Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química
El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel el 1895, i que són atorgats a totes aquelles persones que realitzen contribucions notables en: la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]
Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són escollits per l'Acadèmia Sueca.[2] El primer premi Nobel de química va ser atorgat el 1901 a Jacobus Henricus van't Hoff, dels Països Baixos. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, van't Hoff va rebre 150,782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de desembre de 2007; el 2008, en comparació, el premi va ser de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars dels Estats Units).[4] El guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, just quan es commemora l'aniversari de la mort de Nobel.[5]
Almenys 25 dels guardonats han rebut el premi Nobel per les seves contribucions en el camp de la química orgànica, més que en qualsevol altre camp de la química.[6] Dos guanyadors del Premi Nobel de Química, els alemanys Richard Kuhn (1938) i Adolf Butenandt (1939), no van poder acceptar el premi a causa de la prohibició del govern de l'Alemanya nazi. Més tard van rebre una medalla i un diploma, però no els diners.[7] Frederick Sanger és l'única persona en guanyar el premi en dues ocasions, el 1958 i 1980. Dues persones també van guanyar premis Nobel en altres camps: Marie Curie (física el 1903, química el 1911) i Linus Carl Pauling (química el 1954, pau el 1962).[8] Quatre dones han guanyat el premi: Marie Curie, Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964) i Ada Yonath (2009).[9] Fins a l'any 2011, el premi ha estat atorgat a 160 persones. En vuit anys diferents no es va lliurar el premi Nobel de química, en algunes ocasions per haver estat declarat desert i en altres per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[10]
Guardonats segle XX[modifica]
Any | Premiat | País | Notes | |
---|---|---|---|---|
1901 | Jacobus Henricus van't Hoff | Països Baixos | Pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions[11] | |
1902 | Hermann Emil Fischer | Imperi Alemany | Pels seus estudis sobre la síntesi de sucres i purines[12] | |
1903 | Svante August Arrhenius | Suècia | Per l'extraordinari desenvolupament de la química mitjançant la Teoria de la dissociació electrolítica[13] | |
1904 | Sir William Ramsay | Regne Unit | Pel descobriment dels gasos nobles a l'aire i la seva ubicació en la Taula periòdica dels elements[14] | |
1905 | Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer | Imperi Alemany | Pel desenvolupament de la química orgànica i de la indústria química mitjançant el seu treball en colorants orgànics i en hidrocarburs aromàtics[15] | |
1906 | Henri Moissan | França | Pels seus experiments sobre l'aïllament del fluor i el desenvolupament del forn elèctric[16] | |
1907 | Eduard Buchner | Imperi Alemany | Per les seves recerques bioquímiques i el descobriment de la fermentació en absència de cèl·lules[17] | |
1908 | Ernest Rutherford | Regne Unit Nova Zelanda |
Per les seves experimentacions en la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives[18] | |
1909 | Wilhelm Ostwald | Imperi Alemany | Pel seu treball sobre la catàlisi i les investigacions en els principis fonamentals que governen l'equilibri químic i la velocitat de les reaccions[19] | |
1910 | Otto Wallach | Imperi Alemany | Per la seva contribució al desenvolupament de la química orgànica i la química industrial, mitjançant el seu treball pioner en el camp dels compostos alicíclics[20] | |
1911 | Marie Curie | Polònia | Pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi sobre la naturalesa i compostos d'aquest element tan remarcable[21] | |
1912 | Victor Grignard | França | Pel descobriment de l'anomenat reactiu de Grignard que en els últims anys ha produït grans avenços a la química orgànica[22] | |
Paul Sabatier | França | Pel seu mètode d'hidrogenació de compostos orgànics en presència de metalls finament dividits[22] | ||
1913 | Alfred Werner | Suïssa | Pel seu treball sobre la unió dels àtoms en molècules, que ha aportat nova llum sobre investigacions anteriors i ha obert nous camps de recerca, especialment en la química inorgànica.[23] (Es refereixen als compostos de coordinació) | |
1914 | Theodore William Richards | Estats Units | Pels seus treballs precisos en la determinació del pes atòmic d'un gran nombre d'elements químics[24] | |
1915 | Richard Martin Willstätter | Imperi Alemany | Per les seves investigacions en el camp dels pigments de les plantes, especialment la clorofil·la[25] | |
1916 | No concedit | |||
1917 | No concedit | |||
1918 | Fritz Haber | Imperi Alemany | Per la síntesi de l'amoníac a partir dels seus elements[26] | |
1919 | No concedit | |||
1920 | Walther Hermann Nernst | Alemanya | Pels seus treballs en el camp de la termodinàmica[27] | |
1921 | Frederick Soddy | Regne Unit | Per la seva contribució al coneixement de la química de les substàncies radioactives i les recerques sobre l'origen i naturalesa dels isòtops[28] | |
1922 | Francis William Aston | Regne Unit | Pel descobriment, mitjançant l'espectrògraf de masses, d'un gran nombre d'isòtops d'elements no radioactius i l'enunciat de la regla dels nombres enters [29] | |
1923 | Fritz Pregl | Àustria | Per la invenció del mètode del microanàlisi de substàncies orgàniques[30] | |
1924 | No concedit | |||
1925 | Richard Adolf Zsigmondy | Alemanya Hongria |
Per la demostració de la naturalesa heterogènia de les solucions col·loidals per mètodes que han esdevingut fonamentals en la química col·loidal moderna[31] | |
1926 | Theodor Svedberg | Suècia | Pels seus treballs sobre els sistemes dispersos[32] | |
1927 | Heinrich Otto Wieland | Alemanya | Per les seves investigacions sobre la composició dels àcids biliars i substàncies relacionades[33] | |
1928 | Adolf Otto Reinhold Windaus | Alemanya | Per les seves investigacions sobre la composició de l'estearina i la seva relació amb les vitamines[34] | |
1929 | Arthur Harden | Regne Unit | Per les seves investigacions en la fermentació de sucres i dels enzims que hi participen[35] | |
Hans von Euler-Chelpin | Alemanya | |||
1930 | Hans Fischer | Alemanya | Pels seus treballs en la composició de l'hemina i la clorofil·la i, especialment, per la síntesi de l'hemina[36] | |
1931 | Carl Bosch | Alemanya | Per les seves contribucions a la creació i el desenvolupament de mètodes químics a alta pressió[37] | |
Friedrich Bergius | Alemanya | |||
1932 | Irving Langmuir | Estats Units | Pels seus descobriments i recerques sobre la química de superfícies [38] | |
1933 | No concedit | |||
1934 | Harold Clayton Urey | Estats Units | Pel descobriment de l'hidrogen pesant[39] | |
1935 | Frédéric Joliot | França | Pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius[40] | |
Irène Joliot-Curie | França | |||
1936 | Peter Debye | Països Baixos | Per les seves contribucions al coneixement de l'estructura molecular mitjançant estudis sobre els moments dipolars, la difracció de raigs X i la difracció d'electrons dels gasos[41] | |
1937 | Walter Norman Haworth | Regne Unit | Per les seves recerques sobre els carbohidrats i la vitamina C[42] | |
Paul Karrer | Suïssa | Per les seves recerques sobre els carotenoides, les flavines, la vitamina A i vitamina B2[42] | ||
1938 | Richard Kuhn | Alemanya nazi | Pel seu treball sobre els carotenoides i les vitamines[43] | |
1939 | Adolf Butenandt | Alemanya nazi | Pel seu treball sobre les hormones sexuals[44] | |
Leopold Ruzicka | Suïssa | Pel seu treball sobre polimetilens i terpens superiors[44] | ||
1940 | No concedit | |||
1941 | No concedit | |||
1942 | No concedit | |||
1943 | George de Hevesy | Hongria | Pel seu treball sobre l'ús d'isòtops com a marcadors en l'estudi de processos químics[45] | |
1944 | Otto Hahn | Alemanya | Pel descobriment de la fissió dels nuclis pesants[46] | |
1945 | Artturi Ilmari Virtanen | Finlàndia | Per la seva recerca i descobriments en química agrícola i de la nutrició, especialment en la preservació del farratge[47] | |
1946 | James Batcheller Sumner | Estats Units | Pel descobriment que els enzims poden cristal·litzar-se[48] | |
John Howard Northrop | Estats Units | Per la preparació d'enzims i de proteïnes víriques pures[48] | ||
Wendell Meredith Stanley | Estats Units | |||
1947 | Sir Robert Robinson | Regne Unit | Per la seva recerca sobre productes vegetals d'importància biològica, en especial els alcaloides[49] | |
1948 | Arne Tiselius | Suècia | Per la seva recerca sobre l'electroforesi i l'anàlisi d'adsorció, en especial pel descobriment de la naturalesa complexa de les proteïnes del sèrum[50] | |
1949 | William Francis Giauque | Estats Units | Per les seves contribucions a la termodinàmica química, en particular pel que fa al comportament de les substàncies a temperatures molt baixes[51] | |
1950 | Otto Paul Hermann Diels | RFA | Pel descobriment i desenvolupament de la síntesi de diens[52] | |
Kurt Alder | RFA | |||
1951 | Edwin Mattison McMillan | Estats Units | Per les seves investigacions sobre els elements transurànids[53] | |
Glenn Theodore Seaborg | Estats Units | |||
1952 | Archer John Porter Martin | Regne Unit | Per la invenció de la cromatografia de partició[54] | |
Richard Laurence Millington Synge | Regne Unit | |||
1953 | Hermann Staudinger | RFA | Pel seus descobriments en el camp de la química macromolecular[55] | |
1954 | Linus Carl Pauling | Estats Units | Per la seva recerca sobre la naturalesa de l'enllaç químic i les seves aplicacions a l'elucidació de l'estructura de substàncies complexes[56] | |
1955 | Vincent du Vigneaud | Estats Units | Pel seu treball sobre la bioquímica de compostos de sofre importants, en especial per la primera síntesi d'una hormona polipeptídica[57] | |
1956 | Nikolai Nikolàievitx Semiónov | Unió Soviètica | Per les seves investigacions sobre el mecanisme de les reaccions químiques[58] | |
Sir Cyril Norman Hinshelwood | Regne Unit | |||
1957 | Alexander R. Todd | Regne Unit | Pel seu treball sobre nucleòtids i coenzims nucleotídics[59] | |
1958 | Frederick Sanger | Regne Unit | Pel seu treball sobre l'estructura de les proteïnes, en especial de la insulina[60] | |
1959 | Jaroslav Heyrovský | Txecoslovàquia | Pel descobriment i desenvolupament dels mètodes polarogràfics d'anàlisi[61] | |
1960 | Willard Frank Libby | Estats Units | Pel se mètode de datació per carboni 14, útil en arqueologia, geologia, geofísica i altres branques de la ciència[62] | |
1961 | Melvin Calvin | Estats Units | Per les seves investigacions en l'assimilació del diòxid de carboni per les plantes[63] | |
1962 | Max Ferdinand Perutz | Regne Unit | Pels seus estudis sobre l'estructura de proteïnes globulars[64] | |
John Cowdery Kendrew | Regne Unit | |||
1963 | Karl Ziegler | RFA | Pels seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia dels polímers d'alt pes molecular (catalitzadors Ziegler-Natta)[65] | |
Giulio Natta | Itàlia | |||
1964 | Dorothy Crowfoot Hodgkin | Regne Unit | Per la determinació per tècniques de raigs X d'estructures de substàncies biològiques importants[66] | |
1965 | Robert Burns Woodward | Estats Units | Pels seus èxits rellevants en l'art de la síntesi orgànica[67] | |
1966 | Robert S. Mulliken | Estats Units | Pel seu treball fonamental sobre l'enllaç químic i l'estructura electrònica de les molècules pel mètode de l'orbital molecular[68] | |
1967 | Manfred Eigen | RFA | Pels seus estudis sobre les reaccions químiques molt ràpides, efectuats en pertorbar l'equilibri per mitjà de polsos d'energia molt curts[69] | |
Ronald George Wreyford Norrish | Regne Unit | |||
George Porter | Regne Unit | |||
1968 | Lars Onsager | Estats Units | Pel descobriment de la relació de reciprocitat d'Onsager, fonamental per entendre la termodinàmica dels processos irreversibles[70] | |
1969 | Derek H. R. Barton | Regne Unit | Per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de conformació química i el seu ús en química[71] | |
Odd Hassel | Noruega | |||
1970 | Luis F. Leloir | Argentina | Pel descobriment dels nucleòtids de sucres i la seva funció en la biosíntesi dels carbohidrats[72] | |
1971 | Gerhard Herzberg | Canadà | Per les seves contribucions al coneixement de l'estructura electrònica i la geometria de les molècules, en particular dels radicals[73] | |
1972 | Christian B. Anfinsen | Estats Units | Pels seu treball sobre la ribonucleasa, en especial en allò que es refereix a la connexió entre la seqüència d'aminoàcids i la conformació biològicament activa [74] | |
Stanford Moore | Estats Units | Per la seva contribució a la comprensió de la connexió entre l'estructura química i l'activitat catalítica del centre actiu de la molècula de la ribonucleasa[74] | ||
William H. Stein | Estats Units | |||
1973 | Ernst Otto Fischer | RFA | Pel seu treball pioner, realitzat de manera independent, sobre la química dels compostos organometàl·lics, anomenats compostos "sandwich"[75] | |
Geoffrey Wilkinson | Regne Unit | |||
1974 | Paul J. Flory | Estats Units | Pel treball fonamental, tant teòric com pràctic, en el camp de la química física de les macromolècules[76] | |
1975 | John Warcup Cornforth | Austràlia Regne Unit |
Pel seu treball sobre l'estereoquímica de les reaccions catalitzades per enzims[77] | |
Vladimir Prelog | Suïssa | Per la seva recerca sobre l'estereoquímica de les molècules i les reaccions orgàniques[77] | ||
1976 | William N. Lipscomb | Estats Units | Pels seus estudis sobre l'estructura dels borans que han aportat nova llum al problema de l'enllaç químic[78] | |
1977 | Ilya Prigogine | Bèlgica | Per les seves contribucions a la termodinàmica lluny de l'equilibri, en particular la teoria de les estructures dissipatives[79] | |
1978 | Peter D. Mitchell | Regne Unit | Per a la seva contribució a la comprensió de la transferència d'energia biològica a través de la formulació de la teoria quimiosmòtica[80] | |
1979 | Herbert C. Brown | Estats Units | Pel desenvolupament de l'ús de compostos de bor i de fòsfor, respectivament, com a reactius importants en la síntesi orgànica[81] | |
Georg Wittig | RFA | |||
1980 | Paul Berg | Estats Units | Pels seus estudis fonamentals sobre la bioquímica dels àcids nucleics, en particular l'ADN recombinant[82] | |
Walter Gilbert | Estats Units | Per les seves contribucions a la determinació de seqüències de bases en els àcids nucleics[82] | ||
Frederick Sanger | Regne Unit | |||
1981 | Roald Hoffmann | Estats Units | Per les seves teories, desenvolupades independentment, sobre el curs de les reaccions químiques[83] | |
Kenichi Fukui | Japó | |||
1982 | Aaron Klug | Regne Unit | Pel desenvolupament de la microscòpia electrònica cristal·logràfica i l'elucidació estructural de complexos àcid nucleic-proteïna d'importància biològica[84] | |
1983 | Henry Taube | Estats Units | Pel seu treball sobre els mecanismes de les reaccions de transferència electrònica, en especial en compostos de coordinació[85] | |
1984 | Robert Bruce Merrifield | Estats Units | Pel seu desenvolupament de la metodologia de la síntesi química sobre una matriu sòlida[86] | |
1985 | Herbert A. Hauptman | Estats Units | Pels seus èxits remarcables assolits en el desenvolupament de mètodes directes per a la determinació d'estructures cristal·lines[87] | |
Jerome Karle | Estats Units | |||
1986 | Dudley R. Herschbach | Estats Units | Per les seves contribucions a la dinàmica dels processos químics elementals[88] | |
Yuan T. Lee | Estats Units | |||
John C. Polanyi | Canadà Hongria | |||
1987 | Donald J. Cram | Estats Units | Pel desenvolupament i ús de molècules amb interaccions estructurals específiques d'alta selectivitat[89] | |
Jean-Marie Lehn | França | |||
Charles J. Pedersen | Estats Units | |||
1988 | Johann Deisenhofer | RFA | Per la determinació de l'estructura tridimensional d'un centre de la reacció de fotosíntesi[90] | |
Robert Huber | RFA | |||
Hartmut Michel | RFA | |||
1989 | Sidney Altman | Canadà Estats Units |
Pel descobriment de les propietats catalítiques de l'àcid ribonucleic[91] | |
Thomas R. Cech | Estats Units | |||
1990 | Elias James Corey | Estats Units | Pel desenvolupament de la teoria i la metodologia de la síntesi orgànica[92] | |
1991 | Richard R. Ernst | Suïssa | Pel desenvolupament de la metodologia de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució [93] | |
1992 | Rudolph A. Marcus | Estats Units | Per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en sistemes químics[94] | |
1993 | Kary B. Mullis | Estats Units | Per les seves invencions sobre el mètode de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR)[95] | |
Michael Smith | Canadà | Per les seves contribucions fonamentals al coneixement de la mutagènesi basada en els oligonucleòtids i pel desenvolupament dels estudis de les proteïnes[95] | ||
1994 | George A. Olah | Estats Units Hongria |
Per les seves contribucions a la química dels carbocations[96] | |
1995 | Paul J. Crutzen | Països Baixos | Pels seus treballs conjunts sobre la química de l'atmosfera, especialment sobre la formació i descomposició de l'ozó[97] | |
Mario J. Molina | Mèxic | |||
F. Sherwood Rowland | Estats Units | |||
1996 | Robert F. Curl Jr. | Estats Units | Pel descobriment dels ful·lerens[98] | |
Sir Harold W. Kroto | Regne Unit | |||
Richard E. Smalley | Estats Units | |||
1997 | Paul D. Boyer | Estats Units | Per l'elucidació del mecanisme enzimàtic de la síntesi de l'adenosinatrifosfat (ATP)[99] | |
John E. Walker | Regne Unit | |||
Jens C. Skou | Dinamarca | Per la primera descoberta d'un enzim transportador dels ions de Na+ i K+-ATPasa[99] | ||
1998 | Walter Kohn | Austràlia | Pel seu desenvolupament de la Teoria del funcional de les densitats[100] | |
John A. Pople | Regne Unit | Pel seu desenvolupament de mètodes computacionals en química quàntica[100] | ||
1999 | Ahmed H. Zewail | Egipte Estats Units |
Pels seus estudis sobre els estats de transició de les reaccions químiques amb ajuda de l'espectroscopia de femtosegons[101] | |
2000 | Alan J. Heeger | Estats Units | Pel seu descobriment i desenvolupament dels polímers conductors[102] | |
Alan G MacDiarmid | Estats Units Nova Zelanda | |||
Hideki Shirakawa | Japó |
Guardonats segle XXI[modifica]
Guardonats per país[modifica]
En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat. Segons aquest barem, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Química és els Estats Units, seguit d'Alemanya (nota: dins Alemanya s'inclouen tots els guardons, des de l'Imperi Alemany fins a l'estat actual):
Nació | Nombre de guardonats |
---|---|
Estats Units | 69,5 |
Alemanya | 30 |
Regne Unit | 26,3 |
França | 8,5 |
Suïssa | 6 |
Japó | 6 |
Israel | 4,8 |
Canadà | 3,5 |
Suècia | 4 |
Països Baixos | 3 |
Dinamarca | 2 |
Àustria | 1,5 |
Índia | 1 |
Argentina | 1 |
Bèlgica | 1 |
Finlàndia | 1 |
Itàlia | 1 |
Nova Zelanda | 1 |
Noruega | 1 |
Unió Soviètica | 1 |
Mèxic | 1 |
Hongria | 1 |
Txecoslovàquia | 1 |
Rússia | 1 |
Austràlia | 0,5 |
Egipte | 0,5 |
Polònia | 0,5 |
Turquia | 0,5 |
Referències[modifica]
- ↑ «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Amounts» (en anglès). Nobelprize.org. Arxivat de l'original el 2008-07-31. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. Arxivat de l'original el 2008-08-22. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ Malmström, Bo G.; Bertil Andersson. «The Nobel Prize in Chemistry: The Development of Modern Chemistry» (en anglès). Nobelprize.org, 03-12-2001. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ Levinovitz, Agneta Wallin; Nils Ringertz. Imperial College Press i World Scientific Publishing. The Nobel Prize: The First 100 Years (en anglès), 2001, p. 22. ISBN 981-02-4664-1.
- ↑ «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize (en anglès), 1983. ISBN 9780862541118.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1901» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1902» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1903» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1904» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1905» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1906» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1907» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1908» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1909» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1910» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1911» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 22,0 22,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1913» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1914» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1915» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1918» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1920» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1921» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1922» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1923» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1925» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1926» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1927» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1928» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1929» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1930» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1932» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1934» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1935» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1936» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 42,0 42,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1937» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1938» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 44,0 44,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1939» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1943» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1944» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1945» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 48,0 48,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1947» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1948» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1949» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1953» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1954» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1955» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1957» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1958» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1959» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1960» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1961» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1962» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1963» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1964» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1966» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1968» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1971» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 74,0 74,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1974» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 77,0 77,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1975» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1976» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1977» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1978» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 82,0 82,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1980» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1981» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1982» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1983» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1984» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1985» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1986» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1989» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1990» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1991» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1992» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 95,0 95,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1993» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1994» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1995» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1996» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 99,0 99,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1997» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 100,0 100,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1998» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1999» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2000» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 103,0 103,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 104,0 104,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2002» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ 105,0 105,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2003» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2004» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2005» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2006» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2007» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2008–Press Release» (en anglès). Nobelprize.org, 08-10-2008. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2008» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2011» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2012» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 octubre 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 9 octubre 2014].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 9 octubre 2014].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2015». Nobelprize.org.
- ↑ «Auszeichnung: Chemie-Nobelpreis geht an drei DNA-Forscher (doble ciutadania)». SPIEGEL. [Consulta: 7 octubre 2015].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2016». Nobelprize.org. [Consulta: 5 octubre 2016].
- ↑ Pioners de la nanotecnologia, premiats amb el Nobel de Química
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2017». Nobelprize.org. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ Frank, Joachim (2017), Curriculum Vitae Arxivat 2017-10-09 a Wayback Machine.. Retrieved 4 October 2017.
- ↑ Press Release: The Nobel Prize in Chemistry 2018 Arxivat 2018-10-03 a Wayback Machine.
- ↑ Corbella, Josep «Las baterías de móviles y coches eléctricos ganan el Nobel de Química». La Vanguardia, 09-10-2019 [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2020». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2021». [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Plantilla:Citaweb
- ↑ Plantilla:Citaweb
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química |
- Lloc web oficial de la Fundació Nobel (anglès)
- Lloc web oficial de la Fundació Nobel en l'apartat de Química (anglès)