Joaquín de Ezpeleta Enrile
![]() ![]() | |||||||||||||||||||||||||
Nom original | (es) Joaquín Ezpeleta Enrile ![]() | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | 19 setembre 1788 ![]() l'Havana ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 24 març 1863 ![]() Madrid ![]() | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, militar ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Moderat ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||
Lleialtat | Restauració borbònica ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Rang militar | mariscal de camp ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Conflicte | Guerra del Francès i Primera Guerra Carlina ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||
Pare | José de Ezpeleta y Veira de Galdeano ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Germans | Fermín de Ezpeleta Enrile i José María de Ezpeleta y Enrile ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Premis |
Joaquín de Ezpeleta Enrile (castellà: Joaquín Ezpeleta Enrile) (l'Havana, 19 de setembre de 1788 - Madrid, 24 de març de 1863) va ser un polític, militar i governador colonial espanyol.
Biografia[modifica]
Fill del governador de Cuba José de Ezpeleta y Veira de Galdeano i de María de la Paz Enrile y Alcedo i nebot de Pascual Enrile y Alcedo, governador de les Filipines, i germà de Fermín de Ezpeleta Enrile. Es trobava a Barcelona com a ajudant de camp del seu pare, capità general de Catalunya, quan en 1808 les tropes napoleòniques del general Duhesne van atacar la ciutat, fent-lo presoner i portant-lo a França. Va escapar poc després i es va reincorporar a l'exèrcit espanyol, però va tornar a ser fet presoner en 1812, romanent a França fins al final de la guerra del francès.[1]
Al seu retorn a Espanya se li va reconèixer el grau de coronel. En la revolta de la Guàrdia Reial de 1822 a Madrid va resultar ferit. En 1830 va ser ascendit a mariscal de camp amb destinació en la Guàrdia Reial, i en 1834 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[2] En 1835 va ser nomenat governador polític i militar de Jaén, però la força que anava cobrant la Primera Guerra Carlina va motivar el seu trasllat al front en l'alt Ebre i Navarra al comandament de les tropes reialistes. Entre 1838-40 va servir com a governador de Cuba.[1]
Durant la seva carrera política va ser elegit diputat per la circumscripció de Navarra entre 1834 i 1836[3] i senador vitalici des de 1845,[4] president del Senat en 1853.[5]
De gener a juny de 1852 fou ministre de guerra i de juny a desembre del mateix any de Marina en el govern del president Juan Bravo Murillo.[6]
Els seus germans José María i Fermín també foren polítics i militars. La seva germana María Concepción es va casar amb el general Pedro Agustín Girón, pel que fou oncle de Francisco Javier Girón Ezpeleta, fundador de la Guàrdia Civil.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Jacobo de la Pezuela y Lobo: Diccionario geográfico, estadístico, histórico, de la isla de Cuba.
- ↑ Modesto Costa Y Turell: Tratado completo de la ciencia del blasón.
- ↑ Congrés dels Diputats: Arxiu històric de diputats.
- ↑ Senat d'Espanya: Expedient personal del Senador vitalici D. Joaquín Ezpeleta Enrile.
- ↑ Història preconstitucional del senat.
- ↑ Institut d'història del CSIC: Gabinetes ministeriales durante el reinado de Isabel II.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Miguel Tacón y Rosique |
Capità general de Cuba![]() 1838-1840 |
Succeït per: Pedro Téllez-Girón |
Precedit per: Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea |
Ministre de la Guerra![]() (gener-juny) 1852 |
Succeït per: Juan de Lara e Irigoyen |
Precedit per: Casimiro Vigodet Garnica |
Ministre de Marina![]() (juny-desembre) 1852 |
Succeït per: Rafael Arístegui y Vélez |
Precedit per: Manuel Pando Fernández de Pinedo |
President del Senat![]() 1853 |
Succeït per: Manuel de la Pezuela y Ceballos |