Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen
  | |
| Nom original | (de) Stephanie von Hohenzollern-Sigmaringen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Stephanie Josepha Friederike Wilhelmine Antonia von Hohenzollern-Sigmaringen 15 juliol 1837 Krauchenwies |
| Mort | 17 juliol 1859 (22 anys) Lisboa (Portugal) |
| Causa de mort | Causes naturals (Diftèria ) |
| Sepultura | Panteó Reial de la Casa de Bragança |
| Consort de Portugal | |
| 18 maig 1858 – 17 juliol 1859 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Lisboa |
| Ocupació | consort |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1858–1859) Princesa |
| Família | Casa de Hohenzollern-Sigmaringen i Dinastia Bragança |
| Cònjuge | Pere V de Portugal (1858–1859) |
| Pares | Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden |
| Germans | Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles I de Romania, Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen i Maria de Hohenzollern-Sigmaringen |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen (alemany: Stephanie von Hohenzollern-Sigmaringen) (Krauchenwies, 15 de juliol de 1837 - Lisboa, 17 de juliol de 1859) va ser una princesa alemanya de la casa de Hohenzollern, filla del príncep de Hohenzollern-Sigmaringen. Va ser reina consort de Portugal (1858-1859) pel seu matrimoni amb Pere V de Portugal, però el regnat va ser breu a causa de la seva mort prematura, als 22 anys, a causa de la diftèria.
Orígens[modifica]
Va néixer el 15 de juliol de 1837 al castell de Krauchenwies, a prop de Sigmaringen.[1][2][3] Nascuda en una de les famílies de l'alta noblesa alemanya, va ser la filla gran del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josefina Frederica de Baden, filla del gran duc de Baden.[4][1][5]
Primers anys[modifica]
Durant la seva infància va rebre una bona educació per part d'una institutriu francesa, Madame Naudin.[5] Va aprendre francès, italià, anglès i portuguès. Fins als dotze anys, va passar la seva vida al castell de Sigmaringen, fins que arran de la revolució de 1848, els seus pares van decidir traslladar-la a Basilea i, després, a Neisse, a la regió de Silèsia, fins al 1852.[1] En el transcurs d'aquests anys, el 7 de desembre de 1849, els estats dels Hohenzollern-Sigmaringen van ser incorporats al regne de Prússia per acte de cessió i abdicació.[1]
El 1852 la família va establir la seva residència Düsseldorf, arran del nomenament del seu pare com a tinent-general de l'exèrcit prussià i comandant de la divisió de Rin.[1] Molt sovint, els seus pares convidaven artistes, literats i altres personalitats, amb les quals va tenir oportunitat de relacionar-s'hi.[6] Posteriorment va seguir el seu pare per qüestions de la seva carrera militar per les ciutats de Weinburg i Berlín.[1] Estefania va continuar els estudis, sent el dibuix el que tenia més dedicació. Els seus pares passaven les tardes a Weissburg, vora el llac de Constança, on la princesa va fer diverses excursions artístiques.[5]
Va ser presentada oficialment en societat el 1855 a Berlín, sota l'auspici d'Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, futura emperadriu d'Alemanya.[5]
Matrimoni[modifica]
El 1857 Pere V de Portugal va demanar la mà d'Estefania. El primer comunicat oficial va ser a través del comte de Lavradio, Francisco de Almeida, el 21 d'octubre, va sol·licitar-la de manera oficial a Berlín davant del rei de Prússia, cap de la casa de Hohenzollern, el 5 de novembre.[6] Es van iniciar les negociacions encapçalades pel comte, i per part de la banda prussiana, hi va haver el ministre Ludwig Massew.[1] Finalment el rei va donar el seu permís[6] i l'acord matrimonial es va signar a Berlín el 8 de desembre de 1857 i va ser ratificat el 19 de febrer de 1858.[1] La cerimònia de petició de mà oficial va ser celebrada a Düsseldorf el 15 o 16 de desembre de 1857.[1][6]
Finalment, Estefania es va casar amb Pere V primer per poders el 29 d'abril de 1858 a la catedral de Santa Eduvigis,[4] en una cerimònia seguint el ritu catòlic[7] i amb presència d'una notable concurrència de la reialesa i la noblesa prussiana. En el lloc del monarca portuguès hi va haver el germà de la núvia, Leopold.[8] Amb motiu de la seva marxa, l'Ajuntament de Düsseldorf va obsequiar-la amb un àlbum d'aquarel·les amb representacions de la ciutat i els seus voltants, fetes pels principals pintors de la ciutat, perquè la princesa pogués recordar els anys que hi va residir.[2]
Viatge a Portugal[modifica]
La nova reina va ser conduïda a Portugal en vaixell, en la corbeta Barholomeu Dias.[1] Va embarcar al port d'Oostende el 6 de maig de 1858.[1] De camí, va fer una parada a Anglaterra, on va allotjar-se uns dies amb els seus parents de la família reial britànica fins al dia 11.[9] Va arribar a la capital portuguesa el 18 de maig de 1858, essent rebuda amb tots els honors.[1] El mateix dia es va celebrar el casament de presència amb Pere V[4] a l'església de Sant Domènec i els dies posteriors es van celebrar diversos festeigs.[10]
Regnat[modifica]
L'alegria causada pel matrimoni a Portugal va ser efímera.[5] Durant els primers mesos de regnat, Estefania va acompanyar a diversos actes al seu espòs.[1] Va seguir sempre amb enteniment les opinions del monarca i es va mostrar interessada per les seves ocupacions.[11] També va fer diverses obres de caritat i beneficència envers els més desafavorits i,[11] de fet, va mostrar interès en la fundació d'un hospital.[1] Malgrat el poc temps que va ser reina, la població va tenir-la en alta estima[11] i per les seves activitats benèfiques la van anomenar «la benèvola».[12]
Mort[modifica]
Al cap de quinze mesos, el 8 de juliol de 1859, mentre els monarques eren de visita a la ciutat de Vendas Novas, va començar a sentir una molèstia a la gola.[5] La reina inicialment no li va donar importància,[11] però els símptomes van empitjor al cap de pocs dies.[5] Els metges van determinar que la reina patia d'una angina diftèrica i que la seva situació era preocupant i que el més probable era que li provoqués la mort.[1][11] Efectivament, la malaltia li va causar la mort el 17 de juliol de 1859,[4] amb tan sols 22 anys.[5] La seva mort va afectar profundament al seu espòs, al qual van haver de treure de la sala desmaiat per la commoció,[13] i també a la població quan es va saber la notícia.[12]
Va ser enterrada al Panteó Reial de la Casa de Bragança al monestir de Sant Vicenç de Fora.[14] Dos anys més tard va morir el rei.[15]
Llegat[modifica]
El seu espòs va fundar un hospital a Lisboa, d'acord amb el desig de la reina, que es va batejar amb el nom d'Hospital Estefania.[1] Es va fundar el 1877 per a oferir atenció als infants, que fins llavors se'ls atenia al mateix centre que els adults. En el moment de la construcció, era un dels millors del món i pioner en l'atenció pediàtrica, i és el bressol de la pediatria a Portugal.[16]
Part de la seva documentació personal, abans de ser reina, es conserva a l'Arxiu de l'Estat de Baden-Württemberg.[17] L'àlbum d'aquarel·les regalat per l'Ajuntament de Düsseldorf es conserva avui al Museu-Biblioteca del Palau Ducal de Vila Viçosa i ha estat objecte de restauració i estudi per part de la Fundació Casa Ducal de Bragança.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Aguarelas para a Rainha. O Álbum de Düsseldorf oferecido a Dona Estefânia» (en portuguès). Direção Geral do Património Cultural. [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ Schelhorn, 1866, p. 197.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Lodge, Edmund. The Peerage and Baronetage of the Brithish Empire as at Present Existing. (en anglès). Londres: Hurst and Blackett, 1872, p. 55.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Estefânia (D.)» (en portugués). Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico p. 211-212. [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Schelhorn, 1866, p. 199.
- ↑ Early years of his Royal Higness Albert Edward, Prince of Wales, K. G... (en anglès). Londres: Whittaker & Co. i Ward & Lock, 1863, p. 64.
- ↑ Schelhorn, 1866, p. 201.
- ↑ Schelhorn, 1866, p. 202.
- ↑ Schelhorn, 1866, p. 204.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Schelhorn, 1866, p. 226.
- ↑ 12,0 12,1 Schelhorn, 1866, p. 228.
- ↑ Schelhorn, 1866, p. 227.
- ↑ «Stephanie of Hohenzollern-Sigmaringen» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 febrer 2023].
- ↑ Livermore, H. V.. A New History of Portugal (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 4 febrer 2023, p. 289.
- ↑ «Recomendação 02/106 (PEV) - Hospital Pediátrico autónomo em Lisboa» (en portuguès). Assembleia Municipal Lisboa. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «Nachgelassene Schriften der Königin Stephanie von Portugal, geb. Prinzessin von Hohenzollern-Sigmaringen» (en alemany). Archivportal - Deutsche Digitale Bibliothek. [Consulta: 4 febrer 2023].
Bibliografia[modifica]
- Schelhorn, Emil von. Dom Pedro V. König von Portugal (en alemany). Nuremberg: Verlag von Wilhelm Schmid, 1866.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen |
