Casa Pagès-Bassols
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Raimon Duran i Reynals Pelai Martínez i Paricio | |||
| Construcció | 1929 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Figueres (Alt Empordà) | |||
| Localització | Rambla, 21 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 19556 | |||
La Casa Pagès-Bassols és un edifici situada al nord-est de la Rambla de Figueres (Alt Empordà), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història[modifica]
En aquest indret hi havia l'antic casal dels Vilallonga, que a les dècades del 1910 i inicis de la del 1920 va allotjar l'escola dels Maristes.[2][1]
El 1928, l'adroguer figuerenc Josep Maria Pagès i Bassols (1885-1979), descendent d'aquesta família per via materna,[3] hi va endegar la construcció d'una nova residència. El projecte original dels arquitectes Raimon Duran i Reynals i Pelai Martínez estava influït per l'ús de la terracota que n'havia proposat Adolf Florensa per a l'Exposició Internacional de Barcelona.[2][1] Finalment, aquest va ser substituïda per estuc, la qual cosa va proporcionar a l'edifici la fesomia que el caracteritza.[1] Acabat el 1929, va ser premiat per la Cambra de la Propietat Urbana de la província de Girona.[1]
Descripció[modifica]
L'ordenació de la façana destaca per l'acurada simetria dels elements de què es compon, tant a la planta baixa com en els altres tres nivells. Així, la planta baixa presenta tres grans portalades d'accés, que reprodueixen les mateixes motllures decoratives en l'emmarcament.[1]
La central, d'accés a l'edifici, és de dimensions lleugerament inferiors a les altres dues, que es destinen a locals comercials. Al primer pis s'hi disposa una gran tribuna central de planta mixtilínia que exhibeix pilastres estriades, capitells corintis i entaulament. A banda i banda, hi ha balcons amb balustres als quals s'accedeix des de finestrals de generoses dimensions, resolts amb arcs de mig punt.[1]
Al segon i tercer pis s'obren quatre finestrals en cadascun, amb terrassa amb barana de ferro forjat als dels extrems, a excepció dels dos centrals del segon pis, que s'obren al sostre de la tribuna. El recobriment de la façana presenta diferents solucions decoratives.[1]
La planta baixa es cobreix amb aplacat de pedra ben escairada, mentre els pisos superiors hi ha un estuc que imita un carreuat. La cornisa està força desenvolupada; en primer lloc, n'hi ha una de discreta, motllurada, sobre la qual s'obren quatre respiralls circulars. Al damunt, n'hi ha una altra de més potent, esglaonada, que incorpora diferents motius ornamentals.[1]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Casa Pagès-Bassols». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 Gimbernat, Antònia. «Can Turà. Casa Pagès Bassols de Figueres». Cabanes - Alt Empordà, 03-11-2014.
- ↑ «Josep Mª Pagès Bassols». geneanet. Sergi Pagès Bolibar.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pagès-Bassols |
- «Casa Pagès-Bassols». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.