Usuari:Mbenitgo/proves/Moviment per l'habitatge a Catalunya

El moviment per l'habitatge és un moviment polític originat a principis de segle i enfortit després de la crisi del 2008 que té com a objectiu garantir que tothom tingui un habitatge digne i resoldre colectivament mitjançant el suport mutu i la solidaritat els problemes d'habitatge.

A Catalunya està estès per el tot territori i té força sobretot a Barcelona i l'Àrea metropolitana i a altres nuclis de població importants de la resta del territori.

Any rere any, tot i començar sent un moviment sobretot enfocat a resoldre el problema de les hipoteques, ha anat evolucionant i actualment involucra qualsevol problema relacionat amb l'habitatge com els problemes derivats per l'impagament del lloguer o l'ocupació.

Actualment és un dels moviments socials amb més persones involucrades a tota Catalunya.

Història

El moviment per l'habitatge a Catalunya es pot dividir en dues grans etapes, una que comprèn els primers anys de la crisi econòmica del 2008 fins al naixement dels sindicats d'habitatge dels barris i ciutats i l'altre des d'aquell moment fins a l'actualitat

Inicis del moviment

Aquest moviment s'origina a l'any 2006 amb el naixement del col·lectiu 500x20 de Barcelona amb l'objectiu que per cada 500 habitatges construïts a l'estat 20 fossin de protecció oficial, tot i que posteriorment van trascendir aquest objectiu per actuar com una assemblea d'habitatge.

Després de la crisi econòmica i hipotecària a Espanya, moltes famílies es troben amb que no poden pagar l'hipoteca per falta d'ingressos. És llavors quan neix per respondre a aquest problema la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al febrer del 2009.  

Un dels objectius principals de la PAH era aconseguir la dació en pagament, ja que les famílies que eren desnonades estaven encara lligades a la seva propietat i havien de seguir pagant la hipoteca, tot i que no viesquessin allà. L'altre gran objectiu era aconseguir aturar els desnonaments dels membres del col·lectiu.  

Per aconseguir això la PAH comença a passar a l'ofensiva i protagonitza escarnis contra banquers i propietaris de pisos, accions contra oficines de bancs i inmobiliàries i comencen a assistir els dies dels desnonaments per obstruïr el pas als funcionaris i policia que volien executar desnonaments, aturant-ne molts i protagonitzant les primeres escenes de violència a desnonaments per part de la policia.

Un altre estratègia que utilitzen per poder reallotjar a les famílies desnonades és la d'okupar pisos buits, mitjançant la Comisió interna "Obra Social".

La seva campanya més important, però, és la de la seva ILP per l'habitatge digne, que es porta a nivell estatal. Després de molts anys de lluita i de la recollida de més d'un milió de firmes i d'escranis contra el Partit Popular, al 2018 és portada a tràmit al Congrès dels diputats

Primeres escissions dins del moviment

Durant els primers anys del moviment, el discurs de la PAH és sempre proper a que la solució al problema de l'habitatge es troba en poder treure endavant solucions a través de les institucions. Això crea debats interns dins del col·lectiu entre els qui mantenen aquesta postura de lluita per lleis que siguin beneficioses per el moviment i entre els que defensen que s'ha de crear un moviment paral·lel actualitzat i transformat.

Amb l'arribada de Podemos al Congrés dels Diputats i la victòria d'Ada Colau, antiga portaveu de la PAH a l'alcaldia de Barcelona, aquests debats s'accentuen encara més, i culminen al 2017 amb l'expulsió de 22 membres de l'Obra Social de la PAH Barcelona.  

Els membres expulsats creen l' "Obra Social Barcelona", una plataforma que en colaboració amb altres xarxes i col·lectius d'habitatge té com a objectiu garantir el dret a un habitatge digne per tothom i descriminalitzar l'okupació. Actualment tenen tres blocs on hi viuen famílies de l'Obra Social: el Bloc la Bordeta, el Bloc Llavors i el Bloc Jahnela.

Descentralització del moviment: Els sindicats de barri i de llogateres

A partir del 2015, un problema es comença a incrementar més en oposició als problemes amb les hipoteques, que va en descenç: el del lloguer. Si la tònica als primers anys de la crisi era que hi havia hagut una inflació molt gran amb el preu dels pisos, ara l'inflació es donava amb els lloguers.

Es llavors quan paral·lelament als problemes interns a la PAH, comencen a nèixer els primers sindicats d'habitatge independents de la Plataforma als barris i ciutats.

Sindicats barrials i locals

Al 2015 es creen l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia i el Sindicat de barri del Poble-Sec, que actua, entre d'altres coses, com a sindicat d'habitatge. A partir d'aquell moment comencen a aparèixer més sindicats als barris de Barcelona, sent els més rellevants el Grup d'Habitatge de Sants, format al 2017, el Sindicat d'Habitatge de Vallcarca, format també al 2017 el Sindicat d'Habitatge del Raval, format al 2018 o el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, format també al 2018, entre molts d'altres.

També al es formen altres col·lectius com diferents Plataformes d'Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC) a partir del 2015 a llocs com Mataró o Sant Adrià o la Xarxa del Baix Maresme al 2018.

Sindicat de Llogaters

Al 2017 es forma el Sindicat de Llogaters per poder donar resposta als alts preus dels lloguers a Catalunya. Des d'aquell moment comencen a expandir-se sobretot per Barcelona i la seva àrea metropolitana, tenint seccions a Badalona, Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell, Rubí, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Montcada i Reixac i Barcelona.

1r Congrès de l'habitatge de Catalunya

Al 2019 s'inicia el Primer Congrès de l'Habitatge a Catalunya, organitzat des de col·lectius d'habitatge d'arreu de Catalunya. Després d'una etapa de debats temàtics des del març, al 16 i 17 de novembre es celebra el congrés. El programa que hi surt del congrés es basa en 4 punts:

1. L'aturada de tots els desnonaments.
2. Una rebaixa dels preus dels lloguers.
3. Expropiació de pisos de bancs, fons voltors i grans propietaris per crear un parc d'habitatge de lloguer públic i social.
4. Construïr moviment popular.

Vaga de lloguers estatal

Al març del 2020, debut a la crisi per la pandèmia del Covid, l'atur puja i els ingressos a moltes llars descendeixen a causa dels acomiadaments i ERTEs. És llavors quan es gesta a nivell estatal una vaga de lloguers per poder forçar al govern a que prengui mesures per poder solucionar aquest problema, i de forma quasi unànime els diferentes col·lectius d'habitatge li donen suport.

Al 10 de septembre s'aprova al Parlament de Catalunya la llei de regulació dels lloguers.

Guerra a Cerberus

Des del Congrès d'Habitatge s'havia marcat com a gran enemic el fons voltor Cerberus, un fons d'inversió americà que estava protagonitzant molts processos de desnonaments per la gran quantitat d'inmobles que tenia a Catalunya.

És llavors quan a partir del septembre del 2020, amb la tornada dels desnonaments, comença la campanya Guerra a Cerberus.

La campanya està caracteritzada per l'utilització de tratges vermells, inspirats al vestuari dels personatges de la sèrie La Casa de Papel, que els membres dels col·lectius d'habitatge utilitzen quan assisteixen a aturar un desnonament del fons voltor, aconseguint-ne aturar la gran majoria d'ells.

La campanya també convoca una acció a la seu d'Haya Real State per reclamar una solució a totes les persones afectades dels sindicats per desnonaments del fons voltor el 30 de novembre, on hi assisteixen centenars de persones durant tot el dia.

Grups d'habitatge a Catalunya

• PAHs
• Sindicats de Llogateres
• Sindicats d'habitatge
• PACCs
• Altres grups d'habitatge