1973) (publicat en català: Esmorzar de campions, traducció de Daniel Martí)
- Jailbird (1979)
- Deadeye Dick (1982) (publicat en català: El bala perduda, traducció de Pepa Rosiñol)
- Galápagos (1985) Publicat en català: Les Galápagos, traducció de Martí Sales)
- Bluebeard (1987)
- Hocus Pocus (1990)
- Timequake (1997) (publicat en català: Salt en el temps, traducció d'Irma Triginé)
Narracions curtes[modifica]
- Welcome to the Monkey House (1968)
Teatre[modifica]
- Happy Birthday, Wanda June (1970)
Assaig[modifica]
- A Man Without a Country (2005) (publicat en català Un Home sense pàtria, traducció de Joan Solé)
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt Vonnegut |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Kurt Vonnegut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Espasa, MarinaCom «Com ho faria Kurt Vonnegut?». Ara llegim (Diari Ara), 13-09-2014, pàg. 45 [Consulta: 24 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «A Brief Biography» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Muere el novelista Kurt Vonnegut a los 84 años» (en castellà). El País [Madrid], 12-04-2007. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 5,0 5,1 Marvin, 2002, p. 10.
- ↑ Wolff, 1987.
- ↑ Marvin, 2002, p. 11.
- ↑ Farrell, 2009, p. 451.