264 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 264 aC (cclxiv aC) |
| Islàmic | 913 aH – 912 aH |
| Xinès | 2433 – 2434 |
| Hebreu | 3497 – 3498 |
| Calendaris hindús | -208 – -207 (Vikram Samvat) 2838 – 2839 (Kali Yuga) |
| Persa | 885 BP – 884 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -13 |
| Ab urbe condita | 490 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC | |
| Anys | |
| 267 aC 266 aC 265 aC - 264 aC - 263 aC 262 aC 261 aC | |
El 264 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Càudex i Flac (o també any 490 ab urbe condita). L'ús del nom «264 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Àsia Menor[modifica]
- Lisímac de Tràcia havia arrasat o danyat greument la ciutat d'Astacos a Bitínia, i aquest any el rei Nicomedes I funda la ciutat de Nicomèdia no gaire lluny, i hi fa traslladar els habitants d'Astacos, segons Estrabó[2] i Pausànias.[3]
Antiga Grècia[modifica]
- Abàntides es converteix en tirà de Sició després de matar Clínies, pare d'Àrat de Sició. Àrat, que només té 7 anys, s'escapa per poc de la mort.[4]
Sicília[modifica]
- Cartago ocupa Sicília. Els romans van en ajuda dels mamertins i Hieró II, tirà de Siracusa demana ajuda als cartaginesos. El cònsol Api Claudi Càudex creua l'estret amb un exèrcit i desembarca prop de Hieró, que li presenta batalla. Hieró es retira a Siracusa i Claudi el segueix i devasta el país fins a les muralles de Siracusa. Els romans fan de la ciutat de Messana (avui Messina) la seva primera plaça forta a Sicília. Imposen una aliança a Siracusa, i assetgen la base principal de Cartago a Agrigent. Això porta a l'inici de la Primera Guerra Púnica, entre Cartago i Roma (acabada el 241 aC).[5]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Api Claudi Càudex i Marc Fulvi Flac.[6]
- Durant aquest consolat, es fan els primers jocs de gladiadors a Roma, que se celebren al Forum Boarium. Els organitzen els germans Marc i Dècim Juni Pera, en honor del seu pare, de qui se celebrava el funeral.[7]
- El cònsol Api Claudi Càudex ataca la ciutat de Segesta sense succés, però poc després la ciutat mata la guarnició cartaginesa i es declara aliada de Roma.[8]
- Marc Fulvi Flac ocupa la ciutat etrusca de Velzna, l'arrasa completament i expulsa els seus habitants, que s'estableixen no gaire lluny, en una segona ciutat anomenada Volsinii, la Bolsena romana.[9]
Necrològiques[modifica]
- Clínies de Sició, que havia lliurat a la ciutat dels tirans i els ciutadans li havien donat el poder, cau assassinat per Abàntides, que s'instaura com a tirà.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Estrabó. Geografia, XII, 363
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, V, 12
- ↑ 4,0 4,1 Plutarc. Àrat, II, 3
- ↑ Sidwell, Keith C; P. V. Jones. The world of Rome : an introduction to Roman culture. Cambridge: Cambridge University Press, 1997, p. 16. ISBN 9780521384216.
- ↑ Polibi, Història, I 11.
- ↑ «Iunius 59». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XXIII 3.
- ↑ Joan Zonaràs, Compendi d'història, VIII 7.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 264 aC |