Antonina Canyelles i Colom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonina Canyelles i Colom

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoetessa

Antonina Canyelles i Colom (Palma, 15 de setembre del 1942) és una poeta mallorquina.[1][2][3] En el camp de l'educació del lleure va introduir en l'escoltisme el mètode mixt buscarets, molt important per a l'evolució de la metodologia coeducativa.[4]

Biografia[modifica]

Filla d'una modista i d'un empresari de la construcció, als 19 anys va començar a estudiar treball social. Poc després els seus pares moririen amb pocs mesos de diferència i ella va ser diagnosticada de tuberculosi, fet que l'obliga a fer repòs a casa d'uns familiars, on entra en contacte amb la literatura. Després d'aquest temps, va obrir una lliberia de segona mà conjuntament amb l'editor Lleonard Muntaner. Més endavant, va treballar com a professora de català al col·legi Pius XII de Palma, i al cap d'uns anys va deixar la docència per obrir una botiga d'antiguitats.[1]

Va publicar el seu primer llibre de poemes el 1980, amb el que va obtenir el premi Marià Aguiló. Un any després publicaria Patchwork. Continua escrivint, però no torna a publicar fins al 2005, amb Piercing.[5] El 2007 torna amb D'estructura circular. Amb els reculls Putes i consentits. Antologia poètica i Tasta'm. 34 poemes inèdits, publicats a l'editorial Lapislàtzuli, obté el reconeixement de la crítica. Després publica La duna i la cascada (2013), Nus baixant una escala (2015), Les banyes del croissant (2018), Exercicis d'una mà insomne (2021) i Bistecs de pantera (2023).[1]

El 2015 Putes i consentits va ser adaptada al teatre per la companyia La Rabera Eclèctica.[6] També forma part del catàleg Women Writers in Catalan (Raig Verd, 2017) com una de les escriptores catalanes més representatives de tots els temps.[7] El mateix any es va publicar el llibre de foto-poesia Panoptik, on 21 fotògrafs de reconegut prestigi il·lustren els seus poemes.[8] El 2018 Sílvia Campins escriu un assaig literari sobre l'autora titulat Mai de mai, bandera blanca (una aproximació a la poesia d'Antonina Canyelles). El 2020 es va descobrir una placa d'homenatge a la poeta a la plaça de Na Camel·la de Manacor.[9] El 2021 es prepara un documental sobre la seva figura.[10] Alguns poemes seus han estat traduïts al castellà, al francès, a l'anglès, a l'alemany i a l'amazig.

Obres[modifica]

  • Quadern de conseqüències. Palma: autopublicat (1980)
  • Patchwork: dibuixos i poemes. Palma: autopublicat (1981)
  • Piercing. Palma: Lleonard Muntaner (2005)
  • D'estructura circular. Palma: Can Sifré (2007)
  • Tasta’m. Barcelona: Lapislàtzuli (2011)
  • Putes i consentits (Antologia poètica). Barcelona: Lapislàtzuli (2011, 2014, 2020 ed. il·lustrada i 2024)
  • La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62 (2013)
  • Nus baixant una escala. Barcelona: Lapislàtzuli (2015)
  • Panoptik. Fotopoesia. Barcelona: Espe Codina ed. (2017) (selecció de poemes il·lustrats per 21 fotògrafs. Edició bilingüe català-castellà).
  • Les banyes del croissant. Barcelona: Lapislàtzuli (2018)
  • Exercicis d'una mà insomne. Barcelona: Lapislàtzuli (2021)[11]
  • Bistecs de pantera. Barcelona: Lapislàtzuli (2023)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Antonina Canyelles. Biografia». AELC Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 agost 2021].
  2. ↑ Serra, Antoni (2004). «Un vers, la llibertat: Antonina Canyelles». A: "Piercing‘’. Palma: Lleonard Muntaner. pàgina. 8.
  3. ↑ «Records d'una nena molt feliç », Memoro, 23 de juliol de 2012 (2012-07-23)
  4. ↑ «Canyelles Colom, Antonina». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 67. ISBN 84-8661702-2. 
  5. ↑ «Antonina Canyelles Colom». [Consulta: 25 octubre 2021].
  6. ↑ «Putes i consentits pugen als escenaris». [Consulta: 25 octubre 2021].
  7. ↑ «Antonina Canyelles». [Consulta: 25 octubre 2021].
  8. ↑ «Presentació del llibre de fotopoesia «Panoptik» | Activitats». [Consulta: 28 octubre 2021].
  9. ↑ Manacor, Ajuntament de. «La plaça de Na Camel·la compta des d'aquest dimarts amb una placa dedicada a la poeta Antonina Canyelles» (en castellà). [Consulta: 28 octubre 2021].
  10. ↑ «Un filme documental hará «justicia poética» a la autora «punki» Antonina Canyelles» (en castellà), 07-10-2021. [Consulta: 28 octubre 2021].
  11. ↑ Ballbona, Anna. «“La vida no és tan guapa com la pensava de jove”», 24-03-2018. [Consulta: 28 octubre 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Costas, Montserrat (2011). «De consentida, gens. De puta, una miqueta» Quadern de les idees, les arts i les lletres, núm. 182, pàg. 27.
  • Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balesars, "Paraula de poeta. Antonina Canyelles". Palma: Govern de les Illes Balears, 2011.
  • López de Viñaspre, Jon (2011). «Apunt». A: Canyelles, Antonina. Tasta’m. Barcelona: Lapislàtzuli.
  • Mestres, Albert (2011). «Antonina Canyelles o l'art del fibló». A: Canyelles, Antonina. Putes i consentits. Antologia poètica. Barcelona: Lapislàtzuli.
  • Ramon Mir, Magdalena (2005). “Antonina Canyelles. Piercing”. Lluc, núm. 846, pàg. 56.
  • Serra, Antoni (2005). “Un vers, la llibertat: Antonina Canyelles”. A: Canyelles, Antonina. Piercing. Palma: Lleonard Muntaner.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonina_Canyelles_i_Colom&oldid=33470509»