Acadèmia de Llengua Catalana
| Història | |
|---|---|
| Creació | 16 gener 1891 |
L'Acadèmia de Llengua Catalana, també coneguda per l'Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, fou una acadèmia fundada el 16 de gener de 1891[1] pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter. Era d'ideologia mariana i molt conservadora.[2]
De primer en aquesta institució hi convergiren prohoms com Prat de la Riba, Josep Torras i Bages o Josep Puig i Cadafalch. Més tard s'hi integraren figures literàries com Josep Carner, Josep M. López-Picó, Jaume Bofill i Mates.
Als anys 50 l'acadèmia va agafar un impuls renovat i un nou rol, ja que diversos dels seus membres d'aquell temps foren personatges importants de l'oposició democràtica catalanista a la dictadura franquista: l'abat Escarré, Jaume Vicens i Vives, Raimon Galí, Jordi Pujol, Josep Benet, Josep Espar i Ticó, Lluís Maria Sunyer o Jaume Casajoana.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Tarrús Galter, Joan; Comadira, Narcís. Rafael Masó: arquitecte noucentista. Brau edicions, 2007. ISBN 978-84-96842-03-8 [Consulta: 24 agost 2012]., pàg.16
- ↑ 2,0 2,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4