Vés al contingut

Estonià

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaEstonià
eesti keel

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomseesti keel
Tipusllengua natural, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1,1 milions
Parlants nadius1.251.770 Modifica el valor a Wikidata (2012 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquingno està al top 100
Oficial aEstònia i Unió Europea
Autòcton deEuropa septentrional
EstatEstònia
Distribució de l'estonià
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües fino-sami
llengües baltofineses Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i Braille estonià Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstitut de l'Idioma Estonià / Eesti Keele Instituut (semioficial)
Estudiat perestudis estonians Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1et
ISO 639-2est
ISO 639-3est Modifica el valor a Wikidata
SILest
Glottologesto1258 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueest Modifica el valor a Wikidata
ASCL1601 Modifica el valor a Wikidata
IETFet Modifica el valor a Wikidata

L'estonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes. És parlada per 1 milió d'estonians, principalment a Estònia però també a Rússia (descendents dels reassentaments al final del segle xix) i a Suècia, Canadà, els Estats Units d'Amèrica i Austràlia. Hi ha hagut enclavaments estonians a Letònia i a Rússia; l'enclavament Ilzene i el Lutsi a Ludza, Letònia, no s'extingiren fins al segle xx.

L'estonià ha estat en contacte amb el finès al nord i al nord-est, amb l'ingrià i el vòtic al nord-est, amb el rus a l'est, amb el letó al sud, amb el livonià al sud-oest i amb el suec a l'oest. Des del segle xiii fins al 1939 va viure a Estònia una població alemanya (16.000 el 1939) i des del mateix temps fins a 1944 també hi va haver una petita població sueca (8.000 el 1939), la qual estava concentrada a la costa nord-occidental i a les illes de Vormsi i Ruhnu. Des de començaments del segle xvii hi ha hagut a la costa occidental del llac Peipsi, a la riva oriental de riu Narva al sud del Ingermanland estonià i a l'oriental, una població russa la qual actualment es xifra en 150.000 persones i uns 450.000 parlants de rus procedents de les ex-Repúbliques soviètiques les quals van arribar a Estònia el 1944-48.

Dialectes[modifica]

La llengua estoniana s'ha dividit tradicionalment en sis dialectes, força uniformes i que no mostren gran varietat entre ells:

Es calcula que el 95,5% dels estonians tenien com a llengua materna l'estonià.

Característiques[modifica]

Té molta influència del finès, sobretot pel que fa al vocabulari:

  • Paraules comunes amb el finès, com kuu (lluna), tuli (foc), maa (terra) i suu (boca).
  • Paraules similars al finès: mees-mies (home), pilv-pilvi (núvol), poeg-poika (fill), härg-harka (bou), pea-pää (cap), õun-omena (poma) i hea-hyvä (bo).
  • Paraules diferents del finès, com õhk-ilma (aire), lill-kukka (flor), linn-kaupunki (vila), rahvas-kansa (poble).

S'escriu amb l'alfabet llatí i la seva ortografia és bastant senzilla. Cal destacar que la declinació dels noms i dels adjectius en estonià és molt complexa, ja que compta amb 14 casos diferents. Com a curiositat, usa el present com a forma de futur i té una conjugació especial per a les formes impersonals. L'accent recau sempre en la primera síl·laba de la paraula.

  • Té un complicat sistema d'alternança quantitativa, sigui vocàlica (fins a 4) o consonàntica (fins a 3). És l'única llengua que manté una alternança de tres vocals contrastives i consonants llargues com a vara (aviat), vaara (dalt del turó) i vaara (turonet, partitiu), i a lina (lli), linna (de la ciutat) o linna (a la ciutat). Les dues NN es pronuncien com a NY.
  • Pas de G, D i B sordes a SH, Z, ZH i TX davant O (com A romanès o Y rus).
  • Emmudiment de la H inicial baltofínica.
  • Palataltizació de les dentals davant I i J.
  • Té un total d'11 vocals.
  • Manté certes afinitats de vocabulari amb les altres llengües uralianes, com vask (coure), que es correspon al vas (ferro) en hongarès i basa (ferro) en nganasan.
  • Té nombroses consonants curtes i llargues, com osta (compro) i osta [pron. ossta] (comprar), i taevas (cel) i taevas [pron. taēvas] (al cel).
  • L'estructura de la frase és semblant a la de l'alemany, amb tendència a posar el verb auxiliar en segona posició, mentre que la resta del verb complex es posa al final de la frase, com a mehed olid ammu koju jõudnud (Els homes han anat a casa per molt temps; literalment, homes han ells llarg temps a casa anat).
  • Compta amb uns 14 casos, com el finlandès.
  • Ha desenvolupat prefixos verbals separables amb significació aspectual i adverbial (influència de l'eslau i de l'alemany), com a ära sööma (menjar, perfectiu), ta sōi kala ära (ell va menjar peix), ta sōi kala (ell està menjant peix) i ta hakkas kala ära sööma (ell comença a menjar peix).

Història[modifica]

Alguns lingüistes creuen que els parlants dels dos principals grups dialectals històrics de la llengua, l'estonià del nord i l'estonià del sud, van arribat al que avui es Estònia en almenys dues onades de migratories diferents fa més de dos mil·lennis, ja que tots dos grups parlaven llengües vernacles considerablement diferents.[1] L'estonià estàndard modern va evolucionar en els segles XVIII i XIX sobre la base dels dialectes del nord d'Estònia.

Durant els períodes medieval i modern, l'estonià va agafar molts préstecs de llengües germàniques, principalment del mitjà baix alemany (saxó mitjà) i, després de la reforma protestant del segle XVI, de l'alemany estàndard.

Els registres escrits més antics de les llengües baltofineses d'Estònia daten del segle xiii. Al Originates Livoniae a la Crònica d'Enric de Livònia conté topònims estonians, paraules i fragments de frases.

Literatura estoniana[modifica]

Article principal: Literatura estoniana
Gramàtica estoniana de Henrich Stahl, publicat a Tallinn l'any 1637

Les primeres mostres existents d'estonià connectat (nord) són les anomenades oracions de Kullamaa que daten de 1524 i 1528.[2]La primera gramàtica va ser obra d'un pastor luterà, per fer la Bíblia accessible als habitants d'Estònia, però que mai va arribar al lector i va ser destruït immediatament després de la seva publicació. Les influències de l'alemany en la sintaxi són evidents.

El primer llibre estonià existent és una traducció bilingüe alemany-estonià del catecisme luterà de S. Wanradt i J. Koell que data de 1535, durant el període de la reforma protestant. L'any 1637, va ser imprès un llibre de gramàtica estoniana en alemany per a ser utilitzat per sacerdots protestants.[3] El Nou Testament va ser traduït en estònia meridional el 1686 (i estonià del nord, el 1715). Les dues llengües es van unir basant-se en l'estonià septentrional per Anton thor Helle.

La primera gramàtica d'estonià septentrional va ésser escrita per Heinrich Stahl (1600-1657) i la primera gramàtica meridional per Johann Gutsleff el 1648. Ambdues llengües literàries van ésser desenvolupades primer per pastors luterans d'origen alemany amb el propòsit de fer les Escriptures accessibles a qualsevol a la seva llengua nadiua. El 1766 apareix el primer diari estonià que es publica setmanalment. El retrocés del dialecte meridional Tartu comença al segle xix, després que Anton Thor Helle (1683-1748) va publicar la seva gramàtica en estonià septentrional i especialment de què fos traduïda la Bíblia a aquest dialecte sota la supervisió de Helle el 1739. La declinació de l'estonià meridional es va completar a la segona meitat del segle xix.

El 1857, el primer setmanari estonià Perno Postimees donava la benvinguda als lectors amb les paraules "Terre, armas Eesti rahwas!" ("Hola, estimat poble estonià!")

El naixement de la literatura nativa estoniana va ser durant el període de 1810-1820, quan es van publicar els poemes patriòtics i filosòfics de Kristjan Jaak Peterson. Peterson, que va ser el primer estudiant a reconèixer el seu origen estonià a la llavors Universitat de Dorpat en llengua alemanya, és generalment considerat com un herald de la literatura nacional estoniana i considerat el fundador de la poesia estoniana moderna. El seu aniversari, el 14 de març, se celebra a Estònia com el Dia de la Llengua Materna.[4] Un fragment del poema de Peterson "Kuu" expressa la reivindicació de restablir el dret de naixement de la llengua estoniana:

Kas siis selle maa keel
Laulutuules ei või
Taevani tõustes üles
Igavikku omale otsida?

En català:

Pot la llengua d'aquesta terra
Al vent de l'encanteri
Aixeca't al cel
No buscar l'eternitat?
Kristjan Jaak Peterson

Des del 1840, el metge i escriptor Friedrich Reinhold Kreutzwald va fer significatives contribucions al crear una terminologia mèdica, química i geogràfica que va emprar als seus llibres de text i va popularitzar en escriptures sobre la salut i el coneixement en general. Amb el ressorgiment del nacionalisme, l'estonià va passar d'ésser una llengua rural a una altra d'unificada i universal. D'ençà aquell moment s'han publicat diccionaris i s'han creat institucions per a la regulació de la llengua.

En el període de 1525 a 1917, es van publicar 14.503 títols en estonià; en comparació, entre 1918 i 1940, es van publicar 23.868 títols.[5] En temps moderns, autors com A. H. Tammsaare, Jaan Kross, i Andrus Kivirähk són els escriptors més coneguts i traduïts d'Estònia.

Llengua oficial[modifica]

Els escrits en estonià es van fer significatius només al segle XIX amb la difusió de les idees de l'Il·lustració, durant un període conegut a Estònia com l'Era d'Il·lustració estòfila (1750-1840). Encara que els alemanys bàltics en general consideraven que el futur dels estonians acabaria sent el d'una fusió cultural amb ells, la classe educada dels estonians admirava l'antiga cultura dels estonians i la seva era de llibertat abans de les conquestes dels danesos i alemanys al segle XIII.[6]

Quan es va establir la República d'Estònia el 1918, l'estonià es va convertir en la llengua oficial del nou país independent. Immediatament després de la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, més del 97% de la població d'Estònia es va autoidentificar com a estonians nadius[1] i parlava la llengua habitualment.

Quan Estònia va ser envaïda i reocupada per l'exèrcit soviètic el 1944, l'estatus de la llengua estoniana va canviar i va passar a ser a una de les dues llengües oficials de la novament creada República Socialista Soviètica d'Estònia (sent-ne el rus l'altra).[7] Molts immigrants de Rússia van inmigrar a Estònia sota l'encoratjament del govern soviètic. En la dècada de 1970, la pressió del bilingüisme per als estonians es va intensificar. Tot i que l'ensenyament de l'estonià als no estonians a les escoles locals era formalment obligatori, a la pràctica, l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua estoniana per part dels parlants de rus sovint era considerat innecessari per les autoritats soviètiques.[1] El 1991, amb la restauració de la independència d'Estònia, l'estonià va tornar a ser l'única llengua oficial a Estònia.[8] Desde 2004, any en que Estònia es va unir a la Unió Europea, la llengua estoniana és també una de les (ara 24) llengües oficials de la UE.

El retorn dels immigrants soviètics als seus països d'origen a la fi del segle XX ha fet que la proporció de parlants nadius d'Estònia hagi tornat ara per sobre del 70%. Gran part dels immigrants de primera i segona generació a Estònia han adoptat ara la llengua estoniana (més del 50% segons el cens de 2022).[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estonià
Hi ha una edició en estonià de la Viquipèdia

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Language Policy in Estonia» (en castellà). Noves SL.: Revista de sociolingüística.
  2. ↑ Kurman, George. The Development of Written Estonian (en anglès). Londres: Taylor & Francis Group, 1997. ISBN 0700708901. 
  3. ↑ Dalby, Andrew. Dictionary of Languages: The Definitive Reference to More Than 400 Languages (en anglès). reimpresa, revisada. Nova York: Columbia University Press, 2004, p. 182. ISBN 0231115695. 
  4. ↑ O'Connor, Kevin. Culture and Customs of the Baltic States (en anglès). Westport, CT: Bloomsbury Publishing, 2004, p. 126. ISBN 0313014841. 
  5. ↑ «Translation into Estonian».
  6. ↑ Jansen, Ea. The National Awakening of the Estonian Nation (en anglès), 2004, p. 84. ISBN 90-420-0890-3. 
  7. ↑ Colin, Baker. Encyclopedia of Bilingualism and Bilingual Education (en anglès), 1998, p. 207. ISBN 1-85359-362-1. 
  8. ↑ «Estonie» (en francès). L'aménagement linguistique dans le monde.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estonià&oldid=33615466»