Serigrafia

La serigrafia és un procediment d'estampació planogràfic, sense relleu, i per això no es pot considerar un gravat. Es realitza mitjançant estergit, a través d'un teixit porós, pel qual un corró o rasqueta fa passar la tinta o pintura. Pot imprimir-se sobre gran varietat de materials. L'artista que més va popularitzar aquesta tècnica fou Andy Warhol.

Procés

• 
  Aproximació a la gasa, macro
• 
  Pantalla serigràfica obturada amb emulsió fotosennsible
• 
  Llaunes de la sopa Campbells, Andy Warhol

La serigrafia consisteix a transferir tinta a través d'una gasa tibada en un marc o bastidor. A aquest conjunt, l'anomenen pantalla serigràfica. Per tant, s'ha d'obturar la gasa en les parts que no es vol deixar passar tinta, mitjançant una emulsió, vernís, cinta adhesiva o emulsió fotosensible. La gasa mostra un aspecte de negatiu del que serà l'estampa. Es col·loca la pantalla serigràfica damunt el suport a imprimir i es fa passar la tinta a través de la gasa, aplicant-li una pressió moderada amb una rasqueta, generalment de cautxú. La paraula serigrafia té el seu origen en la paraula llatina sericum ('seda') i en la grega graphé ('acció d'escriure o dibuixar'). Aquesta tècnica té dos vessants d'aplicació: industrial i artístic.

Usos

En estampació tèxtil, també s'usen cilindres d'acer inoxidable, amb minúsculs porus per on passa la tinta, la pressió s'exerceix amb un cilindre metàl·lic allotjat en l'interior del cilindre d'impressió. Aquesta tècnica també s'usa per a fabricar les pistes dels circuits impresos. El procediment d'impressió és molt utilitzat per a fer reproduccions d'art o anuncis.

El fet de poder imprimir sobre gairebé tots els materials comporta que molts articles de marxandatge com llapis, camises, barrets o clauers siguin serigrafiats. Les impressions serigràfiques poden detectar-se perquè cada color té un cert relleu.

Automatització

Per a una impressió efectiva de diverses còpies de dissenys de plantilles en la roba, els impresores aficionats i professionals normalment utilitzen una premsa de plantilles, que és un terme col·loquial, ja que la majoria de les màquines d'impressió de plantilles són molt diferents de les màquines d'impressió offset. Moltes empreses ofereixen impresores simples i complexes. Aquestes premses són d'un dels tres tipus: manuals (també anomenades bancs de mà), semi-automàtiques i totalment automàtiques. La majoria d'empreses d'impremta utilitzen una o diverses màquines semi-automàtiques o totalment automàtiques amb control manual per a tirades petites i selecció de mostres.

Mentre que l'estampació manual pot realitzar-se amb carrusels, màquines manuals (ambdós dels quals, en terme col·loquial, sovint s'anomenen premses) o fins i tot a taules. Les màquines semi-automàtiques i totalment automàtiques es divideixen en dues categories principals; impressores de taula (cartelleria, impressió artística o altres substrats plans) i màquines de carrusel i ovalades (roba i altres accessoris, entre altres tèxtils). Tots dos són fonamentalment similars des del punt de vista de l'automatització, però difereixen en àrees com l'àrea física i les rutes d'actualització.

Tan aviat com la plantilla estigui preparada (després de la configuració), es pot imprimir en qualsevol quantitat de productes.

Aquestes màquines són molt més ràpides i utilitzen o bé la pressió pneumàtica creada per compressors d'aire, o motors elèctrics per a estirar les raques, girar i aixecar o baixar les safates, eliminant gran part del treball manual en la realització de la tasca, i utilitzen radiació ultraviolada per a la curació instantània de la imatge, la qual cosa redueix significativament la fatiga de l'operador, a més de proporcionar resultats més estables.

Vegeu també

• Chimigraf.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serigrafia

• Who’s Who in Screenprinting Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine..