Vés al contingut

Avanti c'è posto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAvanti c'è posto
Avanti c'è posto... Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMario Bonnard i Gastone Bartolucci Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGiovanni Sarazani Modifica el valor a Wikidata
GuióMario Bonnard, Aldo Fabrizi, Cesare Zavattini, Piero Tellini i Federico Fellini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiulio Bonnard Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVincenzo Seratrice Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMaria Rosada Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCines Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEnte Nazionale Industrie Cinematografiche Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1942 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0034481 Filmaffinity: 477345 Letterboxd: theres-room-up-ahead TMDB.org: 257438 Modifica el valor a Wikidata

Avanti, c'è posto... és una pel·lícula dirigida per Mario Bonnard el 1942 protagonitzada per Aldo Fabrizi.[1]

La pel·lícula, juntament amb "Campo de' fiori", dirigida pel mateix Bonnard, van ajudar a popularitzar Aldo Fabrizi fins i tot fora dels límits regionals on s'havia establert com a actor de teatre.[2]

Trama[modifica]

A la pobra minyona Rosella durant un viatge amb trolebús li roben els diners del lloguer que acaba de rebre dels propietaris, que, no considerant-la més fiable, la despatxen. A la noia l'ajuda l'agent romà Cesare, que després d'haver-la acompanyat a comissaria per denunciar el robatori intenta trobar-li una altra feina com a minyona. Aviat l'home s'enamora d'ella i Rosella li correspon amb l'afecte d'una filla; però quan coneix en Bruno, un conductor de troleibús i amic del despatxador de bitllets, en Cesare s'adona que no està destinat a l'amor de Rosella i només ha de fer una darrera trobada entre els dos joves abans que Bruno torni a ser cridat al front.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula es va realitzar a les plantes de Cinecittà a Roma amb la pel·lícula Ferrania Pancro C.6, gravació de so per RCA Photophone, desenvolupada i impresa per S.A.C.I.

Coguionista, juntament amb el mateix Fabrizi, Zavattini i Tellini, aquell "Federico" que apareix als crèdits inicials, és a dir Federico Fellini, que en aquell moment era el responsable dels diàlegs de Fabrizi als avanspectacles. La seva amistat amb Fabrizi va ser essencial per convèncer l'actor romà d'acceptar el paper de Don Pappagallo a Roma, ciutat oberta.[3]

Distribució[modifica]

La pel·lícula va tenir la seva primera projecció pública el 30 d'agost de 1942.

La realització dels cartells de la pel·lícula, a Itàlia, va ser encarregada al cartellista Luigi Martinati.

Notes[modifica]

  1. Avanti c'è posto a. Il Cinematografo
  2. Moliterno, Gino. A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009. P. 45
  3. Roma Città Aperta", 1945, con la regia di R. Rossellini. "Celluloide", di U. Pirro, Einaudi, 1995.