El Arte Cristiano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEl Arte Cristiano
(es) Vayreda, Bassols, Casabó y Cia, SL Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomL'Art Cristià Modifica el valor a Wikidata
Tipusempresa
negoci
edifici Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1880
FundadorJosep Berga i Boix, Joaquim Vayreda i Vila i Marià Vayreda i Vila Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Empleats17 (2017) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webelartecristiano.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: elartecristiano Twitter (X): elartecristiano Instagram: elartecristiano Modifica el valor a Wikidata

El Arte Cristiano d'Olot fou el primer taller d'imatgeria religiosa que es va crear el 1880 a la ciutat, i el darrer que en resta actiu avui dia.[1] Fou fundat pels pintors Josep Berga i Boix, Valentí Carreras i els germans Marià i Joaquim Vayreda i Vila, de l'anomenada Escola paisatgística d'Olot. Berga i Boix, a més, era el director de l’Escola Pública de Dibuix d'Olot.[2]

Història[modifica]

Fou durant un viatge dels artistes fundadors al barri del Sant Sulpici de París que van descobrir-hi la seva manera singular d'esculpir estàtues, i van convenir de traslladar aquesta activitat a Olot, en combinació amb l'Escola Pública de Dibuix per tal de donar una sortida laboral als estudiants: a la tarda estudiaven l'ofici, i al matí hi treballaven d'aprenents.[3]

El taller es va traslladar el 1891 a un edifici neogòtic del segle xix on hi residia, al primer pis, l'escriptor Marià Vayreda i Vila amb la seva esposa Pilar Aulet i els seus set fills, negoci que Marià Vayreda regentaria a partir del 1894.[4] Aquest mateix edifici és el que avui dia acull el Museu dels Sants d'Olot, i que també rep es coneix amb el nom en català, L'Art Cristià, ubicat al carrer Joaquim Vayreda número 9, on hi continua l'activitat artesanal de fabricació de la imatgeria sacra.[5] En l'actualitat però, el taller s'ubica al número 11 del mateix carrer.[6]

La tradició i coneixements artesans iniciada per «El Arte Cristiano» i l'escola de dibuix van fer créixer el nombre de nous tallers, de manera que a principis del segle xx ja n'hi havia una vintena més. A partir del 1940, degut a les conseqüències de la guerra que van destruir moltes esglésies i la seva imatgeria, es va generar una gran demanda que va fer que entre 1940 i 1960 s'arribés a més de quaranta tallers,[3] que van arribar a donar feina a més de 1.000 persones, entre artesans de la fusta, dibuixants, escultors, pintors o retocadors.[2] L'any 1949, seguien fent escultures religioses, les quals publicaven en catàlegs per tal de poder-ne fer propaganda. En aquest any eren proveïdors de la Casa Reial Espanyola i estan associats amb el nom de l'Arte Cristiano.[7][font qüestionable] Actualment els seus catàlegs, a l'igual que la seva obra, són molt apreciats i tenen un alt valor per als historiadors, aficionats de l'art i col·leccionistes.[cal citació]

A partir de la dècada de 1970 va aparèixer la competència asiàtica, en especial amb les figures de petit format, que va fer entrar el sector en una forta crisi. A la dècada de 2010 ja només en quedaven tres, «El Arte Cristiano» havia sobreviscut sobretot per l'especialització en figures de gran format per esglésies i passos de Setmana Santa.[3] El 2011 el taller, que ja estava regentat per la quarta generació, va fabricar 5.450 figures d'entre 20 i 180 cm. L'estàtua més barata valia 30 euros, mentre que la més cara podia arribar als 12.000 euros. El 2017 donava feina a 17 persones.[2]

A la dècada de 2020 ja era el darrer taller d'Olot, i exportava el 30% de la seva producció i aprofitaven els avantatges d'Internet, venent a països com Àustria, Estats Units, Itàlia, Malta, Portugal o països de l’Europa de l’Est.[3]

Referències[modifica]

  1. «L’art de modelar les icones de la fe». Catalunya Cristiana, 25-10-2022. [Consulta: 14 març 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Coromina, Toni. «Els sants d’Olot». La Vanguardia, 04-09-2012. [Consulta: 14 març 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Oller, Sílvia. «Sants amb segell d’Olot». La Vanguardia, 16-04-2017. [Consulta: 14 març 2023].
  4. «Marià Vayreda». Autors a lletrA - La literatura catalana a internet. Universitat Oberta de Catalunya, 2000.
  5. «L’Art Cristià – Museu dels Sants». Patrimoni de la Garrotxa. [Consulta: 15 març 2023].
  6. «Taller». El Arte Cristiano. [Consulta: 15 març 2023].
  7. Grandes talleres de estatuaria religiosa. El Arte Cristiano. Vayreda, Bassols, Casabó y Cía. S.L. Olot. (Gerona, España). Proveedor de la Real Casa. Año 1949. 63 páginas.

Enllaços externs[modifica]