Joan Baptista Orriols i Comas
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1828 | ||||||||||||
Mort | 1921 (92/93 anys) | ||||||||||||
| |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||
Ocupació | polític, advocat, industrial | ||||||||||||
Partit | Partit Liberal Conservador | ||||||||||||
Membre de |
Joan Baptista Orriols i Comas (Barcelona, 1828 - 1921)[1] fou un jurista i polític català.
De formació econòmica i reconegut jurista, va treballar com a comerciant i fou professor a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Destacat defensor del proteccionisme en l'Ateneu Barcelonès i considerat un dels oradors catalans més eloqüents del seu moment, fou diputat del Partit Conservador pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1879 i pel de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1896. Posteriorment es va alinear amb Francisco Romero Robledo i va polemitzar amb Segismundo Moret. Fou president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[2][3]
Mor als 94 anys a Barcelona, vidu de Amalia Fedriani i casat en segones núpcies amb Adelina Bataller.[1]
Obres[modifica]
- Miscelánea oratoria (1894)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «esquela de Juan Bautista Orriols y Comas». La Vanguardia, 20-10-1921, pàg. 1.
- ↑ «Joan Baptista Orriols i Comas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
Enllaços externs[modifica]
- El món de la política en una societat canviant Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: ' |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXX 1884-1921 |
Succeït per: Antonio de la Torre y del Cerro |
Precedit per: Amador Guerra i Gifre-Trobat |
President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1879-1882 |
Succeït per: Manuel Duran i Bas |