Pedra Michaux
 Kudurru babilònic de l'època dels cassites | |
| Tipus | Kudurru  |
|---|---|
| Creació | segle XII aC |
| Data de descobriment o invenció | 1782 |
| Material | pedra de basalt |
| Mida | 45 ( ) cm |
| Col·lecció | Biblioteca Nacional de París |
La Pedra Michaux, és un kudurru de pedra gravada, -estela usualment de forma rectangular o fàl·lica i amb la part superior arrodonida-, data del segle xii aC.[1] de l'època dels cassites,[2] que es van estendre per Mesopotàmia a la zona dels rius Tigris i Eufrates i que van conquerir Babilònia el 1531 aC. fins a 1155 aC., que van ser enderrocats pels elamites. La pedra Michaux s'exhibeix a la Biblioteca Nacional de París, (França).[1]
Troballa i història[modifica]
Està escrita en llengua accàdia mitjançant símbols cuneïformes i va ser descoberta el 1786 per André Michaux (7 de març de 1746 - 11 d'octubre de 1802), un botànic, briòleg i explorador francès.[1]
La inscripció relata el tipus del terreny que un pare regala com a dot de noces a la seva filla, l'estela va ser dipositada en un temple dedicat al déu Nabu.[1] La pedra Michaux, va ser el primer testimoni de la civilització mesopotàmica que va arribar a l'Europa moderna.[2]
Característiques[modifica]
- Alçada: 45 cm.
- Material: basalt.
- Conté inscripcions i dibuixos referits a diversos déus.
- Forma: rectangular/fàl·lica.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Le "caillou Michaux"» (en francès). Biblioteca Nacional de Francia. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Kudurru cassita» (en castellà). Arte Historia. Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 18 gener 2017].