Antonio Romero Ortiz
.jpg) Antonio Romero Ortiz (1886), por Joaquín Gutiérrez de la Vega López (Museo del Prado).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 març 1822 Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
| Mort | 18 gener 1884 (61 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 8 d'octubre de 1868 – 18 de juny de 1869 | |
 Ministre d'Ultramar | |
| 13 de maig de 1874[1] – 31 de desembre de 1874 | |
| Governador del Banc d'Espanya | |
| març de 1881 – octubre de 1883 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat, periodista |
| Partit | Partit Liberal |
| Membre de | |
Antonio Romero Ortiz (Santiago de Compostel·la, 24 de març de 1822[2]- 18 de gener de 1884)[3] va ser un polític, advocat i periodista gallec, ministre de Gràcia i Justícia durant el Govern Provisional del Sexenni Democràtic i ministre d'Ultramar en governs de Zavala i Sagasta, en les acaballes de la Primera República. Va tenir una notable importància dins del moviment conegut com a provincialisme gallec.
Biografia[modifica]
Era fill del notari Domingo Manuel Romero, i de Rita García Mariño,[2] natural de Palmeira.[3] En 1837 se li concedí el títol de Batxiller en Filosofia i en 1843 aconseguí la llicenciatura de Dret.[2] finalitzant la carrera en la Universitat Central de Madrid.[3] Va participar en l'Acadèmia Literària de Santiago durant els seus anys d'estudiant. Considerat un membre clau del moviment provincialista gallec,[4][5] en 1846 va participar en l'anomenat aixecament de Solís, una revolta a Galícia contra Narváez, tanmateix el fracàs de la insurrecció el va obligar a exiliar-se a Portugal, sota amenaça de pena de mort.[3] Com a periodista va col·laborar en publicacions com Santiago y a ellos i El Porvenir, junt a José Rúa Figueroa i Antolín Faraldo,[6] La Nación[3] o La Península,[3][7] periòdic del que va ser fundador; en l'òrbita de la Unió Liberal, va sobreviure fins a la promulgació de la Llei d'Impremta de Nocedal.[3]
En 1854 va ser secretari del Govern de Madrid, per més tard exercir com a governador civil de diverses províncies:[3] Toledo, Alacant i Oviedo.[8] Entre 1865 i 1866 va ser sotssecretari de Gracia i Justícia sota govern d'O'Donnell.[3] Va ser diputat en dotze legislatures diferents, en concret les corresponents a les eleccions de 1854, 1858, 1863, 1864, 1865, 1869, 1871, abril de 1872, agost de 1872, 1876, 1879 i 1881,[9] les tres últimes pel districte de Noia.[10]
.jpg)
Després del desencadenament de la Revolució de Setembre va passar a donar-hi suport, convertint-se en una de les seves principals figures.[3] El 8 d'octubre va ser nomenat ministre de Gracia i Justícia —en un gabinet presidit pel general Serrano—, càrrec que exerciria fins al 18 de juny de 1869.[11] Des d'aquest ministeri va prendre una sèrie de mesures, a les quals Revuelta González descriu com de «caràcter regalista-anticlerical»,[12] entre les quals es van incloure la signatura del decret del 12 d'octubre en el qual suprimia la Companyia de Jesús,[3][12] el decret establint la unitat de furs, la creació de la sala del contenciós en el Tribunal Suprem de Justícia[3] o l'embargament dels fons de la Societat de Sant Vicent de Paúl,[13] a més de presentar el 19 de maig de 1969[14] un projecte de Llibre I del Codi Civil, que no va quallar,[15] en el qual es pretenia transferir per complet la potestat de celebrar matrimoni de l'Església a l'autoritat civil;[14] Montero Ríos va titllar aquesta proposta de «radical» en comparació de la seva posterior de 1870.[16] Oposat a la pena de mort, durant el seu periple com a ministre de Gràcia i Justícia no es van produir execucions, concedint trenta-dos indults de pena capital.[3] Va ser l'últim ministre d'Ultramar de la Primera República, en governs de Zavala i Sagasta, entre el 13 de maig de 1874 i el 31 de desembre d'aquest mateix any.[17]
Ja durant el regnat d'Alfons XII, va ser president de l'Associació d'Escriptors i Artistes Espanyols[18][a]i governador del Banc d'Espanya,[18] entre març de 1881 i octubre de 1883.[19] Autor de La literatura portuguesa en el siglo XIX (1869),[18][20] fou elegit membre de número de la Reial Acadèmia de la Història el 12 de març de 1880, prenent possessió el 30 de gener de 1881.[21] Pertanyia a la francmaçoneria,[7] José Antonio Ferrer Benimeli afirma que fou Gran Comanador i Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya des de maig de 1881.[22] A Madrid va tenir la seva residència al carrer Serrano,[3][21] número 22, don va morir.[21] Fou enterrat a la sacramental de San Lorenzo.[21]
Notes[modifica]
- ↑ Durant el període 1879 a 1881.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 30 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Priego Fernández del Campo i Cabezón, 1995, p. 455.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Anónimo, 1884, p. 2-3.
- ↑ Fernández Cortizo, 2013, p. 19.
- ↑ Vales Vía, 2009, p. 444.
- ↑ Priego Fernández del Campo i Cabezón, 1995, p. 456.
- ↑ 7,0 7,1 Priego Fernández del Campo i Cabezón, 1995, p. 457.
- ↑ Anónimo, 1869, p. 63-64.
- ↑ «Buscador histórico de diputados». Congreso de los diputados.
- ↑ Varela Ortega, 2001, p. 361. 745.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 85.
- ↑ 12,0 12,1 Revuelta González, 1984, p. 99-102.
- ↑ Menéndez Pelayo, 1978.
- ↑ 14,0 14,1 Fernández Estrada, 1992, p. 664.
- ↑ Espín Cánovas, 1969, p. 118.
- ↑ Fuenmayor, 1990, p. 28-29.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 73-74.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Fernández Bremón, 1884, p. 42.
- ↑ «Gobernadores del Banco de España». Banc d'Espanya. Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 30 setembre 2015].
- ↑ Romero Ortiz, 1869.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Anónimo, 1979, p. 290-291.
- ↑ Ferrer Benimeli, 2000, p. 167.
Bibliografia[modifica]
- Anónimo. Los diputados pintados por sus hechos. Colección de estudios biográficos sobre los elegidos por el sufragio universal en las Constituyentes de 1869. 1. Madrid: R. Labajos y compañía, editores.
- Anónimo «190. — D. Antonio Romero Ortiz». Boletín de la Real Academia de la Historia. Real Academia de la Historia, CLXXVII, II, 1979, pàg. 290-291. ISSN: 0034-0626.
- Anónimo «Don Antonio Romero Ortiz». La Discusión [Madrid], 1.524, 20-01-1884, pàg. 2-3. ISSN: 2254-5573.
- Espín Cánovas, Diego «La Constitución de 1869 y la legislación civil española hasta 1874». Revista de Estudios Políticos. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 163, 1969, pàg. 117-138. ISSN: 0048-7694.
- Fernández Bremón, José «Crónica general». La Ilustración Española y Americana [Madrid], XXVIII, III, 22-01-1884, pàg. 42. ISSN: 1889-8394.
- Fernández Cortizo, Camilo «Las 'ocurrencias revolucionarias' de 1846 en Galicia: exilio en Portugal y relaciones hispano-lusas». População e Sociedade. Centro de Estudos da População, Economia e Sociedade, 21, 2013, pàg. 11-27.
- Fernández Estrada, Luis «Reacción de la Iglesia ante el régimen previsto para los esponsales en el proyecto de código civil de 1851». Ius Canonicum. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, XXXII, II, 1992, pàg. 629-664. ISSN: 0021-325X.
- Ferrer Benimeli, José Antonio «Práxedes Mateo Sagasta, Gran Maestre de la Masonería». Berceo, 139, 2000, pàg. 165-178. ISSN: 0210-8550.
- Fuenmayor, Amadeo de «El matrimonio en el código civil». Ius Canonicum. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, XXX, I, 1990, pàg. 223-241. ISSN: 0021-325X.
- Menéndez Pelayo, Marcelino. Historia de los heterodoxos españoles. Madrid: La Editorial Católica, 1978.
- Priego Fernández del Campo, José; Cabezón, Pilar «La colección "Romero Ortiz" un museo romántico». Militaria: revista de cultura militar, 7, 1995, pàg. 455-475. ISSN: 0214-8765.
- Revuelta González, Manuel. La Compañía de Jesús en la España contemporánea: Supresión y reinstalación (1868-1883). Editorial Sal Terrae, 1984. ISBN 9788485281534.
- Romero Ortiz, Antonio. La literatura portuguesa en el siglo XIX: estudio literario. Madrid: Tipografía de Gregorio Estrada, 1869.
- Urquijo y Goitia, José Ramón de. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2008. ISBN 9788400087371.
- Vales Vía, José-Domingo «Juegos Florales de Galicia (I)». Anuario Brigantino, 32, 2009, pàg. 433-464. ISSN: 1130-7625.
- Varela Ortega, José. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). Marcial Pons Historia, 2001. ISBN 9788425911521.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Romero Ortiz |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carlos María Coronado y Parada |
Ministre de Gràcia i Justícia.svg){kind=small} 1868-1869 |
Succeït per: Cristóbal Martín de Herrera |
| Precedit per: Víctor Balaguer i Cirera |
Ministre d'Ultramar_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (maig-desembre) 1874 |
Succeït per: Adelardo López de Ayala |
| Precedit per: Martín Belda y Mencía del Barrio |
Governador del Banc d'Espanya 1881-1883 |
Succeït per: Juan Francisco Camacho de Alcorta |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Pedro Sabau y Larroya |
 Medalla 2 1880 - 1884 |
Succeït per: Manuel Danvila y Collado |
.svg){kind=small}
.jpg)