Teocràcia
Ciències polítiques |
---|
Sessió parlamentària al Regne Unit |
Història i escoles |
Història · Conductivisme · Racionalisme · Economia política · Història política del món · Filosofia política · Estructuralisme · Funcionalisme · Institucionalisme |
Sistemes polítics |
Anarquia · Ciutat estat · Democràcia · Dictadura · Directori · Federació · Feudalisme · Meritocràcia · Monarquia · Parlamentarisme · Presidencialisme · República · Sistema semipresidencialista · Teocràcia · Democràcia semidirecta |
Àrees d'estudi |
Ciències polítiques · Filosofia política · Geopolítica · Política comparada · Psicologia política · Relacions Internacionals · Sociologia política |
Disciplines auxiliars |
Administració pública · Antropologia · Economia · Dret · Dret públic · Diplomàcia · Sociologia · Psicologia · Religió · Geografia · Història · Filosofia · Ciències de la comunicació |
Conceptes |
Autoritat · Política · Sobirania · Ideologia · Legitimitat · Partit polític · Estat sobirà · Vegeu-ne més aquí |
La teocràcia (del grec θεός [theós], ‘Deu’ y κράτος [kratos], ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta la Paraula de Déu per a legislar i governar, i que sol imposar una religió d'estat o limitar immensament les llibertats civils (tot i que això no es compleix necessàriament, com és el cas del Vaticà). Els teòcrates governen sia sols, sia mitjançant una monarquia o un govern elegit més o menys democràticament.
Hi ha estats que, tot i no ésser purament una teocràcia, imposen una religió d'estat en atorgar poques o gens llibertats als seguidors d'altres postures religioses o creences. També han existit històricament estats que han imposat un ateisme d'estat, fonamentalment les repúbliques socialistes. D'altra banda, hi ha estats on, tot i no tenir una religió d'estat, certs grups religiosos tenen molta influència. Els oponents a aquesta preponderància religiosa solen emprar el mot teocràcia en les seves crítiques.
Teocràcies contemporànies[modifica]
- Vaticà: teocràcia amb cap d'estat (Papa) vitalici elegit pels cardenals de tot el món.
- Iran: teocràcia amb govern elegit entre els membres de la cúria religiosa (aiatol·làs).
- Aràbia Saudita, Brunei i Oman: monarquia absoluta per dret diví, amb imperi de la Llei Islàmica.
Estats amb una certa preponderància religiosa[modifica]
- Regne Unit: el sobirà és cap de l'Església i els bisbes elegits seuen a la cambra alta del parlament. Emperò, existeix una absoluta llibertat religiosa i la Reina no interfereix en l'administració. La interferència de la cambra alta en temes d'ètica, la presència dels bisbes i altres persones no elegides pels ciutadans són subjectes polèmics.
- Mauritània, Pakistan i Afganistan: oficialment, repúbliques islàmiques.
- Emirats Àrabs Units i Qatar: monarquies dirigides per emirs, amb justificació divina.