De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs . Queden 240 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
553 , Constantinoble , Imperi Romà d'Orient : comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny . El concili condemna del nestorianisme .
1045 , Roma : comença al pontificat de Papa Gregori VI , només va durar fins al 20 de desembre de 1046 , ja que Enric III , valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis , el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia .
1808 , Baiona , País Basc : comencen les Abdicacions de Baiona : Carles IV renuncia als seus drets al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte a canvi d'una generosa pensió.[3]
1836 , Sant Sebastià , Donostialdea , País Basc : els carlins acaben fugint a la batalla de Lugariz davant l'atac dels liberals i els britànics a la Primera Guerra Carlina .
1838 , Alcanyís , el Baix Aragó : els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina .
1862 , Puebla de Zaragoza , Estat de Puebla , Mèxic : el general Zaragoza , enfront de l'exèrcit liberal mexicà , derrota a la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.[4]
1864 , Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange , Virgínia , EUA : Comença la Batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units ).
1916 , Presó de Kilmainham , Dublín : John MacBride és afusellat per la seva participació en l'Alçament de Pasqua .[5]
1936 , Etiòpia : L'exèrcit italià captura Addis Abeba , la capital d'Etiòpia . S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià .
1945 , Mauthausen , Alta Àustria , Àustria : Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen , camp de concentració nazi , on moriren 2.000 catalans.
1949 , Londres : es signa el Tractat de Londres on es ratifica l'Estatut del Consell d'Europa
1961 : Alan Shepard va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona a orbitar sobre la Terra.
1998 , Nouméa , Nova Caledònia , Dependències d'ultramar franceses : Es signa l'Acord de Nouméa , preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia .
1999 : Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
2005 , Regne Unit : eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair , obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.
Països Catalans
1730 , Valls : Lluís Bonifaç i Massó , escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana (m. 1786 ).[6]
1845 , Vilassar de Mar , província de Barcelona : Jaume Almera i Comas , geòleg i paleontòleg (m. 1919 ).[7]
1871 , Castelló de la Plana , Plana Alta : Vicent Castell i Domènech , pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934 ).[8]
1884 , Valls , província de Tarragona : Carles Cardó i Sanjoan , eclesiàstic i escriptor (m. 1958 ).[9]
1899 ,
1921 , Barcelona : Paquita Ferràndiz , actriu teatral catalana (m. 1996 ).[12]
1943 , Barcelona : Jaume Arnella , músic català.[13]
1958 , Figueres : Maria Àngels Gardella i Quer , escriptora i professora, llicenciada en filologia .[14]
1986 , Figueres : Eva Fernández Brugués , tennista professional catalana.
Resta del món
347 , Roma ː Paula de Roma , noble matrona romana, deixebla de Sant Jeroni , venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 404 ).[15]
1800 , Rethel (França): Louis Hachette , editor francès (m. 1864 ).
1813 , Copenhaguen , Dinamarca : Søren Kierkegaard , filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista (m. 1855 ).[16]
1818 , Trèveris , Prússia : Karl Marx , filòsof , economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes (m. 1883 ).[17]
1819 , Ubiel , propo de Minsk , Imperi Rus : Stanisław Moniuszko , compositor polonès (m. 1872 ).[18]
1826 , Granada : Eugènia de Montijo , darrera emperadriu dels francesos (m. 1920 ).[16]
1846 , Wola Okrzejska , Tsarat de Polònia : Henryk Sienkiewicz , escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura l'any 1905 (m. 1916 ).[19]
1864 , Cochran's Mills , Pennsilvània , EUA : Nellie Bly , periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí (m. 1922 ).[20]
1869 , Moscou , Imperi Rus : Hans Pfittzner , compositor alemany (m. 1949 ).[21]
1882 , Manchester ː Sylvia Pankhurst , artista pintora , política feminista i sufragista britànica (m. 1960 ).[22]
1892 , Londresː Dorothy Garrod , arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968 ).[23]
1905 , Nàpols : Maria Caniglia , soprano dramàtica italiana (m. 1979 ).[24]
1907 , Txernivtsi , aleshores Àustria-Hongria ː Iryna Vilde , escriptora ucraïnesa (m. 1982 ).[25]
1909 , Budapest , Imperi Austrohongarès : Miklós Radnóti , poeta hongarès.[26]
1910 , Amsterdam : Leo Lionni , dissenyador gràfic , pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[27]
1911 , Dhalghat, Patiya, Bangladesh ː Pritilata Waddedar , revolucionària i activista per la independència d'Índia (m. 1932 ).[28]
1914 , Cincinnati , Ohio , EUA : Tyrone Power , productor i actor estatunidenc.
1915 , Rancho Mirage , Califòrnia ː Alice Faye , actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre (m. 1998 ).[29]
1921 ,
1922 , Skopinsky , República Socialista Russa : Aleksandra Akimova , navegant d'esquadró russa (m. 2012 ).[32]
1923 , Toronto , Canadà : Cathleen Synge Morawetz , fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.[33]
1937 , Coventry (Anglaterra) : Delia Derbyshire , compositora de música concreta, pionera de la música electrònica (m. 2001 ).[34]
1943
1950 , Tilburg : Maggie MacNeal , cantant neerlandesa .
1979 , Filipines : Charmane Star , actriu porno.
1986 , Figueres ː Eva Fernández Brugués , tennista professional catalana, campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils.[35]
1988 , Tottenham , Anglaterra : Adele , cantant i compositora anglesa de soul .[36]
Països Catalans
1849 , París , França : Vicent Salvà i Pérez , polític i editor literari valencià (n. 1786 ).[37]
1952 , Barcelona : Ramon Vinyes i Cluet , escriptor d'obres de teatre, poesia i contes. Va servir de model a Gabriel García Márquez per al personatge de "el sabio catalán" de Cent anys de solitud .
1956 , Barcelona ː Montserrat Garriga Cabrero , botànica catalana (n.1864 ).[38] [39]
1971 , Barcelona : Manuel Rius i Rius , polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola (n. 1883 ).[40]
Resta del món
1028 , Viseu , Regne de Portugal : Alfons V de Lleó , rei de Lleó i Galícia .[41]
1525 , Lochau : Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia (n. 1463 ).[42]
1652 , Le Conquet , Bretanya, Regne de França : Mikael an Nobletz , sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó .
1743 , Sant Petersburg : Dorothea Maria Graff , pintora naturalista alemanya (n. 1678 ).[43]
1821 , illa de Santa Helena , Imperi Britànic : Napoleó Bonaparte , estadista francès (n. 1769 ).[44]
1832 , Hawaii : Kaahumanu , reina regent de Hawaii (n. 1772 ).[45]
1842 , París : Jean Elleviou , cantant francès de la corda de tenor .
1859 , Göttingen : Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet , matemàtic (n. 1805 ).
1904 , Budapest , Hongria : Mór Jókai , escriptor , periodista i polític hongarès (n. 1825 ).[46]
1914 , París ː Mélanie de Bussierre , «comtessa» de Pourtalès , aristòcrata i salonnière francesa (n. 1836 ).[47]
1921 , Viena , Imperi Austrohongarès : Alfred Hermann Fried , periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864 ).[48]
1923 , Gijón : Rosario de Acuña , escriptora, pensadora i periodista espanyola (n. 1850 ).[49]
1936 , Viena , Marianne Hainisch , fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (n. 1839 ).[50]
1944 , Ladenburg , Tercer Reich ː Bertha Benz , pionera alemanya de l'automoció (n. 1849 ).[51]
1952 , Roma (Itàlia ): Alberto Savinio , pseudònim d'en Andrea de Chirico , escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico . També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891 ).[52]
1959 , Buenos Aires , Argentina : Carlos Saavedra Lamas , Premi Nobel de la Pau en l'any 1936 , pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco , entre Paraguai i Bolívia , com a president de la Societat de Nacions (n. 1878 ).[53]
1971 , Oxford , Anglaterra : William David Ross KBE , filòsof (n. 1877 ).[54]
1975 , Copenhaguen ː Vera Volkova , ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental (n. 1904 ).[55]
1977 , Bonn , Alemanya : Ludwig Erhard ,economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963 -1966 ) (n. 1897 ).[56]
1981 , Maze , Irlanda del Nord : Bobby Sands , membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic . Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord . Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954 ).[57]
1983 , La Jolla , Califòrnia , Estats Units : John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
2006 , Iași , Romania ː Zoe Dumitrescu Buşulenga , crítica literària i assagista romanesa (n. 1920 ).[58]
2010 , Roma , Itàlia : Giulietta Simionato , mezzosoprano italiana.[59]
2013 , Heide, Slesvig-Holstein : Sarah Kirsch , destacada poeta alemanya (n. 1935 ).[60]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sant Màxim de Jerusalem , bisbe;
Irene de Lecce ;
Hilari d'Arle , bisbe;
Àngel de Sicília , carmelita[61]
Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
Venerable Mikael an Nobletz .
Sant Silvà, màrtir[61]
Santa Crescenciana, màrtir[61]
Sant Eutimi, diaca i màrtir[61]
Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene , màrtirs a Tessalònica , cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià .[61]
Sant Màxim de Jerusalem , bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.[61]
Sant Jovinià, lector i màrtir.[61]
Sant Eulogi , confessor i bisbe d'Edessa , morí durant el regnat de Teodosi el Gran .[61]
Sant Niceci , catorzè bisbe de Viena del Delfinat , mort el 375 .[61]
Sant Teodor, bisbe de Bolonya , mort el 540 .[61]
Sant Geronci , arquebisbe de Milà (segle v ).[61]
Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza .[61]
Sant Hilari d'Arle , bisbe i confessor.[61]
↑ «La Esquella de la Torratxa ». ARCA . [Consulta: 1r gener 2022].
↑ Amiguet , Teresa «La ‘Divina Callas' debuta en el Liceu ». La Vanguardia. Hemeroteca , 04-05-2019.
↑ «Las abdicaciones de Bayona, mayo de 1808 ». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Battle of Puebla | Mexican-French history [1862 ]» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
↑ «Battle of the Wilderness | Summary » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Lluís Bonifaç i Massó | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Jaume Almera i Comas | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Vicent Castell i Domènech | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Carles Cardó i Sanjoan | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Francesc Trabal i Benessat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 abril 2020].
↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ «Biografia Jaume Arnella ». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 8 maig 2023].
↑ «Maria Àngels Gardella i Quer ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Paula ». [Consulta: 2 abril 2022].
↑ 16,0 16,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ «Karl Marx | Biography, Books, Theory, & Facts » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ Samson , Jim. «Moniuszko, Stanisław ». A: Grove Music Online , 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.18959 [Consulta: 22 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Literature 1905 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
↑ «Nellie Bly | American journalist » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Hans Erich Pfitzner ». A: enciclopedia.cat . Enciclopèdia Catalana.
↑ Jeffrey , James «How suffragette Sylvia Pankhurst became an 'honorary Ethiopian' » (en anglès). BBC News , 18-06-2016.
↑ «Dorothy Annie Elizabeth Garrod » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
↑ «CANIGLIA, Maria in "Dizionario Biografico" » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 2 maig 2020].
↑ «Iryna Vilde » (en anglès). Literary Lviv (Base de dades de Lviv literària, ±1939). [Consulta: 23 març 2022].
↑ Gass , William H. The writer in politics (en anglès). SIU Press, 1996, p.140. ISBN 0809320509 .
↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil ». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007.
↑ «Pritilata's 100th birthday today » (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].
↑ «Alice Faye ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physics 1981 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Smith , Michael «Mavis Batey obituary » (en anglès). The Guardian , 20-11-2013. ISSN : 0261-3077 .
↑ Simonov , A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii , 2017, p. 280. ISBN 978-5-9909607-0-1 .
↑ «Cathleen Morawetz (1923 - 2017) ». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 5 maig 2020].
↑ Hodgson , Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who ». The Guardian , 07-07-2001.
↑ «Eva Fernández-Brugués ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Adele | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 5 maig 2020].
↑ «Vicent Salvà i Pérez | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ Font i Quer , Pius. «Montserrat Garriga y Cabrero » (en castellà) pàg. 279 i 280. Collectanea Botanica (Barcelona), Vol. V, 1956. [Consulta: 5 maig 2024].
↑ «Biblioteca Digital Real Jardín Botánico Madrid RJB CSIC » (en castellà). [Consulta: 5 maig 2024].
↑ «Manuel Rius i Rius | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 maig 2020].
↑ García de Cortázar, Fernando. . Breve historia de España . Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8 .
↑ «Frederic III de Saxònia | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 maig 2020].
↑ de Beer , Astrid. «Graff, Dorothea Maria Henriette (1678-1743) » (en neerlandès). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: març 2023].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Napoléon Ier » (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
↑ «Kaahumanu | queen of Hawaii » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Mór Jókai | Hungarian author » (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
↑ «Comtesse Mélanie de Pourtalès ». Janine Tissot. [Consulta: 22 març 2024].
↑ «The Nobel Peace Prize 1911 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
↑ Ayala , Mª de los Ángeles. «Cronología de Rosario de Acuña » (en castellà). Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 26 març 2023].
↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger » (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
↑ Castro , Michelle. «Bertha Benz » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2024].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992. . El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos . 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2 .
↑ «The Nobel Peace Prize 1936 » (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
↑ «Sir David Ross | British philosopher » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Vera Volkova ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «Bobby Sands | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «5 de maig ». Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ «Giulietta Simionato ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Sarah Kirsch ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
↑ 61,00 61,01 61,02 61,03 61,04 61,05 61,06 61,07 61,08 61,09 61,10 61,11 61,12 Palau , José. Pedro Martínez de San Martín . La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].