Topònims romans dels Països Catalans
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Pollentia_09.jpg/220px-Pollentia_09.jpg)
Aquesta és una llista incompleta dels topònims que van utilitzar els romans per anomenar alguns dels noms de lloc del territori dels Països Catalans, acompanyats del seu nom actual.
- Aeso: Isona
- Allon: la Vila Joiosa
- Aquae Calidae: Caldes de Malavella o, probablement, Caldes de Montbui[1]
- Ausa: Vic
- Baetulo: Badalona
- Barcino: Barcelona
- Bergium: sembla que la Castrum Bergium citada per Titus Livi podria ser Berga [2]
- Blanda: Blanes
- Caput Aquae: Caudete de las Fuentes
- Castrum Octavianum: fortalesa romana situada a l'actual Sant Cugat del Vallès (nom medieval)
- Dertosa: Tortosa
- Dianium: Dénia
- Ebussus: ciutat d'Eivissa
- Edeta: Llíria
- Egara: Terrassa
- Emporiae: Empúries
- Gerunda: Girona
- Iesso: Guissona
- Ilerda: Lleida
- Ilici: Elx
- Iluro: Mataró
- Iulia Libica: Llívia
- Juncaria: la Jonquera
- Lucentum: Alacant
- Municipium Sigarrensis: els Prats de Rei[3]
- Paeniscla: Peníscola
- Pol·lèntia: Alcúdia
- Portus Ilicitanus: Santa Pola
- Portus Sucronensis: Cullera
- Rhode: Roses
- Rubricatum: riu Llobregat
- Ruscino: Castell Rosselló, a tocar de Perpinyà
- Saetabis: Xàtiva
- Saguntum: Sagunt
- Sepelaci: Onda?
- Sicoris: riu Segre
- Sucro: riu Xúquer. A més a més, com a topònim del nucli habitat se la disputen des del segle xvi quatre municipis: Albalat de la Ribera, Alzira, Cullera i Sueca [4]
- Tarraco: Tarragona
- Valentia: València
Referències[modifica]
- ↑ Rodà de Llanza, Isabel. Urbanisme: Roma i les ciutats a Catalunya. Barcelona: UOC, 2014, p. 61. ISBN 978-84-9064-032-6.
- ↑ «www.tarraconensis.com». (en castellà). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ Rodà de Llanza, Isabel. Urbanisme: Roma i les ciutats a Catalunya. Barcelona: UOC, 2014, p. 66. ISBN 978-84-9064-032-6. La seva localització exacta s'ha de prendre "amb precaució encara (...) que la rica sèrie de pedestals amb inscripció duen a situar als Prats de Rei "
- ↑ Montalbán Carmona, Toni «L'oppidum romà de Sucro: estat de la qüestió sobre la seua possible ubicació». Clapir (Joves Historiadors Valencians), febrer 2013 [Consulta: 23 març 2016].