Usuari:KalhebCat/proves
Aquesta és una pàgina de proves de KalhebCat. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Bigness és l’adjectiu utilitzat per definir els edificis o les arquitectures que, degut a diverses característiques identitàries o volumètriques, escapen de l’escala humana i de ciutat i esdevenen fites de caràcter independent del seu context urbà. El terme és utilitzat per primer cop en el llibre SMLXL de l'arquitecte Rem Koolhaas. Tot i que la paraula bigness es pot traduir al català com a "grandesa", Koolhaas el converteix en un nou concepte de la teoria de l'arquitectura.
Bigness respon a l’efecte de petitesa en front a la relació dels edificis verticals de grans dimensions, densitat i escala. En l'actualitat les ciutats tendeixen a créixer mitjançant grans edificacions del tipus torre. Aquests nous edificis evadeixen el contacte amb el plà de la ciutat i s'eleven com a elements independents i descontextualitzats de la trama urbana. Les noves torres esdevenen elements d'afectació a escala global com a noves fites del territori. La Torre Agbar de Barcelona és un exemple de com un edifici en torre esdevè una icona per a la ciutat.
En el llibre SMLXL s’explica com les afectacions d’aquest augment de la densitat urbana en vertical provoca un conjunt de canvis no tan sols en la forma física de la ciutat, sinó en la massa social que hi habita i la percep, modificant la forma de viure els espais generats.
L'aparició de Bigness comporta que l’arquitecte ja no és capaç d’organitzar la ciutat segons els criteris del segle passat. Ja no existeix un teixit clar i estructurat. Cada edifici és un element singular que perd la relació amb els seus veïns. Queda clarament separada la funció de l’arquitecte de la de l’urbanista.
Principis de Bigness:[modifica]
1.- Més enllà de certa massa crítica, un edifici es converteix en Bigness.
2.- L’ascensor ha destruït les concepcions clàssiques de composició arquitectònica en planta. El pes històric de l’arquitectura no afecta al Bigness.
3.- L’augment de la distància entre la pell de l’edifici i l’interior del Bigness impossibilita la honestedat dels edificis. La ciutat es genera a partir de certeses visuals en façana i un desconeixement dels seus interiors.
4.- Degut a la seva grandària, els edificis escapen de la valoració clàssica de bona arquitectura i mala arquitectura. El seu impacte és independent de la seva qualitat.
5.- Totes les ruptures anteriors impliquen una 5ª ruptura total: Bigness ja no és part de cap teixit urbà, sinó que coexisteix i destrueix el context.
Rem Koolhaas
Remment Lucas "Rem" Koolhaas (nascut el 17 de Novembre de 1944) és un arquitecte neerlandès, teòric de l'arquitectura, urbanista i professor d'arquitectura i disseny urbà a l'escola de disseny de la universitat de Harvard. Les seves obres abandonen el compromís preescriptiu del Moviment Modern, anuncien la impossibilitat de generar nous inicis en el dia a dia i practica una arquitectura que cristalitza la realitat socio-política del moment.
Biografia[modifica]
Remment Lucas Koolhaas va néixer a Rotterdam i va viure durant quatre anys de la seva adolescència a Indonesia. Acabats els seus estudis escolars, fill d'un escriptor i nét d'un arquitecte, absorbeix les dues professions per a desenvolupar-les al llarg de la seva vida. Es va dedicar inicialment al periodisme, treballant en una rotativa de La Haia. Posteriorment va estudiar arquitectura a l'Architectural Association de Londres.
Un cop retorna als Països Baixos, Koolhaas estableix en 1975 el seu despatx d'arquitectura juntament amb tres socis (entre ells, Madelon Vriesendorp, la seva esposa), al qual va anomenar Office for Metropolitan Architecture (OMA). Recentment OMA va segregar part de les seves tasques a una segona oficina, AMO.
Obra[modifica]
Koolhaas és un arquitecte que projecta edificis de clara consistència física, en els que la massa obté un caràcter predominant.
El 2000 Koolhaas va rebre el premi Pritzker, el guardó internacional més important d'arquitectura.
Actualment l'estudi OMA dóna feina a 100 arquitectes i dissenyadors que treballen en nombrosos projectes en tot el món. El més important que s'ha desenvolupat recentment és la nova seu de la Central de televisió Xina juntament amb un centre cultural, d'un total de 550.000 metres quadrats, i que s'ha construït coincidint amb els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
Koolhaas és també un teòrico de l'arquitectura i ha publicat diversos llibres. Entre els més importants es troben: "S, M, L, XL", "Mutacions", "Content" i "Delirious New York: A Retroactive Manifesto for Manhattan".
Un altra de les facetes de Koolhaas i possiblement la més important és la seva tasca com a urbanista. Predomina la seva especial predilecció per l'ús de la congestió en les seves obres, com per exemple en els projectes per a Lilla o per a Melun Senart, i el seu gust per les ciutats asiàtiques.
Ha donat classes en diverses escoles i universitats. Des de l'any 2000 és professor invitat a la Universidad Harvard.
Obres representatives[modifica]
- 1988 - Edifici Grand Palais (Lilla, França) (pot veure's a la Viquipèdia en francès a: Lille Grand Palais);
- Plà mestre de desenvolupament urbanístic (Lilla, França);
- Centre Euralille (Lilla, França);
- 1988 - Teatre de la Dança d'Holanda (L'Haia, Holanda) (pot veure's a la Viquipèdia en anglès a: Netherlands Dance Theater;
- 1991 - Villa Dall'Ava (Saint-Cloud, París) (pot veure's a: Villa dall'Ava);
- 1991 - Vivendes Nexus (Fukuoka, Japó);
- 1993 - Museu d'Arte Kunsthal (Rotterdam);
- 1993-97 - Edifici multifuncional Educatorium, Universitat de Ultrecht (Ultrecht, Holanda);
- 1997-2003 - McCormick Tribune Campus Center (IIT , Chicago, EEUU) (pot veure's a la Viquipèdia en anglès a: en:McCormick Tribune Campus Center;
- 1998 - Casa unifamiliar a Bordeus (Bordeus, França) (pot veure's a: Maison à Bordeaux);
- 1999 - Second Stage Theatre (Nova York);
- 2001-02 - Museu Guggenheim de Las Vegas (Las Vegas, EE.UU.);
- 2001-05 - Casa da Música (Oporto, Portugal);
- 2004–09 - Seu de la Televisió Central de Xina (Pequín, Xina) (Edifici CCTV);
- 2003 - Ambaixada dels Països Baixos a Berlín (Berlín, Alemanya) (pot veure's a la Viquipèdia en anglès a: en: Netherlands Embassy Berlin)
- 2003-05 - Museu d'Art de la Universitat Nacional de Seül (Seül) (pot veure's a la Viquipèdia en anglès a: Seoul National University Museum of Art);
- 2004-09 - Teatre Dee i Charles Wyly (Dallas, Texas) (pot veure's a la Viquipèdia en anglès a: en:Dee and Charles Wyly Theatre)
- 2004 - Biblioteca Central de Seattle (Seattle);
- 2006 - Pavelló de la Serpentine Gallery (Londres);
- 2006 - Shenzhen Stock Exchange (Shenzhen, Xina);
- 2006-09 - Milstein Hall, (Cornell) ([1]);
- 2007 - Projecte Torre Bicentenari (Mèxic, D.F). Cancel·lat;[1]
- Centro de Congressos de Córdoba (Palau del Sud) (Córdoba, Espanya). Cancel·lat;
- 2008–10 - Edifici del 23 East 22nd Street (Nova York);[2]
- 2008–10 - Bryghusprojektet, (Copenhague);[3]
- 2009 - Riga Port City (Riga);
- 2009-13 - De Rotterdam, (Rotterdam);
- 2010 - New Court, St. Swithin's Lane (Londres).
- Disseny de les botigues de Prada per tot el món (Nova York: 2003, Los Angeles: 2004)
Premis[modifica]
- 2000: Premi Pritzker
- 2003: Praemium Imperiale
- 2004: Medalla d'Or del RIBA
- 2005: Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe
- 2007: Doctor Honoris Causa per la Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica.
Notes[modifica]
Referenciès[modifica]
- Rem Koolhaas, Delirious New York: A retroactive Manifesto for Manhattan (Academy Editions, London, 1978; republished, The Monacelli Press, 1994)
- Rem Koolhaas, Hans Werlemann and Bruce Mau, S, M, L, XL, The Monacelli Press, New York, 1994 (2nd edition 1997)
- Rem Koolhaas, Chuihua Judy Chung, Jeffrey Inaba, and Sze Tsung Leong, The Harvard Design School Guide to Shopping. Harvard Design School Project on the City 2, Taschen, New York, 2002
- Rem Koolhaas, Bernard Chang, Mihai Craciun, Nancy Lin, Yuyang Liu, Katherine Orff, and Stephanie Smith, The Great Leap Forward. Harvard Design School Project on the City, Taschen, New York, 2002
- Rem Koolhaas, Content, Taschen, New York, 2003
- Anette Baldauf, "Branded", in Learning from Calvin Klein, Umbau 21, 2004
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial d'OMA
- Pàgina oficial de Facebook (Actualitzacions diàries)
- Biografia i projectes
- Número de recopilació 1987 1998 OMA El Croquis
- Número 131-132 de la Revista El Croquis
- Número 134-135 de la Revista El Croquis
- Museu Kunsthal
- On Starchitecture (Sàtira)
Precedit per: Norman Foster |
Premi Pritzker d'Arquitectura 2000 |
Succeït per: Herzog & de Meuron |